Garri Kímovitx Kaspàrov (en rus: Га́рри Ки́мович Каспа́ров), nascut com a Garri Kímovitx Vainxtein (en rus: Га́рри Ки́мович Вайнште́йн) el 13 d'abril de 1963 a Bakú (RSS de l'Azerbaidjan, actualment Azerbaidjan), és un jugador d'escacs, escriptor i activista polític rus (soviètic fins al 1991). És excampió del món d'escacs i, per a molts, el millor escaquista de tots els temps. La Unió Soviètica li va atorgar els ordes de la Bandera Roja del Treball i de l'Amistat dels Pobles, així com el títol de Mestre Honorífic de l'Esport.
El 1985, quan tenia vint-i-dos anys, Kaspàrov va esdevenir el campió del món d'escacs més jove de la història fins a aquell moment.Posteriorment, Ruslan Ponomariov va guanyar el Campionat del món de la FIDE a l'edat de 18 anys, quan el títol estava dividit Va retenir el títol mundial oficial de la FIDE fins al 1993. Aquell any, una disputa amb la FIDE va portar Kaspàrov a crear una organització rival, la Professional Chess Association, principalment per gestionar el títol de campió del món. Va continuar en possessió del títol mundial en el campionat del món "clàssic" fins a la seva derrota contra Vladímir Kràmnik l'any 2000.Kaspàrov (2005), pàg. 13. Kaspàrov fou també molt conegut pel fet de ser el primer campió mundial que va perdre un matx contra un ordinador (Deep Blue) el 1997.
Els rècords de Kaspàrov a la seva carrera inclouen el d'haver estat classificat número 1 del món d'acord amb la classificació Elo quasi ininterrompudament des del 1986 fins a la seva retirada el 2005, així com haver establert la que fou màxima puntuació Elo de tots els temps en 2.851 punts (el gener de 2000) fins que a la llista d'Elo de la FIDE de gener de 2013, Magnus Carlsen va assolir els 2.861 punts. Va ser el número u mundial durant 255 mesos, superant de molt el seu rival més proper, Anatoli Kàrpov. També posseeix rècords per victòries consecutives en torneigs. Entre altres premis obtinguts, té el rècord d'Òscars dels escacs,Kaspàrov fou guardonat un total de dotze vegades amb aquest premi, que s'entregava al millor jugador mundial de l'any i va guanyar el premi Marca Leyenda el 1997.Guardó que atorga el Marca als millors professionals de la història de l'esport
Kaspàrov va anunciar la seva retirada de la competició professional el 10 de març de 2005, tot just després de proclamar-se guanyador del Torneig de Linares,XXIIa edició del torneig Ciudad de Linares al lloc web oficial per a dedicar-se a la política i l'escriptura. Va formar el Front Civil Unit i es va afiliar a L'Altra Rússia, una coalició d'oposició al govern electe de Vladímir Putin. Entrà en la carrera presidencial per les eleccions legislatives russes de 2008, tot i que finalment la coalició L'Altra Rússia es retirà del procés electoral i no va concórrer a les eleccions de març del 2008.Degut, segons el propi Kaspàrov, a la impossibilitat d'aconseguir un local de reunió del partit, requisit indispensable segons la llei electoral russa. A despit del fet que és considerat al món occidental com un símbol de l'oposició a Putin, en realitat el suport a Kaspàrov a Rússia no és massa gran.Conor Sweeney, Chris Baldwin, Putin "heir" on course to win Russia election: poll – "Widely regarded in the West as a symbol of opposition to Putin, Kasparov's support at home is slim and pollsters say he had no chance of winning." Michael Stott, Reuters Russia votes for parliament, Putin triumph expected Calgary Herald – "But polls show few Russians support Kasparov or the marginal pro-Western parties under his banner."
Va entrenar el nou fenomen mundial Magnus Carlsen durant un any, des de març del 2009 fins al març del 2010.Magnus Carlsen: "My job is to improve my chess" , ChessVibes, 7 setembre 2009 El 2009 la FIDE li va atorgar el títol de FIDE Senior Trainer, el màxim títol d'entrenador internacional
Els primers anys miniatura|esquerra|Kaspàrov (Vainxtein) als 11 anys, a Vílnius, 1974. Garri Kaspàrov va néixer com a Garri VainxteinGarri Kaspàrov a l'enciclopèdia Britànica Online a Bakú,Biografia al lloc web Kasparov.ru fill de mare armènia i pare jueu.White King and Red Queen, per Daniel Johnson, Va començar a estudiar escacs seriosament després que els seus paresUnlimited Challenge (Repte sense límits), autobiografia de Garri Kaspàrov amb Donald Trelford, li proposessin un problema d'escacs. El seu pare va morir de leucèmia quan tenia set anys,Article dins Azerbaijan International: i a dotze anys va adoptar el cognom armeni de la seva mare, Kasparian (o Gasparian), russificat com a Kaspàrov.
Des dels set anys, Kaspàrov va assistir al Palau dels Pioners de Bakú i amb 10 va començar a entrenar a l'escola d'escacs de Mikhaïl Botvínnik amb el notable entrenador Vladímir Makogónov. Makogónov va ajudar a desenvolupar les aptituds posicionals de Kaspàrov i li va ensenyar a jugar la defensa Caro-Kann i el sistema Tartakower del gambit de dama refusat. En aquest període, l'edició russa del llibre My 60 Memorable Games de Bobby Fischer fou un dels primers llibres d'escacs de Kaspàrov. Kaspàrov va guanyar el Campionat Juvenil de l'URSS a Tbilisi el 1976, amb 7 punts de 9, a l'edat de 13 anys. Va repetir la gesta l'any següent, guanyant amb 8½ de 9. Durant aquest període, va ser entrenat per Aleksandr Xakàrov.
El 1978, Kaspàrov va participar en el torneig Memorial Sokolski a Minsk. Hi havia estat convidat com a excepció, però va acabar en la primera plaça i va esdevenir mestre. Kaspàrov ha dit repetidament que aquest torneig va ser un punt d'inflexió en la seva vida i que el va convèncer per a triar els escacs com a la seva carrera. "Recordaré el Memorial Sokolski mentre visqui", va escriure. També va dir que després de la victòria, va pensar que tenia possibilitats en el Campionat del Món.
El 1978 va guanyar a Daugavpils un torneig suís de 64 jugadors (ex aequo amb Ígor Ivanov, a qui va superar en el desempat) que li permeté ocupar l'única plaça classificatòria per al Campionat d'escacs de la Unió Soviètica.El Campionat d'escacs de l'URSS era el campionat estatal més fort del món, amb molta diferència amb la resta. Tenia en aquell moment 15 anys, i era el jugador més jove mai classificat a aquest nivell.
Kaspàrov va ascendir ràpidament en la classificació de la FIDE. El 1979, i per un descuit de la Federació d'escacs de la Unió Soviètica, va poder participar en un torneig de Grans Mestres a Banja Luka (actualment a la República Srpska de Bòsnia, dins de Bòsnia i Hercegovina, llavors part de Iugoslàvia) quan encara no tenia prou rànquing per a fer-ho (la federació va pensar que es tractava d'un torneig juvenil). A despit d'això, va guanyar aquest torneig d'alt nivell, i en va sortir amb un Elo provisional de 2.595, prou per a catapultar-lo al grup d'escaquistes d'elit, i situar-se en quinzena posició mundial (en aquell moment, el número 3 del món, l'excampió mundial Borís Spasski tenia un Elo de 2.615, mentre que el campió del món i número u mundial Anatoli Kàrpov tenia 2.725 punts).Classificació Elo històrica de gener de 1980 al lloc web olimpbase.org L'any següent, el 1980, va guanyar el Campionat del món juvenil a Dortmund, Alemanya Occidental, superant Nigel Short (2n) i Klaus Bischoff (3r). El mateix any, va fer el seu debut com a segon tauler suplent, representant la Unió Soviètica, a l'Olimpíada d'escacs de 1980 a La Valletta (Malta) i va esdevenir Gran Mestre.
Camí cap al cim miniatura|Kaspàrov esdevingué campió del món Júnior a Dortmund, el 1980. Essent adolescent, Kaspàrov va empatar dues vegades a la primera plaça en el Campionat d'escacs de l'URSS, el 1980-81 i 1981-82. La seva primera victòria en un torneig internacional d'elit va ser a Bugojno 1982. Va aconseguir una plaça pel torneig Interzonal de Moscou de 1982, el qual va guanyar, classificant-se per al Torneig de Candidats.Fitxa de Garri Kaspàrov a Chessmetrics A dinou anys, va ser el Candidat més jove des de Bobby Fischer, que tenia quinze anys quan es va classificar el 1958. A la llista d'Elo de gener de 1983, ja era el segon jugador en la classificació mundial, només per darrere del campió mundial Anatoli Kàrpov.
El primer matx de candidats de Kaspàrov (quarts de final) va ser contra Aleksandr Beliavski, a qui va derrotar per 6-3 (+4 =4 -1).La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y i va fer taules en z. Els polítics temien la semifinal de Kaspàrov contra Víktor Kortxnoi, que va ser programada per jugar-se a Pasadena (Califòrnia). Kortxnoi havia desertat de la Unió Soviètica el 1976 i era en aquest moment el millor jugador no-soviètic en actiu. Diverses maniobres polítiques varen provar d'impedir que Kaspàrov jugués contra Kortxnoi, i finalment Kaspàrov renuncià a jugar. El conflicte va ser resolt per part de Kortxnoi permetent que el matx es tornés a jugar a Londres, alhora que el matx ja programat allà entre Vassili Smislov contra Zoltán Ribli. El matx Kaspàrov - Kortxnoi es va poder organitzar en poc temps gràcies a Raymond Keene. Kaspàrov va perdre la primera partida però va guanyar l'encontre per 7-4 (+4 =6 -1).
El gener de 1984, Kaspàrov va esdevenir el jugador número u mundial, amb un Elo de 2.710 punts. Va ser en aquell moment el més jove número u mundial de la història, un rècord que va durar dotze anys fins que fou batut per Vladímir Kràmnik el gener de 1996; el rècord és ostentat actualment per l'exalumne de Kaspàrov Magnus Carlsen.
El 1984, va guanyar la final de candidats per 8½-5½ (+4 =9 -0) contra el renaixent excampió del món Vassili Smislov, a Vílnius, classificant-se així per jugar davant Anatoli Kàrpov amb el Campionat del Món en joc. Aquell any es va unir al Partit Comunista de la Unió Soviètica i va ser elegit per al Comitè Central del Komsomol.
L'assalt al campionat del món i la rivalitat amb Kàrpov Campionat del Món de 1984
El matx pel entre Kaspàrov i Anatoli Kàrpov va ser molt llarg, i va tenir un final polèmic. Kàrpov va començar en bona forma, i després de nou partides, Kaspàrov estava per sota 4-0 en un matx al primer que aconseguís sis victòries. La majoria de la gent preveia una victòria de Kàrpov, i pensava que aconseguiria un 6–0 abans de 18 partides.
Però llavors Kaspàrov va aconseguir forçar 17 taules de forma consecutiva, algunes relativament curtes, i d'altres en posicions no definides. Va perdre la partida 27 i llavors va tornar a la lluita amb una altra sèrie de taules fins a la partida 32, la seva primera victòria contra el campió del món. Va continuar una successió de 15 taules, fins a la partida 46; l'anterior rècord de durada per a un títol mundial havia estat de 34 partides, al matx de José Capablanca contra Alexandre Alekhine de 1927.
En aquell moment Kàrpov, 12 anys més gran que Kaspàrov, estava a prop de l'esgotament i no semblava el jugador que havia començat el matx. Kaspàrov va guanyar les partides 47 i 48 per aconseguir un marcador de 5-3 a favor de Kàrpov. Llavors, el matx va ser donat per finalitzat sense resultat per Florencio Campomanes, el president de la FIDE i es va anunciar un nou matx per uns mesos després.
La finalització va ser molt polèmica, ja que ambdós jugadors van declarar que preferien que el matx continués. Quan va anunciar la seva decisió en una conferència de premsa, Campomanes va citar la salut dels jugadors, dient que havien patit molta tensió per la durada de l'enfrontament. En Kàrpov havia perdut 10 quilos i va haver de ser hospitalitzat diversos cops, però Kaspàrov en canvi, estava en un excel·lent estat de salut, i extremadament ofès per la decisió de Campomanes, preguntant per què estava clausurant el matx si ambdós jugadors deien que volien continuar. Semblava que Kaspàrov, que havia guanyat les últimes dues partides abans de la suspensió, sentia que guanyaria, tot i el seu desavantatge de 5-3. Semblava estar físicament més fort que el seu contrari i en les partides posteriors havia jugat millor als escacs.