Amaia és el nom d'una antiga ciutat construïda a la part alta de Peña Amaya, un massís de 1377 msnm, situat al costat de l'actual llogarret d'Amaya, pertanyent al municipi de Sotresgudo, al nord-oest de l'actual província de Burgos, en una estratègica situació com a guaita i porta d'accés de l'altiplà Central Ibèric a la serralada Cantàbrica.
Etimologia L'etimologia més habitual d'aquest topònim el relaciona amb l'arrel am(m)a indoeuropea i el fa derivar, doncs, de 'mare'. El sufix io/ia també seria indoeuropeu i s'empra per formar noms d'acció o topònims, la qual cosa implica que el significat d'Amaia seria ‘ciutat-mare’ en el sentit de 'la capital', nom pel qual també seria coneguda més endavant. Aquesta etimologia ha estat sovint rebatuda per altres autors, que expliquen el topònim a partir del basc amai 'frontera, terme, fi'.
Història Amaia apareix citada en l'Itinerari de fang, trobat a Astorga, un document l'autenticitat del qual havia estat controvertida fins que va ser datat cap a mitjan per mètodes absoluts (termoluminiscència). El problema és que l'Amaia esmentada en l'itinerari no encaixa amb la situació d'Amaia i, per tant, es tractaria d'una altra Amaia, d'ubicació exacta desconeguda, però situada més a l'oest, llevat que hi hagi crassos errors en l'itinerari transcrit per l'epigrafista. Sigui com sigui, la pervivència del topònim Amaia en època visigòtica avala que aquest també seria el seu nom durant l'Edat del ferro i en època romana.Cisneros Cunchillos, M., Quintana López, J. y Ramírez Sádaba, J. L. (2005). «"Peña Amaya y Peña Ulaña: toponimia y arqueología prerromanas"». Actas IX Coloquio sobre Lencuas y Culturas Paleohispánicas, Paleohispanica, 5: 565-584.Ramírez Sádaba, José Luis (2017). «"La microtoponia de Amaya y Peña Amaya"». El Castro de Peña Amaya (Amaya, Burgos): del nacimiento de Cantabria al de Castilla. Capítulo III.
Vegeu també Diòcesi d'Amaya
Referències
Categoria:Visigots Categoria:Béns d'interès cultural de Castella i Lleó