Manacor (pronunciat Manacò) és un municipi de Mallorca, a l'est de l'illa. Confronta amb Felanitx, Vilafranca, Petra i Sant Llorenç des Cardassar. Forma part de la comarca de Llevant i n'és el centre administratiu i comercial, com a cap de partit del partit judicial del mateix nom.
Amb una extensió de 260,22 km², és el segon terme municipal més gran de Mallorca. Tenia 47.880 habitants empadronats a 1 de gener de 2024, cosa que el situa com el quart municipi més poblat de les Illes Balears, per darrere de Palma, Eivissa i Calvià. Posseeix el títol de ciutat des de 1912. A més del nucli urbà de Manacor, el terme comprèn Porto Cristo, s'Illot, Cales de Mallorca, Son Macià i altres nuclis costaners, amb un litoral d'uns 27 km de longitud.
Els primers indicis d'ocupació humana es remunten a l'època pretalaiòtica (2000-1400 aC). El 1300, Jaume II de Mallorca li concedí l'estatut de vila. Tradicionalment agrícola, al llarg del segle XX Manacor es va diversificar econòmicament amb la indústria del moble, la fabricació de perles artificials —amb la marca Majorica com a referent— i el turisme, impulsat especialment per les Coves del Drac de Porto Cristo.
Geografia
Manacor és a la zona oriental de l'illa de Mallorca a uns cinquanta quilòmetres de Palma. És el segon terme municipal més gran de l'illa i ocupa una superfície de 260,22 km². A migjorn limita amb Felanitx, a ponent amb Vilafranca de Bonany, a mestral amb Petra i a gregal amb Sant Llorenç des Cardassar. Al llevant, el litoral té uns 27 km de longitud.
Les principals poblacions del terme municipal són la ciutat de Manacor, Porto Cristo, s'Illot, Cales de Mallorca, Cala Anguila, Cala Mendia, Son Macià i Cala Murada. Al municipi també hi pertanyen algunes cales com: Cala Varques, Cala Domingos, Cala Antena, Cala Bota, Cala Virgili, Cala Pilota, Cala Magraner, Cala Sequer i Cala Morlanda.
Relleu El relleu és poc acusat. L'altitud mitjana és d'uns 125 m. Comprèn tres àrees ben diferenciades:
La zona d'Es Pla, a l'interior del terme, es caracteritza per la planor, només interrompuda a l'extrem nord-oriental per la vall de la Nou, barranc excavat pel torrent de na Borges. La ciutat de Manacor s'hi aixeca a 83 m sobre el nivell de la mar, a la zona de contacte del Pla i de les serres de Llevant. Predomina un tipus de sòl bru-vermellós calcari i l'àrea està travessada pel Torrent de sa Vall. La fertilitat de les terres i les inversions tèrmiques hi han afavorit els cultius de cereals i de vinya.
El sector de les Serres de Llevant, de formació mesozoica, es caracteritza pel relleu suau. Està format per tres blocs: el massís de Calicant, que inclou l'elevació màxima del terme; un altiplà intermedi d'uns 9 km de llargària que culmina en el puig de Santacirga (220 m); i els serrats de Llodrà i de la mola des Fangar. L'alineació de Llodrà, compresa entre el puig de Santa Llúcia (212 m) i el puig Negre (266 m), inclou el puig de Llodrà (301 m), es Cor de Jesús (325 m) i la muntanya de sa Vall (350 m). A la vall situada entre les dues alineacions meridionals s'hi localitza Son Macià. El paisatge hi alterna la vegetació natural —garriga d'ullastre i de garballó i pinar als cims— amb els conreus de secà als comellars i costers.
La Marina s'estén des de la costa fins a la cota aproximada dels 100 m d'alçària. Formada per molasses blanques, constitueix una plataforma d'uns quatre quilòmetres d'amplària inclinada cap a la mar. El litoral, d'uns 27 km de longitud, és espadat i poc articulat, amb una costa d'entre 15 i 35 m d'altitud entre ses Partions Noves i cala Petita, i de penya-segat baix, d'entre 3 i 5 m, entre aquest entrant i cala Moreia. Els terrenys calcaris han afavorit l'aparició de nombroses formes d'erosió càrstica. Les cavitats naturals inventariades (1979) són quaranta-set, amb un predomini de les coves sobre els avencs. Destaquen les Coves del Drac —la de major recorregut de Mallorca—, les Coves dels Hams i el conjunt de les coves des Pirata.
Clima El clima és típicament mediterrani, temperat i amb estacionament tèrmic. La temperatura anual mitjana és de 16–17 °C a l'interior i de 17–18 °C al litoral. L'oscil·lació tèrmica augmenta progressivament des dels 14–14,5 °C registrats a la costa fins a superar els 15,5 °C al pla, ja que les temperatures són més suaus a la marina per l'efecte temperador de la mar, mentre que a l'àrea interior es donen valors més extrems, amb gelades i inversions tèrmiques durant l'hivern.
Pel que fa a la humitat, la zona muntanyenca i l'interior són seques subhumides, mentre que la marina és semiàrida. Les precipitacions mitjanes s'incrementen amb l'altitud: oscil·len entre 500 i 600 mm anuals a les zones del litoral i del pla, i entre 600 i 700 mm a l'àrea muntanyenca. Els vents predominants són el llevant, el xaloc i el gregal.
Vegetació La superfície forestal representa el 21,9% del total municipal. La garriga d'ullastre i garballó (72,6% de la superfície forestal) ocupa gran part del serrat de Llodrà i del massís de Calicant i s'estén per la marina, amb espècies com l'estepa llimonenca, la mata, el fenàs, el romaní i el ciprell. El pinar (26,9%) es desenvolupa a l'àrea muntanyenca, sobretot a les alineacions meridionals. L'alzinar (0,3%) és molt poc significatiu i es redueix a alguns exemplars aïllats.
Al litoral, a les zones rocoses, creixen les associacions de Limonietum caprariense i Launaecetum cervicornis, representades pel fonoll marí i el gatovell. A les platges, la vegetació natural ha estat gairebé arrasada i solament resten redols de card marí. Als sectors humits, es troben el tamarell i el canyet a s'Estany d'en Mas, i la bova a la part del curs del torrent de na Borges que és inundada permanentment.
La zona conrada comprèn el 74% de la superfície. Els cultius de secà (70,5% del total cultivat) són representats per l'ametler (32% del secà), els cereals (29%), la figuera, el garrover i la vinya. El conreu d'hortalisses se centra en el meló, la tomàtiga, el pebre i la lletuga.
Demografia
Població miniatura|Plaça de sa MoraEl terme municipal de Manacor presenta a gener de 2020 una població de 44.527 habitants (22.213 dones i 22.314 homes) en una superfície de 260,2 km², el que suposa el 3,8% del total de la població de les Illes Balears. Segons les dades del Cens Anual de Població de l'INE, a 1 de gener de 2024 la població empadronada era de 47.880 habitants, cosa que consolida Manacor com el quart municipi de les Illes Balears en nombre de població per darrere de Palma, Eivissa i Calvià. La xifra provisional del padró a 1 de gener de 2025 és de 49.033 habitants, i es preveu que Manacor assoleixi properament la barrera dels 50.000, fet que tindria implicacions administratives, com l'augment del nombre de regidors de 21 a 25 segons la Llei Orgànica del Règim Electoral General.
Evolució demogràfica El creixement demogràfic del municipi, al llarg de la història, es pot considerar prou equilibrat en relació al conjunt de l'illa. Al la població es calcula entorn dels 5.000 habitants i augmenta fins als 7.000 al . L'expansió demogràfica s'inicia al , amb una població propera als 13.000 a principi del . A partir de 1920 es produí un fort increment fins a 1940 (19.000), en què hi hagué un estancament. Als anys 1960 tornà a créixer, amb períodes de major alentiment, fins a les dades actuals. En general, l'augment d'aquest últim cicle s'ha caracteritzat per l'onada immigratòria provocada per l'expansió econòmica paral·lela al desenvolupament del sector turístic.
Evolució demogràfica del terme municipal entre 1993 i 2021: 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 27.834 28.653 29.159 29.627 30.018 30.177 30.154 30.923 31.575 33.326 34.335 35.512 35.908 37.165 2007 2008 2009 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 37.963 39.434 40.548 40.873 40.831 41.049 40.264 40.170 40.279 41.095 42.631 43.808 44.527 48.496
Distribució territorial miniatura|Porto Cristo La població del municipi es distribueix en diferents nuclis. El 67,5% es concentra a la ciutat de Manacor, mentre que Porto Cristo n'acull el 19,3%, amb un increment molt notable els últims anys, seguit de s'Illot-Cala Morlanda amb un 4,9%. La resta es reparteix entre Cales de Mallorca, Son Macià, Cala Murada, Cala Anguila i Cala Mendia entre altres nuclis. Finalment, una part important de la població resta disseminada en l'àmbit rural.
Segons dades del padró municipal de 2022 publicades per l'INE, el 49,81% dels habitants empadronats a Manacor hi han nascut, el 10,27% procedeixen d'altres municipis de les Illes Balears, el 15,83% d'altres comunitats autònomes i el 24,09% han nascut a l'estranger. Entre la població d'origen estranger, els col·lectius més nombrosos procedeixen d'Amèrica Llatina i del nord d'Àfrica.
Composició lingüística Segons l'estudi Societat, llengua i comunicació a Manacor: el paper dels joves (2003), guardonat amb la Beca Antoni M. Alcover d'Estudi de la Llengua, a Manacor predomina una població catalanoparlant amalgamada amb una població castellanoparlant i una de magrebina; darrerament també hi ha un nombre creixent d'origen equatorià. En el moment de l'estudi, la llengua d'ús habitual entre els manacorins era el català (en un 73,63% dels joves, un 62,42% de les al·lotes, en un 68,45% dels pares i un 66,21% de les mares).
Història Prehistòria miniatura|Poblat talaiòtic de s'Hospitalet Vell Els primers indicis d'ocupació humana dels territoris que avui en dia ocupa el terme municipal de Manacor, es remunten a l'època pretalaiòtica (2000-1400 aC), malgrat que l'arribada de l'home a Mallorca és entorn del cinquè mil·lenni. D'aquest període destaquen les coves artificials com a lloc d'enterrament (cova de s'Homonet Vell, a Son Ribot, el Mitjà de les Beies, etc.) i les navetes, aïllades o agrupades en poblats, que són les construccions d'habitació (sa Marineta, s'Hospitalet Vell, etc.). També correspon a aquesta època pre talaiòtica el jaciment recentment investigat de sa Ferradura.
Devers el ja sigui per l'evolució interna de la societat pretalaiòtica o per l'arribada de noves poblacions originàries de la Mediterrània Oriental, s'esdevé un canvi estructural en la prehistòria mallorquina i neix la cultura talaiòtica, caracteritzada per la seva arquitectura, els talaiots, torres construïdes a base de pedres de grans dimensions. Els poblats talaiòtics més destacats de Manacor són el de s'Hospitalet Vell, el des Boc i el de Bellver; també les construccions de Bendrís, Son Sureda i Sa Gruta, entre d'altres.
Antiguitat miniatura|Bust de Bacus trobat a Manacor exposat al Museu d'Història La presència grega a la Mediterrània Occidental i la fundació d'Ebusus el 654 aC com a colònia púnica, suposà nous canvis per a la població talaiòtica, immersa a partir d'ara dins l'anomenat «món de les colonitzacions». Els contactes amb les cultures clàssiques introduiran nous modes de vida i de creences.
El 123 aC, Quint Cecili Metel Baleàric va conquerir Mallorca, que a partir d'ara estarà abocada dins un procés de romanització. A Manacor, les nombroses troballes submarines de materials romans a Porto Cristo, mostren un àmbit ben freqüentat en aquest període. Tanmateix, la major abundància de dades que trobam a Manacor corresponen al Baix imperi. Les basíliques de sa Carrotja i de Son Peretó evidencien l'existència de comunitats cristianes ben consolidades.
L'islam Durant els segles i les Illes Balears semblen estar oblidades per les principals potències mediterrànies: l'Imperi Romà d'Orient, l'islam i l'Imperi Carolingi. Tanmateix, durant aquest temps hi ha expedicions islàmiques contra les illes que acabaran el 902 amb la conquesta per l'Emirat de Còrdova.