Qasem Soleimani (en persa: قاسم سلیمانی) (11 de març de 1957 – 3 de gener de 2020), també anomenat Qassem Suleimani o Qassim Soleimani, fou un militar iranià, General Major de l'Exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica i, des del 1998, comandant de la seva Força Quds, una divisió responsable principalment d'operacions militars clandestines i extraterritorials.
Soleimani va començar la seva carrera militar a l'inici de la Guerra Iran-Iraq durant la dècada del 1980, durant la qual va comandar la 41a Divisió «Tharallah» (لشکر 41 ثارالله) de l'Exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica. Més endavant, va estar involucrat en operacions extraterritorials, proporcionant assistència militar a grups xiïtes i kurds anti-Saddam a l'Iraq, i més endavant a Hesbol·là, al Líban i a Hamàs (als territoris palestins). El 2012, Soleimani va ajudar a reforçar el govern sirià, un aliat clau de l'Iran, durant la Guerra Civil siriana, especialment en les seves operacions contra Estat Islàmic i ramificacions que en derivaven. També va col·laborar en el comandament de les forces combinades del govern iraqià i milícies xïites que van lluitar contra Estat Islàmic el 2014-2015. Soleimani va ser un dels primers a recolzar les forces kurdes, proporcionant-los armes.
Soleimani va ser àmpliament popular entre els iranians, on els seus partidaris el veien com un «heroi desinteressat que lluitava contra els enemics de l'Iran». Solemaini va ser sancionat personalment per les Nacions Unides i la Unió Europea, «Soleimani va ser declarat terrorista i partidari del terrorisme pels Estats Units d'Amèrica. Es trobava entre els individus iranians que van ser sancionats per la resolució 1747 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides […] el 24 de juny de 2011, en una declaració oficial de la Unió Europea va dir que es van imposar sancions europees a tres comandants iranians de la Guàrdia Revolucionària, incloent Soleimani.» «Les Nacions Unides i la Unió Europea s'han abstingut de designar la Guàrdia Revolucionària de l'Iran com a entitat terrorista, però han inclòs a les llistes negres a les persones clau de la força, inclòs el seu líder Qasem Soleimani.» i va ser designat com a «terrorista» pels Estats Units d'Amèrica. «El general Soleimani va ser designat terrorista pels Estats Units d'Amèrica»
Soleimani fou mort en un atac aeri amb vehicles aeris no tripulats dels Estats Units d'Amèrica el 3 de gener de 2020 a Bagdad, que va ser aprovat pel president dels Estats Units d'Amèrica Donald Trump. Entre els morts també hi havia membres de les Forces de Mobilització Popular.
Es van celebrar funerals a diverses ciutats a l'Iraq i l'Iran pel general assassinat i les altres víctimes. Hores després de l'enterrament de Soleimani el 7 de gener del 2020, l'exèrcit iranià va llançar míssils contra bases aèries dels Estats Units a l'Iraq, tot i que els estatunidencs no van patir baixes.
Soleimani va ser succeït com a comandant de la Força Quds per Esmail Ghaani.
Joventut Soleimani va néixer l'11 de març de 1957 al poble de Qanat-e Malek, província de Kerman. La seva família eren grangers pobres. Durant la seva joventut es va traslladar a la ciutat de Kerman i va treballar com a treballador de la construcció per ajudar a pagar un deute que el seu pare tenia. El 1975, va començar a treballar com a contractista de la Kerman Water Organization. Quan no estava a la feina, passava el temps fent musculació als gimnasos locals i assistint als sermons d'un predicador itinerant, Hojjat Kamyab, un protegit de l'Aiatollah Khomeini.
Carrera militar Soleimani es va incorporar a l'Exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica (o Guàrdia Revolucionària) el 1979, després de la Revolució iraniana que va veure caure el Xa Mohammad Reza Pahlavi i va prendre el poder l'aiatollah Khomeini. Segons se suposa, la seva formació va ser mínima, però va avançar ràpidament. Al principi de la seva carrera com a guàrdia, va ser estacionat al nord-oest de l'Iran i va participar en la supressió d'una revolta separatista kurda a l'província d'Azerbaijan Occidental.
El 22 de setembre de 1980, quan Saddam Hussein va llançar una invasió de l'Iran, iniciant la guerra Iran-Iraq (1980-1988), Soleimani es va incorporar al camp de batalla servint com a cap d'una companyia militar, formada per homes de Kerman que va reunir i formar. Ràpidament es va guanyar una reputació de valentia, i va augmentar entre les files a causa del seu paper en les operacions reeixides de reprendre les terres que havia ocupat l'Iraq, convertint-se finalment en el comandant de la 41a Divisió «Tharallah», participant en la majoria de les operacions importants. Es trobava principalment estacionat al front sud. Va resultar greument ferit a l'operació Tariq-al-Qods (29 de novembre - 7 de novembre de 1981). En una entrevista del 1990, va esmentar l'operació Fath-ol-Mobin (22-28 de març de 1982) com la «millor» operació en la qual va participar i «molt memorable» a causa de les seves dificultats i el resultat positiu. També es va dedicar a dirigir i organitzar missions de guerra irregular a l'Iraq des del seu quarter general de Ramadà. Va ser en aquest punt que Suleimani va establir relacions amb els líders kurds iraquians i l'Organització Badr xiïta (que es van oposar a l'iraquià Saddam Hussein).
El 17 de juliol de 1985, Soleimani es va oposar al pla del lideratge de la Guàrdia Revolucionària per desplegar forces a dues illes de l'oest del riu Arvandrūd (Xatt al-Arab).
Després de la guerra, durant la dècada del 1990, fou un comandant de la Guàrdia Revolucionària a la província de Kerman. En aquesta regió, que és relativament a prop de l'Afganistan, l'opi cultivat a l'Agfanistan viatja a Turquia i cap a Europa. L'experiència militar de Soleimani el va ajudar a guanyar-se la reputació de lluitador reeixit contra el tràfic de drogues.
Durant la revolta dels estudiants de 1999 a Teheran, Soleimani va ser un dels oficials de la Guàrdia Revolucionària que va signar una carta al president Muhammad Khatami. La carta afirmava que si Khatami no esclafava la rebel·lió dels estudiants, els militars també podrien iniciar un cop d'estat contra Khatami.
Comandant de la Força Quds No està clara la data exacta del seu nomenament com a comandant de la Força Quds de la Guàrdia Revolucionària, però Ali Alfoneh la cita entre el 10 de setembre de 1997 i el 21 de març de 1998. Va ser considerat un dels possibles successors al càrrec del comandant de la Guàrdia Revolucionària, quan el general Yahya Rahim Safavi va deixar aquest càrrec el 2007. El 2008 va dirigir un grup d'investigadors iranians que investigava l'atemptat que va causar la mort d'Imad Mughniyah.
Soleimani va ajudar a organitzar un alto el foc entre l'exèrcit iraquià i l'exèrcit Mahdi el març del 2008. Aquesta col·laboració va ser fonamental per definir els objectius de les operacions de bombardeig a l'Afganistan i la captura d'operatius clau d'Al-Qaeda, però va acabar bruscament el gener del 2002, quan el president George W. Bush va nomenar Iran com a part de «l'Eix del mal».
Segons algunes fonts, Soleimani va ser un dels principals líders i arquitecte de l'ala militar del partit polític islamista xiïta libanès Hesbol·là des del seu nomenament com a comandant de la Força Quds el 1998. En una entrevista publicada l'octubre de 2019, va dir que el 2006 es trobava al Líban, durant la Guerra entre Israel i Hezbollah per supervisar el conflicte.
El 2009, un informe filtrat va declarar que el general Soleimani es va trobar amb Christopher R. Hill i el general Raymond T. Odierno (els dos funcionaris més alts dels Estats Units d'Amèrica a Bagdad en aquell moment) a la oficina del president iraquià, Jalal Talabani (que coneixia el general Soleimani). Hill i el general Odierno han negat que es realitzés aquesta reunió.
El 24 de gener de 2011, Soleimani va ser ascendit a general major pel líder suprem Ali Khamenei. Khamenei va explicar que tenia una estreta relació amb ell, anomenava Soleimani «màrtir viu» i l'ajudava econòmicament.
Soleimani va ser descrit com «l'únic operador més poderós a l'Orient Mitjà actual» i el principal estrateg i tècnic militar en l'esforç de l'Iran per combatre la influència occidental i promoure l'expansió de la influència xiïta i iraniana a l'Orient Mitjà. A l'Iraq, com a comandant de la Força Quds, es va creure que va influir fortament en l'organització del govern iraquià, sobretot en el suport de l'elecció de l'anterior primer ministre iraquià, Nuri Al Maliki. Es va descriure fins i tot a Soleimani que era «el propi Erwin Rommel de l'Iran».
La guerra civil de Síria Segons diverses fonts, entre les quals Riad Farid Hijab, un primer ministre sirià que va ser destituït l'agost de 2012, també va ser un dels més segurs partidaris del govern sirià de Baixar al-Àssad a la guerra civil de Síria. Al final de la meitat del 2012, Soleimani va assumir el control personal de la intervenció iraniana a la Guerra civil siriana (quan els iranians es van preocupar profundament de la manca de capacitat del govern d'Àssad per combatre l'oposició), i de la retirada a la República Islàmica si el govern de Síria caigués. Segons va informar, va coordinar la guerra des d'una base a Damasc on va comandar l'Hesbol·là libanès i la milícia xiïta, a més d'oficials sirians i iranians. Sota Soleimani, el comandament va «coordinar atacs, formar milícies i configurar un sistema elaborat per controlar les comunicacions rebels». Segons va dir un oficial de seguretat del Pròxim Orient, Dexter Filkins, milers de milicians xiïtes de la Força Quds i els xiïtes de Síria van ser «repartits per tot el país». La Segona batalla d'Al Quseir al maig de 2013 contra les forces rebels i del Front Al-Nusra va ser, segons John Maguire (un antic oficial de l'CIA a l'Iraq), «orquestrada» per Soleimani.
El general de brigada Hossein Hamadani, l'excomandant del Basij, va ajudar a dirigir milícies irregulars que Soleimani esperava que continuessin la lluita si Àssad caigués. Soleimani va ajudar a formar la Força de Defensa Nacional a Síria.
Soleimani va ser molt acreditat a Síria per l'estratègia que va ajudar el president Baixar al-Àssad a repel·lir finalment les forces rebels i a recuperar les ciutats i pobles importants. Va participar en la formació de milícies aliades del govern i en la coordinació d'ofensives militars decisives. L'avistament de vehicles aèris no tripulats iranians a Síria va suggerir fortament que el seu comandament, la Força Quds, estigués implicada en la guerra civil. En una visita a Beirut, la capital libanesa, el dijous 29 de gener de 2015, Soleimani va dipositar corones a les tombes dels membres morts de l'Hesbol·là, inclosa a la de Jihad Mughniyah, fill del desaparegut comandant de l'Hesbol·là Imad Mughniyah, que va enfortir algunes possibilitats sobre el seu paper en la reacció militar de l'Hesbol·là a Israel.
A l'octubre de 2015, es va informar que havia estat fonamental per dissenyar durant la seva visita a Moscou el juliol de 2015 l'ofensiva rus-iraniana-siriana a l'octubre de 2015.
L'orquestració de l'escalada militar el 2015 El 2015, Soleimani va començar a recollir suport de diverses fonts per combatre els recentment ressorgits ISIL i grups rebels que van tenir èxit a la presa de grans extensions de territori no controlats per les forces d'Àssad. Segons se suposa, va ser l'arquitecte principal de la intervenció conjunta que va implicar Rússia com a nou soci amb Assad i l'Hesbol·là.