miniatura|La ciutat de Machu Picchu es va construir ca. 1450 aC, durant l'Imperi inca. Té unes vistes impressionants a les dues valls i una muntanya gairebé intransitable a l'esquena. Hi ha una àmplia disponibilitat d'aigua mineral i un terreny suficient per la provisió d'aliments. Els vessants que l'acompanyen s'hi adossen en forma de feixes, per reduir l'erosió del sòl, protegir-la de les esllavissades de terra, i crear forts pendents per dissuadir els possibles invasors La història ambiental o mediambiental és l'estudi de la interacció humana amb el món natural al llarg del temps, posant en relleu el paper actiu de la natura en la seva influència amb els afers humans i com aquests darrers poden influir en el medi natural. Quan aquest rang temporal s'estudia fora de la presència humana a la Terra, els estudis d'aquesta relació es coneixen com a paleoclimàtics, paleobotànics o paleoecològics en general, sense vincular-se amb estudis estrictament històrics.
Com a disciplina, la història ambiental sorgí als Estats Units dins el moviment ecologista del 1960 a 1970. Gran part del seu impuls es deu a l'ímpetu de les preocupacions mediambientals en l'actualitat. Els estudis acadèmics se centraren en qüestions de conservació, però s'han ampliat per incloure-hi una història social i científica més general que tractés temes de ciutats, població o desenvolupament sostenible. En la mesura que tota la història es produeix en el món natural, la història ambiental tendeix a centrar-se en escales de temps, zones geogràfiques o temes clau. També és una àrea fortament multidisciplinària que comprén de forma àmplia les ciències humanes i naturals.
El concepte d'història ambiental es pot dividir en tres components principals. El primer, la natura en si mateixa i el seu canvi al llarg del temps. Inclou l'impacte físic dels éssers humans en el planeta Terra sobre la terra, aigua, atmosfera i biosfera. El segon aspecte versa sobre com els éssers humans utilitzen la natura. Tracta sobre les conseqüències mediambientals en la població creixent, una tecnologia més eficaç, i el canvi en els patrons de la producció industrial i el consum. Altres temes clau són la transició de comunitats de caçadors recol·lectors nòmades a l'agricultura, en el que es coneix com a Revolució neolítica, els efectes de l'expansió colonial i dels assentaments, i les conseqüències mediambientals i humanes de les revolucions industrials i tecnològiques. Finalment, els historiadors del medi ambient estudien com les persones consideren la natura -com les actituds, creences i valors influeixen en la interacció amb la natura, especialment en forma de mites, religió i ciència.
Origen del nom i primers treballs El 1967 Roderick Nash publicà Wilderness and the American Mind, una obra que ha esdevingut un text clàssic dels inicis de la història mediambiental. En un discurs adreçat a lOrganization of American Historians el 1969 (i publicat el 1970) Nash utilitza l'expressió "història ambiental", tot i que el 1972 es considera generalment la data en què es comença a utilitzar oficialment. El llibre de Samuel P. Hays Conservation and the Gospel of Efficiency: The Progressive Conservation Movement,1890-1920, publicat el 1959, tot i ser una contribució important a la història política nord-americana, ara també es considera un document fonamental en el camp de la història mediambiental. Hays és professor emèrit d'Història de la Universitat de Pittsburgh.Samuel P. Fencs en Ecologia i boscos nacionals, Història pel Futur, WRCT, Pittsburgh.
Historiografia J. R. McNeill, Richard White i J. Donald Hughes van publicar el 2014 un resum sobre historiografia ambiental per l'Oxford University Press dins el volum de 25 "assaigs" a l'''Oxford Handbook of Environmental History.
Definició No hi ha cap definició universalment acceptada de la història ambiental. En termes generals, es tracta d'una història que intenta explicar per què el nostre entorn és com és i com la humanitat ha influït en el seu estat actual, així com exposar els problemes i les oportunitats que en tindrà en el futur. Donald Worster és àmpliament citat a partir de la definició que en donà el 1988, en la qual declarava que la història mediambiental és la "interacció entre les cultures humanes i el medi ambient en el passat".
El 2001, J. Donald Hughes va definir la disciplina com “l'estudi de les relacions humanes al llarg del temps amb les comunitats naturals de les quals formen part per explicar els processos de canvi que afecten aquesta relació”. I el 2006, com la "història que busca la comprensió dels éssers humans tal com han viscut, treballat i pensat en relació amb el món natural pels canvis en el temps". També "Com a mètode, la història ambiental és l'ús de l'anàlisi ecològica com a mitjà per entendre la història humana... una explicació dels canvis en les societats humanes, que es relacionen amb els canvis en el medi natural”. Els historiadors mediambientals també estan interessats en "el que la gent pensa de la natura i com han expressat aquestes idees les religions, cultura popular, literatura i l'art”. El 2003, J. R. McNeill la definí com "la història de les relacions mútues entre la humanitat i la resta de la natura".
Debat L'anàlisi històrica tradicional ha anat amb el temps ampliant el seu estudi d'activitats amb la influència d'algunes persones significatives en una anàlisi social, política, econòmica i cultural molt més àmplia. La història ambiental amplia encara més la temàtica de la història convencional. El 1988, Donald Worster assenyalà que la història ambiental "intenta fer que la història sigui més inclusiva en els seus relats" examinant el "paper i el lloc de la natura en la vida humana", i el 1993 que “la història ambiental explora les maneres en què el món biofísic ha influït en el curs de la història de la humanitat i en les formes en què les persones han reflexionat i tractat de transformar el seu entorn”. La interdependència dels factors humans i ambientals en la creació de paisatges s'expressa amb la noció de paisatge cultural. Worster també va qüestionar l'abast de la disciplina, preguntant: "Estudiem els éssers humans i la natura; per tant, qualsevol cosa humana o natural pot estar dins la nostra investigació?"
La història ambiental es considera generalment un subcamp de la història. Però alguns historiadors ambientals qüestionen aquesta hipòtesi, argumentant que mentre la història tradicional és la història humana, la història de les persones i les seves institucions," els humans no poden situar-se fora dels principis de la natura". En aquest sentit, argumenten que la història ambiental és una versió de la història humana en un context més ampli, amb menys dependència de l'antropocentrisme, tot i que el canvi antropogènic està en el centre del seu estudi.
Dimensions miniatura|Vista general de Funkville el 1864, Oli Creek, Pennsilvània, EUA J. Donald Hughes va respondre al punt de vista que la història ambiental és "lleugera en la teoria" o manca d'estructura teòrica en veure la qüestió a través de l'objectiu de tres "dimensions": natura i cultura, història i ciència, i escala. Aquest plantejament avança més enllà del reconeixement de Worster de tres grans grups de qüestions que tractarien els historiadors ambientals. Els dos historiadors reconeixen que l'èmfasi de les seves categories pot variar d'acord amb l'estudi particular, ja que alguns estudis es concentraran més clarament en la societat i en els afers humans, i altres en el medi ambient.
Temes S'utilitzen diversos temes per a expressar aquestes dimensions històriques. Un enfocament històric més tradicional és analitzar la transformació de l'ecologia del món amb qüestions com la separació de l'ésser humà de la natura durant la Revolució neolítica, l'imperialisme i l'expansió colonial, l'exploració, el canvi agrícola, els efectes de la Revolució industrial i tecnològica, i l'expansió urbana. Els temes més mediambientals inclouen l'impacte humà per influències en la silvicultura, foc, canvi climàtic, sostenibilitat, etc. Segons Paul Warde, “la història cada vegada més sofisticada de la colonització i la migració pot assumir un aspecte ambiental, traçant els camins de les idees i espècies de tot el món i, de fet, provocant un major ús d'aquestes analogies i enteniments ”colonials" dels processos dins la història europea". La importància de l'empresa colonial a Àfrica, el Carib i l'oceà Índic ha estat detallada per Richard Grove. Gran part de la recerca consisteix en estudis de cas adreçats a nivells global, nacional i local.
Escala Tot i que la història ambiental pot cobrir milers de milions d'anys d'història sobre la Terra, pot igualment preocupar-se per qüestions d'escala local i de breus períodes. Molts historiadors mediambientals s'ocupen de temes locals i d'històries d'àmbit regional i nacional. Alguns, en canvi, treballen en un àmbit més genèric que gira sobre tota la història de la humanitat: "cada període en la història humana", mentre que altres incorporen el període anterior a la presència humana al planeta Terra com a part legítima de la disciplina. Ian Simmons, en la seva obra Environmental History of Great Britain, cobreix un període d'aproximadament uns 10.000 anys. Hi ha una tendència a la diferència d'escales de temps entre els fenòmens naturals i socials: les causes del canvi ambiental que s'estenen en el temps poden tractar-se socialment durant un període relativament breu.
Malgrat que en tot moment les influències mediambientals s'estenen més enllà de regions i cultures geogràfiques particulars, durant el segle XX i principis del XXI el canvi ambiental antropogènic ha assumit proporcions globals. Principalment a causa del canvi climàtic com a aspecte més destacat, però també com a resultat dels assentaments, la propagació de malalties i la globalització del comerç mundial.
Història esquerra|miniatura|El conservacionista de la natura John Muir amb el president dels Estats Units Theodore Roosevelt (esquerra) sobre el Glacier Point al Parc Nacional de Yosemite Les qüestions de la història ambiental es remunten a l'antiguitat, incloent-hi Hipòcrates, el pare de medicina, que afirmà que les diferents cultures i temperaments humans podrien estar relacionats amb l'entorn en què els pobles vivien en Aires, aigües, poblacions. Estudiosos tan diferents com Ibn Khaldun i Montesquieu van trobar el clima com un determinant clau del comportament humà. Durant la Il·lustració, es produí una consciència cada vegada més gran sobre el medi ambient, i els científics van abordar temes de sostenibilitat per la història natural i la medicinal. No obstant això, els orígens de la disciplina, tal com la coneixem avui dia, es remunten generalment al .
França El 1929, un grup d'historiadors francesos va fundar la revista Annales, en molts aspectes, un precursor de la història ambiental moderna, ja que tenia com a objecte les influències recíproques del medi ambient i la societat humana. La idea de l'impacte de l'entorn físic en les civilitzacions va ser adoptada per aquesta Escola dels Annales per descriure els desenvolupaments a llarg termini que configuren la història humana centrant-se en la història política i intel·lectual, cap a l'agricultura, demografia i geografia. Emmanuel Le Roy Ladurie, un alumne de l'Escola dels Annales, fou el primer a adoptar, en la dècada dels 50, la història del medi ambient de forma més contemporània. Un dels membres més influents dels Annales era Lucien Febvre (1878–1956), el llibre del qual A Geographical Introduction to History és ara un clàssic en la matèria.
Estats Units