Fernando Pardo és un editor de cinema espanyol, guanyador d'un Goya al millor muntatge. Va començar treballant a Televisió Espanyola el 1977 com a editor de Popgrama. després va treballar a la sèrie Don Baldomero y su gente (1982) i a un episodi d' Historias para no dormir. Després de treballar a diversos curtmetratges i documentals el 1996 va treballar als llargmetratges Alma gitana de Chus Gutiérrez i Éxtasis de Mariano Barroso. Després treballà a les pel·lícules llatinoamericanes Martín (Hache) (1997), Golpe de estadio (1998) i El coronel no tiene quien le escriba (1999). Va assolir èxit en treballar a Solas, amb la que fou candidat al Goya al millor muntatge.Solas al web dels Goya Després treballà a Pídele cuentas al rey (1999), Gente pez (2001), El penal més llarg del món (2004) i Habana Blues (2005), amb la que va guanyar el Goya al millor muntatge.Habana Blues al web dels Goya El 2008 fou nominat novament al Goya al millor muntatge pel seu treball a Las 13 rosas.Las 13 rosas al web del Goya
Posteriorment ha treballat en els tres darrers episodis de la tercera temporada de La huella del crimen (2010) i les pel·lícules Mentiras y gordas (2009), El gran Vázquez (2010) i La voz dormida (2011). Ha treballat també per al cinema argentí, on ha estat nominat al Còndor de Plata al millor muntatge pel seu treball a Roma (2005), El aura (2006) i Sin retorno (2010)Los cronistas de cine entregan los Cóndor de Plata a la producción 2010 , escribiendocine.com i nominat al Premi de l'Acadèmia Argentina per Un cuento chino (2011)."La mirada invisible" sorprendió al encabezar las nominaciones a los Cóndor de Plata, abcguionistas.com
Referències
Categoria:Editors de cinema espanyols Categoria:Argentins Categoria:Guanyadors del Premi Goya al millor muntatge