Montuïri és una vila i municipi de Mallorca situat a la comarca del Pla de Mallorca. El municipi forma part de la Mancomunitat Pla de Mallorca i té fita amb els termes d'Algaida, Llucmajor, Porreres, Sant Joan de Sineu i Lloret de Vistalegre. El nucli urbà està situat a la carretera Palma-Manacor Ma-15 (antiga C-715), que és l'eix que vertebra la comunicació amb la capital de l'illa i Manacor (cap del partit judicial).
Etimologia Antoni Maria Alcover proposa com a origen la unió del llatí mōnte i del basc iri ‘poble’ el que voldria dir "muntanya del poble". Joan Coromines es va inclinar per una etimologia derivada de Promontorium. En canvi, segons Joan Miralles i Montserrat, provendria d'un hipotètic Montuarium.
Símbols miniatura|Escut de Montuïri al santuari de Lluc (Mallorca) L'escut de Montuïri és el símbol oficial que representa el poble i l'ajuntament. A l'escut, s'hi representa una muntanya pedregosa coronada amb una flor de lis vermella amb fons blau. L'origen de l'escut es trobaria en una etimologia tradicional i errònia de Montuïri (Mont-lliri) i, per tant, es tractaria d'un tipus parlant. A les versions més antigues de l'escut apareixen ones a la falda de la muntanya. Aquest element es relacionaria amb la tradició que la vila de Montuïri es trobava rodejada d'aiguamolls. Alguns exemples d'aquesta versió es troben en documents de l'arxiu municipal. També forma part de la bandera de Montuïri, la quadribarrada amb l'escut superposat al centre.
Geografia Llista de topònims de Montuïri (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Terreny El terme de Montuïri representa molt bé quin és el típic paisatge del Pla de Mallorca. La seva contrada és plena de turonets i petites depressions que donen una sensació d'alts i baixos. En la geografia física poden distingir dues zones diferenciades:
La primera ocupa les terres del nord i oest del terme. Les elevacions alineades de l'extrem nord que formen la Serra des Fonoi, inclouen els turons del puig Moltó, seguint per les possessions de Son Company, Sabor i Son Toni Coll i continuant finalment dins el terme municipal de Lloret de Vistalegre. A la zona oest del terme, des de la vila fins al terme de Sant Joan, hi ha una sèrie d'elevacions formades pel Puig de Sant Miquel (239 m) i terrenys irregulars (Ses Rotes, Son Comelles, ses Rotes de Son Comelles, es Coll de Sa Grava).
L'altra zona (centre, sud-oest i est) està composta per tres parts. La primera són les planes que envolten la vila, són més accidentades per la banda del nord (Son Manera i sa Torre) i per altra banda les terres són més depressionàries al sud del poble (Son Vanrell, So na Moiana, Son Ripoll i Son Mut), sembla que moltes d'aquests terrenys en un passat remot s'omplien durant alguns períodes d'aigua i fins i tot pot ser que fossin aiguamolls. Ben al mig del terme hi trobam la vila de Montuïri, construïda sobre un pujol que arriba als 170 m a ses Tres Creus. Finalment, a l'extrem sud del terme a tocar amb el terme de Llucmajor, el terrenys s'alça (Son Palou i Alcoraia) fins al Puig de ses Tres Fites (342 m), aquesta banda del sud elevada és un dels extrems del Massís de Randa situat ja dins els termes d'Algaida i Llucmajor.
Hidrosfera i biosfera El terme de Montuïri és actualment sec, malgrat en temps passats les planes que envolten el poble eren zones humides. En els nostres dies aquests terrenys sols s'omplen d'aigua en moments de grans pluges, el drenatge es fa a través de diverses síquies que porten l'aigua al torrent de Pina. Aquest és l'únic curs irregular d'aigua important que travessa el terme, ho fa per la zona de ponent del terme; neix a la possessió d'Alcoraia, passa vora el poble per s'Hort d'es Pont i entra al terme d'Algaida pels Son Vanrells.
La flora montuïrera respon al clima mediterrani llevantí de les Illes Balears. Al terme hi ha una vertadera mancança de grans extensions de boscs mediterranis (formats per pins i algunes alzines, a més d'arbusts i herbes), sols trobam "garrigues" (boscos, en català de Mallorca) a la falca Es Rafal-Sa Mudaina, l'accidentat terreny de Ses Rotes i finalment la zona de sa Font Bosseta. Les terres se solen conrear amb espècies de la trilogia mediterrània (sobretot els cereals) i els ametllers que substituïren a la vinya després de la plaga de fil·loxera del , a un segon lloc podem trobar figueres, albercoquers i alguns arbres fruiters regats de manera artificial.
De la fauna hem de fer dues grans agrupacions: les aus i els mamífers. Les aus que habiten el terme són compartides a la comarca, per exemple el teuladers, les oronelles, les perdius, el verderols, els rupits, les merles i com a aus migratòries els tords. Els mamífers són generalment petits com el conills, les genetes, el mostel i altres espècies, sobretot rosegadors.
Activitats econòmiques Montuïri tradicionalment havia estat fins als anys 60 del un poble agrícola-cerealístic. La majoria de la població treballava al sector primari i les altres activitats sempre anaven a remolc de l'agricultura.
A partir de l'explosió turística a Mallorca, el camp s'abandonà, la població va anant disminuint i la majoria dels ocupats ho estaven al sector serveis.
Actualment la majoria de la població montuïrera treballa a Palma o Manacor. Malgrat això han sorgit a l'entorn de la vila algunes empreses de materials de construcció, embotits, escumadora, etc. Cal destacar la gran oferta de restaurants i bars que ofereix el poble. A més d'això hi ha alguns comerços, dos hotels rurals i diversos agroturismes, com l'hotel rural de Son Manera, propietat de Vicente Grande, una finca de 7 hectàrees amb 25 habitacions.
Demografia
Història Prehistòria i Edat Antiga El jaciment de població humana més antic que s'ha trobat al terme és el poblat talaiòtic de Son Fornés. Hi ha evidències que demostren que el poblat fou habitat des del 900 aC.
Segons les zones excavades se sap que ben entrat el període talaiòtic (s. VII-VI) al poblat hi havia almenys 3 talaiots (un és el més gran de Mallorca), sis habitatgesi una murada. Aquestes construccions utilitzades en aquest període semblen haver-se construït cent anys abans. La societat no sembla que tingués una jerarquia molt establerta. Pareix que la comunitat participava en les tasques de construcció d'obres públiques (talaiots), ja que en aquests llocs es realitzava el repartiment de la carn. L'economia talaiòtica de Son Fornés era eminentment de subsistència, fonamentada en la ramaderia i que es complementava amb recol·lecció o amb intents de sembra de cereals. L'especialització en la producció no existia, cada unitat familiar era independent i autosuficient.
Després d'un horitzó de destrucció arreu de les illes, va arribar un poble nou: el post-talaiòtic. D'aquesta presència a Son Fornés s'han excavat (s. V-II) quatre cases. En aquest període es produí un canvi radical en la societat i l'economia. S'establí una organització i aparegué la propietat privada. Hi ha proves de l'existència d'una classe dominant que tenia com a símbols el bou i la violència. Aquesta transformació s'emmarca dins el període convuls que visqué la Mediterrània i el triomf de Roma. Els mítics foners balears participaren en diverses campanyes de la guerra entre Roma i Cartago. L'economia post-talaiòtica es diferencia de l'anterior per la diversificació de la ramaderia (ovelles, cabres, porcs i vaques) i l'augment de la importància dels cereals (blat i civada).
Al un nou horitzó de destrucció provocat pels incendis destruïx Son Fornés. El contactes Mallorca-Cartago portaren a la conquesta romana de l'illa (123 aC Quint Cecili Metel Baleàric, després anomenat "el balear") després de la derrota cartaginesa. Amb l'entrada al món romà el poblar assoleix la plenitud urbanística, es produeix una onada de noves construccions (vuit excavades). Als voltants del el poblat disposa de carrers i abocadors, les noves construccions podien ser tallers o magatzems. Després de la fundació romana de Pollença (Pol·lentia) i Palma, que monopolitzen l'activitat a l'illa, el poblat perd importància i fins i tot apareixen problemes d'abastiment.
La inclusió de les illes a les rutes comercials clàssiques comporta una sèrie de canvis: arriben productes nous de les penínsules ibèrica i itàlica, s'introdueix la moneda i noves aportacions tecnològiques (molí de rotació i eines de ferro). Al s. I Son Fornés pateix una greu crisi demogràfica que el portarà quasi al despoblament durant tres segles. Sembla que les diverses comunitats indígenes del terme (Son Fornés, es Velar de sa Torre, Sabó i Mianes) s'agregaren al poblat de Montuïri (possible Montuarium, "monticle", en una etimologia no confirmada).
Edat mitjana De l'alta edat mitjana hi ha molt poques restes del terme. Només a Son Fornés s'han trobat àmfores procedents del Magrib i de la Mediterrània oriental. Sembla lògic per les breus conquestes del germànics vàndals o de l'Imperi Romà d'Orient.
L'any 903, després d'algunes incursions musulmanes l'arxipèlag passa a formar part de l'emirat de Còrdova com a les Illes orientals d'al-Andalus. L'estructura social musulmana es basava en el clan familiar, la vida es ruralitza menys a la capital Madina Mayurqa (la Palma romana). El territori es divideix en districtes, l'actual Montuïri es trobava dins el districte de Muntuy (també englobava Algaida i Llucmajor). El món rural musulmà es distribuïa en alqueries (al-qarya) i rafals (rahl), aquesta presència ha quedat en alguns topònims: Alcoraia (al-quráy'a), Sabor (xa¯bu¯r), es Rafal (rahl) o sa Mudaina (mudayna). Aquesta ruralització però no feu desaparèixer el nucli urbà de Montuïri, fins i tot hi ha rastres d'un mur de defensa i una mesquita a la zona de ses Treus Creus i es Pujol (la part més elevada del poble). D'aquesta època són les primeres arribades d'esclaus negres o d'ètnia eslava i el primers senyals de presència jueva a la vila que sembla que vivien tots al carrer Major actual. La producció de les alqueries es basava sobretot cereals, vinyes, oliveres i arbres fruiters. Per aquest tipus de conreu es necessita un sistema de reg molt desenvolupat com ho eren les sínies (espargides per tot el terme) i els qanawât (sa Mudaina).