Rangatira ([rɑːŋɑːʈiːrɑː]) són els dirigents hereditaris māoris de l'hapu, i han estat descrits per alguns etnòlegs com Elsdon Best com a caps tribals. Els rangatira havien de ser persones amb molta saviesa pràctica que exercien autoritat en nom de la tribu i mantenien les fronteres entre les terres d'una tribu i altra. Els canvis en les lleis de propietat al s. XIX, sobretot en la individualització dels títols de terres, soscavaren la posició dels rangatira, i també la pèrdua generalitzada de terres sota el govern colonial.
Etimologia La paraula rangatira significa 'cap (masculí o femení), ben nascut, noble' i prové del protopolinesi central oriental langatila ('cap secundari'). Hi ha paraules semblants en moriori, tahitià, maori de les Illes Cook, tuamotuà, marquesà i hawaià.
Interpretacions miniatura|Un rètol que explica la història tangata whenua de The Bricks, Christchurch Tres interpretacions de rangatira la consideren una paraula maori composta per la unió de les paraules ranga i tira. En el primer cas, ranga significa 'banc d'arena' i tira 'aleta de tauró'. El banc d'arena ajuda a reduir l'erosió de la duna (o el poble). L'aleta reflecteix tant l'aparença del banc d'arena com, "la seua dominació física i intencional com a guardià" (Gray-Sharp, 2011, p. 195). Els rangatira, reforç de la comunitat, deixen d'existir sense ella ("què és un banc d'arena sense arena?"), i en té una funció protectora.Gray-Sharp (2011, p. 195).
L'etnògraf John White (1826-1891) hi donà un punt de vista diferent en una de les seues càtedres sobre els costums maoris:White, J. (1826-1891). An epitome of official documents relative to Native affairs and land purchases in the North Island of New Zealand. Lectures on Maori Customs, &c., by Mr. John White, Part 11. NZETC, retrieved 13 novembre 2001. digué que els māori tradicionalment havien format dues kahui que es reunien per raonar la història o whakapapa.
Aquesta interpretació encaixa bé amb una segona traducció en què ranga és l'abreujament de rāranga ('teixir') i "tira" indica un grup.
Una tercera interpretació s'adapta també a aquesta traducció, interconnectant els conceptes relacionats amb la identitat de la "tira": l'hospitalitat condicional presentada en la forma d'un teixit creat per la "tira" de convidats.Derrida, J. (2000). Of hospitality (R. Bowlby, Trans.). Stanford, CA: Stanford University Press. Després, la intencionalitat col·lectiva "reflectida en el teixit" de la "tira" dels amfitrions.Searle. J. R. (1990). Collective intentions and actions. In P. R. Cohen, J. Morgan, & M. E. Pollack (Eds.), Intentions in communication (p. 401-416). Cambridge, MA: MIT Press.Gray-Sharp (2011, p. 196). Junts, aquests conceptes remarquen el valor lligat a la "relació personal" entre el dirigent i el seu grup. Aquest tipus de relació és semblant a la mahara atawhai (afecte o "preocupació benèvola") oferta en el preàmbul del tractat Waitangi per la reina Victòria, reflectint el "llaç personal entre el governant i els seus subjectes" del s. XIX (McHugh, 1991, p. 177).McHugh, P. G. (1991). The lawyer’s concept of sovereignty, the Treaty of Waitangi, and a legal history for New Zealand. In W. Renwick (Ed.), Sovereignty & indigenous rights: The Treaty of Waitangi in international contexts (p. 170-189). Wellington, New Zealand: Victoria University Press.
Referències
Categoria:Nova Zelanda Categoria:Cultura Categoria:Articles amb traduccions sense revisar