Sandra Aguilar Navarro (Madrid, 9 d'agost de 1992) és una gimnasta rítmica espanyola, subcampiona olímpica en els Jocs Olímpics de Rio 2016, bicampiona del món de 10 maces (Kíev 2013 i Esmirna 2014) i 4t lloc en els Jocs Olímpics de Londres 2012 amb el conjunt espanyol. A Stuttgart 2015 van assolir el bronze mundial en el concurs general, sent la primera medalla espanyola en la general d'un Campionat del Món des de 1998. La plata a Rio 2016 va ser la primera medalla olímpica per a la gimnàstica rítmica espanyola des d'Atlanta 1996, i la va assolir junt amb Artemi Gavezou, Elena López, Lourdes Mohedano i Alejandra Quereda, conjunt conegut amb el nom dEl Equipaso.
És, juntament amb Alejandra Quereda, la gimnasta rítmica espanyola amb més medalles internacionals oficials, sumant un total de 42. Entre les distincions obtingudes com a membre del conjunt estan el Premi As de l'esport (2014), la Copa Baró de Güell en els Premis Nacionals de l'Esport (2015), la Medalla de Bronze de la Reial Ordre del Mèrit Esportiu (2015) i la Medalla de Plata de la Reial Ordre del Mèrit Esportiu (2016). Un pavelló esportiu a Pinto porta el seu nom des de 2012, i va ser nomenada Filla Predilecta d'aquest municipi el 2017.
En l'actualitat és secretària tècnica de gimnàstica rítmica de la Reial Federació Espanyola de Gimnàstica.
Biografia esportiva Inicis Encara que en un primer moment es va decantar pel futbol, va començar a practicar gimnàstica rítmica amb 5 anys a l'Escola de Gimnàstica Rítmica de Pinto, on va ser entrenada per Ana Raquel Archilla. Amb 9 anys, el 2001, va entrar al Club Gimnàstica Rítmica Pinto, i aquest mateix any es va proclamar campiona d'Espanya individual en categoria aleví. Entre 2003 i 2005 va competir al Club de Gimnàstica Rítmica de Móstoles, sent entrenada per Estrella Fernández, amb la qual va ser campiona d'Espanya de conjunts, entre d'altres assoliments.
Etapa en la selecció nacional 2004 - 2012: Cicle olímpic de Londres 2012 Al setembre de 2004, amb 12 anys, va entrar en la selecció nacional de gimnàstica rítmica d'Espanya, passant a formar part del conjunt espanyol júnior i entrenant al Centre d'Alt Rendiment de Madrid a les ordres de Noelia Fernández. El 2005, sent part del conjunt júnior va assolir la 2a posició a la general i la 3a a la final de 5 pilotes en el Torneig Internacional de Portimão (el seu debut amb l'equip), la 5a posició en el Torneig Internacional de Nijni Nóvgorod, i el 4t lloc en el Campionat Europeu de Moscou. El 2006 va passar a ser gimnasta júnior individual de la selecció. El 2007, de nou amb el conjunt júnior, va assolir la 5a plaça a la general i la 8a a la final de 10 maces en el Torneig Internacional júnior paral·lel a la Copa del Món de Portimão, la 3a posició en el Torneig Internacional de Ginebra, i la 6a en qualificació i la 7a a la final del Campionat Europeu de Bakú.
Malgrat que oficialment va seguir pertanyent a la categoria júnior la resta de l'any, cap a finals de 2007 es va incorporar a la concentració permanent del conjunt sènior, tot i que no va competir com a gimnasta titular del mateix fins al 2009. A l'octubre de 2008 Efrossina Angelova va ser nomenada nova seleccionadora. Pel 2009, el conjunt es va renovar gairebé del tot, romanent, de les gimnastes que havien estat a Pequín 2008, únicament Ana María Pelaz. Algunes gimnastes, com Bet Salom, van decidir abandonar la selecció causa de la decisió d'Angelova d'augmentar el nombre d'hores d'entrenaments, fet que feia incompatible l'entrenament amb els seus estudis. A partir de 2009, Sandra va ser sempre gimnasta titular en els dos exercicis de cada temporada. A l'abril, amb el conjunt ja entrenat per la seleccionadora Efrossina Angelova junt amb de Sara Bayón (que després de deixar l'equip al maig seria substituïda per Noelia Fernández), va assolir dues medalles de plata (en el concurs general, i en 3 cintes i 2 cordes) en la prova de la Copa del Món celebrada a Portimão (Portugal), a més del 6è lloc en 5 cèrcols. Al setembre, en el Campionat del Món de Mie, el conjunt va obtenir el 6è lloc tant en el concurs general com a la final de 5 cercles, i el 7è en 3 cintes i 2 cordes. El conjunt titular el van formar aquest any Sandra, Loreto Achaerandio, Ana María Pelaz (capitana), Alejandra Quereda i Lidia Redondo, a més de Núria Artigues i Sara Garvín com a suplents al principi i al final de la temporada respectivament.
Pel 2010, Sandra tornaria a ser gimnasta titular en els dos exercicis de la temporada. A l'abril va tenir lloc el Campionat Europeu de Bremen, on el combinat espanyol va assolir la 5a plaça en el concurs general, la 6a en 3 cintes i 2 cordes, i la 8a en 5 cèrcols. Al setembre van disputar el Campionat Mundial de Moscou, obtenint la 15a plaça en el concurs general, i la 8a a la final de 3 cintes i 2 cordes. El conjunt per a aquesta competició el va integrar Sandra, Loreto Achaerandio, Miriam Belando (que no havia estat a Bremen), Elena López, Alejandra Quereda i Lidia Redondo, a més de Yanira Rodríguez com a suplent.
El gener de 2011, Anna Baranova va tornar com seleccionadora nacional, amb Sara Bayón com a entrenadora del conjunt junt amb la pròpia Anna. En aquests moments l'equip portava tres mesos de retard respecte als altres, l'interval de temps entre la destitució de Efrossina Angelova (que va interposar una demanda a la Federació per acomiadament improcedent) i la contractació d'Anna Baranova, arribant algunes gimnastes a tornar a seus clubs d'origen durant aquest període, encara que algunes van seguir treballant a nivell corporal i tècnica d'aparell amb Noelia Fernández a l'espera d'una nova seleccionadora. Amb la tornada d'Anna i Sara, es van realitzar nous muntatges dels dos exercicis amb l'objectiu de classificar-se al Mundial d'aquest any per als Jocs Olímpics de Londres 2012. El nou muntatge de 5 pilotes tenia com a música «Red Violín» d'Ikuko Kawai (un tema basat en l'adagi del Concert d'Aranjuez), mentre que el de 3 cintes i 2 cèrcols feia servir «Malagueña» d'Ernesto Lecuona en les versions de Stanley Black And His Orchestra i de Plácido Domingo. Aquest any, Sandra seguiria sent gimnasta titular en els dos exercicis. Durant aquesta temporada, el conjunt es va classificar per a diverses finals en proves de la Copa del Món, a més de fer-se amb les 3 medalles d'or en joc tant en l'''US Classics Competition a Orlando com en el II Meeting a Vitória (Brasil). En el Campionat del Món de Montpeller no van poder classificar-se directament per als Jocs Olímpics, ja que van obtenir la 12a posició i una plaça per al Preolímpic després de fallar en l'exercici de cintes i cèrcols en fer-se un nus en una cinta després del xoc en l'aire de dues d'elles. A més van assolir la 6a plaça a la final de 5 pilotes. Després del Campionat del Món de Montpeller van seguir els seus entrenaments amb l'objectiu de poder classificar-se finalment per als Jocs a la cita preolímpica. Al novembre van participar en l'Euskalgym i al desembre, al I Torneig Internacional Ciutat de Saragossa, van obtenir la medalla de plata després de les russes. El conjunt titular aquest any va estar format per Sandra, Loreto Achaerandio, Elena López, Lourdes Mohedano, Alejandra Quereda (capitana) i Lidia Redondo. Pel 2012, Sandra seguiria sent gimnasta titular en els dos exercicis. Al gener el conjunt espanyol de gimnàstica rítmica va assolir l'or en el torneig Preolímpic de Londres 2012, assegurant la seva participació en els Jocs Olímpics de Londres 2012.
Al maig, el conjunt espanyol va obtenir la medalla de bronze en la classificació general de la prova de la Copa del Món celebrada a Sofia (Bulgària) i la medalla d'or en la final de l'exercici mixt de cintes i cèrcols. El juliol de 2012 el conjunt va assolir la medalla de bronze en la classificació general de la prova de la Copa del Món celebrada a Minsk.
Posteriorment, Sandra va acudir amb l'equip als Jocs Olímpics de Londres 2012, la seva primera experiència olímpica. En la fase de classificació, el conjunt espanyol, compost per Sandra, Loreto Achaerandio, Elena López, Lourdes Mohedano, Alejandra Quereda (capitana) i Lidia Redondo, va sumar 54,550 punts (27,150 en 5 pilotes; 27,400 en 3 cintes i 2 cèrcols), el que les va col·locar cinquenes en la classificació general i les va ficar a la final. A la final olímpica celebrada al Wembley Arena, el conjunt espanyol va realitzar un primer exercici de 5 pilotes en el qual van obtenir una puntuació de 27,400 punts, col·locant-se en 5a posició i millorant en 250 centèsimes respecte a la seva puntuació obtinguda el dia de la classificació. En l'exercici de 3 cintes i 2 cèrcols van obtenir una puntuació de 27,550 punts. Espanya va reclamar la nota de dificultat de l'exercici, que va ser de 9,200, encara que la reclamació va ser rebutjada per la Federació Internacional de Gimnàstica (FIG). Després de finalitzar els dos exercicis, Espanya va acumular un total de 54,950 punts, que van servir per acabar la competició en 4a posició i obtenir el diploma olímpic.
El 27 de setembre de 2012, l'Ajuntament de Pinto va acordar per unanimitat que el Pavelló Esportiu Municipal del carrer Astúries portés el nom de «Sandra Aguilar». El 1r de desembre va tenir lloc l'acte d'imposició del nom, amb la presència de Sandra i la resta del conjunt nacional, que va realitzar una exhibició al mateix. Al novembre va participar amb les seves companyes en una exhibició a l'Euskalgym.
2013 - 2016: Cicle olímpic de Rio 2016 2013: Primer títol mundial en Kíev El 2013, el conjunt va estrenar els dos nous exercicis per a la temporada (el de 10 maces, i el de 3 pilotes i 2 cintes). El primer feia servir com a música «A ciegas» de Miguel Poveda, i el segon els temes «Still», «Big Palooka» i «Jive and Jump» de The Jive Aces. Per a aquest any, Sandra seguiria sent titular en els dos muntatges. Les noves components de l'equip aquest any van ser Artemi Gavezou i Marina Fernández (que es retiraria a l'agost de 2013). A finals de març van disputar la primera competició de l'any, el Grand Prix de Thiais, on el conjunt va ser bronze a la general, plata a la final de 10 maces, i 4t en la de 3 pilotes i 2 cintes. A l'abril d'aquest any, en la prova de la Copa del Món disputada a Lisboa, el conjunt va ser medalla d'or a la general i medalla de bronze en 3 pilotes i 2 cintes. Posteriorment van ser medalla de plata en 10 maces en la prova de la Copa del Món de Sofia i bronze en el concurs general a la prova de la Copa del Món de Sant Petersburg.
El 1r de setembre, al Campionat del Món de Kíev, després d'acabar el dia anterior 4t en el concurs general, el conjunt espanyol va obtenir la medalla d'or a la final de 10 maces i la de bronze en la de 3 pilotes i 2 cintes. La nota de l'exercici de maces va ser de 17,350, que va atorgar a les espanyoles el títol mundial per davant d'Itàlia i Ucraïna, segona i tercera respectivament, mentre que a la final del mixt, la nota de 17,166 no va ser suficient per desbancar Belarús (que va ser plata), i a Rússia (que es va penjar l'or). El conjunt estava format per Sandra, Artemi Gavezou, Elena López, Lourdes Mohedano i Alejandra Quereda. Aquestes van ser les primeres medalles obtingudes per Espanya en un Campionat del Món de gimnàstica rítmica des de 1998.