Larquitectura de la Provença inclou una rica col·lecció de monuments a Occitània de l'Imperi Romà, monestirs cistercencs del període romànic, palaus i esglésies medievals, fortificacions de l'època de Lluís XIV, així com nombrosos pobles dalt de turons i fines esglésies. Provença fou una zona molt pobra després del s. XVIII, però al s. XX hi hagué una reactivació econòmica, una prova n'és un dels edificis més influents del , l'Unité d'Habitation, de Le Corbusier a Marsella.

Provença, a la cantonada sud-est occitana de l'estat francés, inclou els departaments de Var, Boques del Roine, Valclusa, i part d'Alps de l'Alta Provença i Alps Marítims. El comtat original de Provença s'estenia des de la riba oest del riu Roine a la riba oriental del riu Var, a la vora del comtat niçard. La Provença culturalment i històrica s'estén cap a l'oest de la Gard a Nimes i al riu Vidorle.

Prehistòria i llocs antics a Provença (27000 ae-) miniatura|El jardí dels Vestigis a Marsella, amb restes de l'antiga ciutat portuària focea de Massàlia, descoberta el 1967 durant uns treballs de construcció Uns bussos, al 1991, trobaren restes d'un assentament prehistòric, datat de 27000 i 19000 ae, a la cova Cosquer, una cova submarina en una cala a la costa propera a Marsella.Clottes, J., Beltrán, A., Courtin, J. et Cosquer, H. (1992) - «La Grotte Cosquer (Cap Morgiou, Marseille)», Bulletin de la Société Préhistorique Française, t. 89, 4, p. 98-128.

Es descobrí a Marsella un poblat neolític que data del 6000 ae, prop de l'estació de tren de Saint Charles, que té restes de muralles de fang cuit amb forats per a pals, així com eines.

Marsella es fundà al 546 ae per colons grecs procedents de la ciutat de Focea (a l'actual Turquia), a la costa egea d'Àsia Menor, que fugien d'una invasió del poble persa. L'anomenaren Massalia.

La petjada de l'assentament original s'ha trobat al costat oest del turó de Saint-Laurent a Marsella. L'assentament original s'estenia a l'est cap a l'alteró dels Molins i finalment cap al pujol dels Carmes, que abasta una cinquantena d'hectàrees. La grandària de l'assentament originari no fou superat fins al . Les restes de les antigues fortificacions focees de Massalia, que daten de finals del s. Vii ae, es poden veure al jardí dels Vestigis, a l'alteró dels Carmes. Al s. II ae se'n reconstruí tot el sistema de fortificacions en pedra calcària rosa. Part de les muralles encara es poden veure al jardí dels Vestigis.Treziny, Les fortifications de Marseille dans l'Antiquité. In M. Bouiron, H. Tréziny éd., Marseille. Trames et paysages urbains de Gyptis au Roi René. Actes du colloque international d'archéologie. Marseille, 3-5 novembre 1999. Marseille, Edisud, 2001 (Études Massaliètes, 7), p. 45-57.

Segons l'historiador Estrabó i altres fonts antigues, la ciutat de Massalia tenia temples per a Apol·lo i Àrtemis, però no n'hi ha rastres en l'actualitat. L'única estructura que queda de l'antiga Massalia són els cellers de Saint-Sauveur, prop de la plaça de Lenche. És probable que servira de graner o d'arsenal.(H. Tréziny, Les caves Saint-Sauveur et les forums de Marseille. In M. Bouiron, H. Tréziny éd., Marseille. Trames et paysages urbains de Gyptis au Roi René. Actes du colloque international d'archéologie. Marseille, 3-5 novembre 1999. Marseille, Édisud, 2001 (Études massaliètes, 7), p. 213-223.

Els foceus també establiren colònies a Niça, Arle, Canes i al sud de Nimes. Més tard, la zona fou habitada també per celtes, que eren coneguts com a lígurs o celtolígurs, que hi construïren els oppida, o forts. Poc rastre queda de la seua arquitectura.Dominique Garcia, La Celtique méditerranéenne. París, Errance, 2004, 206 p.)

Monuments romans a Provença (20 ae-476 de) miniatura|Pont del Gard, s. I ae Al , els romans començaren la conquesta de Provença: enviaren tropes que derrotaren als lígurs, i en destruïren les fortaleses. L'any 123 ae els romans fundaren Ais de Provença, i dos anys més tard una nova ciutat a Nemausa (Nimes). La colònia romana coneguda com a Província s'organitzà al voltant del 120 ae. Una calçada romana, la via Domícia, el nom de cònsol romà Gneu Domici Enobarb, es construí per unir Roma amb els Pirineus, seguint la ruta del camí vell grec d'Hèrcules. Això feu que s'expandira el comerç per la zona.

Al s. I ae, legió romana acabà la conquesta de la Gàl·lia i començà a construir ciutats, arcs triomfals, amfiteatres, teatres, banys i aqüeductes a Provença.

L'aqüeducte romà del pont del Gard (s. I de), construït durant l'època de l'emperador Claudi, és un dels exemples més impressionants d'enginyeria civil romana. Cinquanta metres per sobre del riu Gard, és l'aqüeducte romà més alt existent. L'aqüeducte duia l'aigua a una distància de cinquanta quilòmetres.

L'arc de triomf d'Aurenja, Valclusa, es degué construir en honor dels veterans de la legió al 20 ae, durant l'època de l'emperador August, i es dedicà més tard a l'emperador Tiberi. Fou dissenyat per mostrar als viatgers a la nova província romana la superioritat i el poder de Roma. esquerra|miniatura|Arc triomfal a Glanum, 25 de L'arc de triomf prop de la ciutat romana de Glanum, als afores de Sant Romieig, mostra els soldats romans que conduïen presoners derrotats. Fou construït entre 10 i 25 de, poc després que els romans conquistaren la ciutat, habitada per celtolígurs. Glanum fou destruït al 260 de pels alamans, una tribu germànica, quan l'Imperi Romà començava a enfonsar-se. miniatura|El teatre romà d'Aurenja, Valclusa (s. I) El teatre romà d'Aurenja, Valclusa, fou construït per l'emperador August a principis del s. I ae; és el teatre romà millor conservat a Europa. Fou tancat per les autoritats de l'Església cristiana al 391 a causa del seu "espectacle de barbàrie", i no tornà a obrir fins al s. XIX. Hui dia és la llar de festivals de música i teatre. esquerra|miniatura|L'amfiteatre romà a Arle, s. II L'amfiteatre d'Arle fou construït als s. I i II de, quan Arle era la capital romana de la Provença. S'utilitzava per al combat dels gladiadors i altres espectacles. Té un diàmetre de 102 m, i pot incloure dotze mil espectadors. miniatura|La Maison Carrée, Nimes, 16-19 ae La Maison Carrée a Nimes, construïda al 16-19 ae, és un dels temples romans més ben conservats de l'antic Imperi romà. Ha sobreviscut intacta perquè la convertiren en església cristiana al s. IV. Fou construïda segons els principis de Vitruvi, el cap teòric de l'arquitectura romana. Al s. XIX, va ser triada com a model per a l'església de la Madeleine de París.

L'arquitectura romànica a Provença (s. V-XIII) esquerra|miniatura|Baptisteri de la catedral de Saint Léonce a Frejús (s. V) miniatura|Baptisteri de la catedral de Frejús (s. V) encara en ús esquerra|miniatura|Nau de la capella de Sant Pere a l'abadia de Montmajor () miniatura|Cripta de St. Benedict Rotunda de l'abadia de Montmajor () esquerra|miniatura|Abadia de Thoronet (1160) miniatura|Abadia de Senhanca, prop de Gordes (1178) esquerra|miniatura|Portal de l'església de Sant Tròfim, Arle, miniatura|Nau de l'església de Sant Tròfim, s. XII-XV miniatura|Baptisteri de la catedral d'Ais miniatura|Interior de la catedral d'Ais (s. XII) Al 380 de el cristianisme esdevingué la religió oficial de l'Imperi Romà, i es fundaren esglésies cristianes, catedrals i monestirs en tota la Provença. De vegades temples romans, com el de Nimes, es convertiren en esglésies. Sovint es construïen esglésies als emplaçaments de temples romans o fòrums (Arle i Ais de Provença) i s'utilitzaren columnes com les columnes de la pila baptismal de Frejús, i altres elements de temples romans.

Moltes esglésies s'edificaren en un estil nou, més tard dit romànic, que combinat elements arquitectònics gal·loromans amb elements d'un nou estil procedent de Llombardia a Itàlia fou particularment influït per les noves esglésies d'estil romà d'Orient de Ravenna.

L'estil romànic de la Provença i la vall del Roine tenia alguns elements decoratius propis, presos dels gal·loromans, en particular l'ús d'àguiles i busts, elements romans antics tradicionals, per decorar les capitals corínties.Histoire de l'Art, Flammarion -Moyen Âge - Chrétienté et Islam, p. 244.

El baptisteri de la catedral de Sant Lleonci de Frejús (406-409 de), construït poc abans de la caiguda de l'Imperi Romà, és la més antiga estructura cristiana de la Provença, i un dels edificis més antics de l'estat francés. L'edifici de planta octogonal, d'uns 7 m de diàmetre, és cobert per una cúpula de conjunt sobre arcs sostinguts per columnes. Al centre de l'edifici hi ha una font baptismal octogonal d'1,3 m de profunditat i 92 cm de llarg, prou gran com perquè la persona batejada se submergisca en l'aigua. Fou descobert el 1925, amagat rere modificacions posteriors de l'església, i restaurat.Denizeau 2003, p. 32.

L'abadia de Montmajor és un monestir benedictí fortificat construït entre els s. X i XIII en el que llavors era una illa cinc quilòmetres al nord d'Arle, al departament de Boques del Roine.

L'abadia és famosa per les seues tombes del s. XI al XIV, tallades a la roca, la seua cripta subterrània i la seua església inacabada. Fou un important lloc de pelegrinatge durant l'edat mitjana, i al s. XVIII era el lloc d'una gran monestir maurista, actualment en ruïnes.

Al s. XII, els monjos de l'orde benedictí se separaren per formar un nou orde, el cistercenc, que s'adherí estrictament a les regles de sant Benet. Els monestirs cistercencs es trobaven en remotes valls adjacents a rius, es dedicaven a l'oració, la meditació i al treball manual, i foren construïts segons principis religiosos que evitaven que qualsevol cosa poguera distraure els monjos de les seues oracions.

L'abadia de Senhanca fou el primer monestir cistercenc fundat a Provença, el 1148. L'església es conclogué al 1178. Una petita comunitat de monjos encara viu a l'abadia. Els camps d'espígol de l'abadia la converteixen en un dels llocs més fotografiats de la Provença.

L'abadia de Thoronet, en una remota vall prop de Draguinhan, al departament de Var, fou fundada el 1160. El claustre és un dels més antics cistercencs que encara existeixen. Le Corbusier visità el monestir el 1953, i imità el joc de llums i ombres al seu convent de Santa Maria de la Tourette, prop de Lió. També va influir en el monestir modern de John Pawson de Novy Dvur, a la República Txeca. Thoronet és ara un museu, obert al públic.

L'abadia de Silvacana es fundà al 1175, el tercer dels monestirs cistercencs conegut com les Tres Germanes de la Provença. Es troba al costat del riu Durance a La Ròca d'en Tarron, entre Avinyó i Ais de Provença. Està oberta al públic, i és l'única dels tres que ja no serveix a un propòsit religiós. Alberga prestigiosos festivals de piano i vocals.

L'església de Sant Tròfim és un temple catòlic i excatedral construïda entre el s. XII i el XV a la ciutat d'Arle, al Departament de Boques del Roine. Les escultures sobre el pòrtic, en particular el Judici Final, i les columnes al claustre adjacent, es consideren alguns dels millors exemples d'escultura romànica.

L'església es construí sobre el solar de la basílica d'Arle del s. V, anomenada així per sant Esteve.Jacques Thirion, Saint-Trophime d'Arles dans Congrès Archéologique de France - 1976 - Pays d'Arles, page 360: Al s. XV un cor gòtic s'afegí a la nau romànica.

La catedral d'Ais mostra la transició del romànic al gòtic. Estava construïda sobre l'emplaçament del Fòrum Romà d'Aia del s. I, i es reconstruí entre el s. XII i el XIX, incloent arquitectura romànica, gòtica i elements neogòtics, així com columnes romanes i peces del baptisteri de l'església del s. VI cristiana.

Arquitectura gòtica a Provença (s. XII-XIV) esquerra|miniatura|Basílica de Sta. Maria Magdalena, a Sant Massimin, L'estil gòtic s'inicia a mitjan s. XII amb la façana de la basílica de Saint-Denis a París, i s'estén ràpidament a Anglaterra i Alemanya, però no arribar a Provença fins a finals del .