La Setmana Santa de Màlaga, declarada d'Interès Turístic Internacional el 16 de febrer de 1980, és un gran esdeveniment de caràcter religiós, social i cultural que se celebra cada any a la ciutat de Màlaga. Tenen lloc desfilades processionals des del Diumenge de Rams fins al Divendres Sant, quedant el Dissabte Sant com a lapse fins al Diumenge de Resurrecció, quan surt Jesús ressuscitat acompanyat per una representació de totes les corporacions.
Les plataformes sobre les que són portades les sagrades imatges són denominades a Màlaga trons, a diferència de la majoria d'altres setmanes santes de la geografia espanyola. Els trons posseeixen notables diferències amb els passos de les altres ciutats: mentre que els últims són portats per costalers sobre les cervicals, els primers són carregats per homes de tron, que posen la seva espatlla sota els varales —peces de metall o fusta de diversos metres de longitud que sobresurten del cajillo (estructura) del tron—; a més els trons solen ser, en la seva gran majoria, de major grandària que els passos.
Com en les altres ciutats, a Màlaga cada festeig processional sol estar format per dos trons (Crist i Verge), i cadascun d'aquests és acompanyat per penitents (nazarenos, que poden porten ciris o estris, com llibres de regles, fanals...) i promeses (persones que han promès fer penitència a canvi d'algun favor i van acompanyant al tron darrere de la banda). Una característica d'aquesta ciutat és l'escorta dels cossos militars i de seguretat de l'Estat als Sagrats Titulars que veneren, com la Brigada Paracaigudista, la Legió, la Marina, els Regulars, els Infants de Marina, la Policia Local o la Guàrdia Civil.
A més a més de l'estació de penitència, les germandats i confraries duen a terme altres activitats, dins dels tres pilars sobre els quals es basen: formació, culte i caritat. Són múltiples les obres assistencials que les germandats i confraries realitzen a Màlaga, com ara finançar menjadors socials, donar aliments o atendre a persones majors i/o malaltes. Es realitzen cultes interns al llarg de l'any (quinarios, triduos...) en els quals se solen presentar les imatges als nadons o nens petits i es lliuren medalles amb el segell heràldic de la corporació.
Existeix una Agrupació de Confraries, fundada el 1921, pionera a Espanya, els membres de la qual són triats cada quatre anys pels germans majors de les diferents germandats i confraries. Aquesta institució —independent de qualsevol govern—, s'encarrega de l'organització de la Setmana Santa i d'agilitzar els tràmits i acords amb les institucions oficials i de tot allò relatiu al recorregut oficial.
Història Orígens Després de la conquesta de Màlaga pels Reis Catòlics el 1487, es van crear les primeres confraries i germandats, a l'empara de les ordes religioses recentment establertes a la ciutat.
Durant la primera meitat del segle XVI ja existien a Màlaga almenys cinc confraries de la Passió: Vera-Cruz, Sangre, Ánimas de Ciegos, Monte Calvario i Soledad; totes elles vinculades a convents. A partir del Concili de Trento, i amb la intenció de combatre el protestantisme creixent, l'Església impulsà la creació de talles i la seva sortida als carrers. Aquesta mesura donà l'embranzida decisiva a la consolidació de les corporacions, el principal objectiu de les quals no és només fer processons, sinó també socórrer als més necessitats i assistir-los a l'hora de la mort. La manifestació de l'última voluntat de molts confrares va acompanyada gairebé sempre de disposicions concretes perquè se'ls enterri a la cripta de la seva germandat. En molts casos no es limiten a satisfer les despeses i obligacions dels enterraments i sufragis, sinó que dins de moltes germandats hi ha germans que tenen l'obligació d'assistir als moribunds, de portar-los els sagraments i de preparar-los per a la mort. miniatura|Dos dels tres sagrats titulars de la germandat de Zamarilla. La Virgen de la Amargura, atribuïda a Antonio Gutiérrez de León i Martínez, i el Cristo de los Milagros, obra de Francisco Palma Burgos.
Escola malaguenya d'imatgeria L'estil escultòric malagueny el configurarien una sèrie d'imatgers treballades a Màlaga durant la segona meitat del , tenint el seu auge al i el en menor mesura.
Fins a la segona meitat del , les obres i els models escultòrics dels autors granadins i sevillans de l'escola andalusa predominaven a la ciutat. L'arribada de l'escultor Pedro de Mena a Màlaga l'any 1658 originaria una creixent homogeneïtzació en les obres dels imatgers. És sota la influència d'aquest i de José Micael Alfaro, quan neix l'estil malagueny que continuarà durant el segle següent amb Fernando Ortiz com a màxim exponent, el qual inclou influències italianes de Juan Domingo Olivieri. Cal destacar igualment l'obra d'artistes com Francisco Gómez de Valdivieso i Salvador Gutiérrez de León, entre d'altres.
Al , el principal escultor malagueny fou Antonio Gutiérrez de León, net de l'anterior, que va continuar la línia dels autors del darrer segle. Amb l'arribada del segle XX i malgrat l'existència d'escultors de la ciutat, l'escola malaguenya va decaure, sent el representant més destacat Francisco Palma García, els cànons del qual estaven ja allunyats dels establerts per Mena i el seu cercle. Durant segona meitat del segle van aparèixer les figures de Mario i Francisco Palma Burgos, però els encàrrecs a escultors sevillans, granadins i valencians van proliferar i el denominat estil malagueny es va esvair definitivament.
Successos de 1931 i 1936 Al maig de 1931, durant el primer mes de vida de la Segona República Espanyola i com a reacció a les declaracions del cardenal Segura i a la fundació a Madrid del Cercle Monàrquic, van tenir lloc actes vandàlics contra els temples i convents d'un gran nombre de ciutats, sent els mateixos especialment virulents a Màlaga. Durant dues nits es van assaltar edificis religiosos de la ciutat, incendiant-los juntament amb les obres d'art, estris, biblioteques i relíquies que albergaven, entre elles les imatges propietat de les corporacions de natzarens.
Mentre que algunes talles van ser salvades en ser amagades durant els assalts, d'altres només es van poder rescatar en part, sent reconstruïdes posteriorment. Moltes altres es van perdre per sempre. Alguns dels temples que van sofrir incendis més greus van ser l'església de Santo Domingo, l'Església de San Felipe Neri i l'Església de la Merced, aquesta última, amb gravíssims danys i parcialment destruïda, no es va reconstruir i va ser derrocada a la dècada de 1960.
Quan les corporacions van començar a recompondre el seu patrimoni, el1936, van rebre una altra rèplica de successos vandàlics durant la Guerra Civil Espanyola.
Després de les destrosses de 1931 i en menor mesura, de 1936, a partir del 1937 es va dur a terme un procés gradual de reconstrucció patrimonial, pel qual les corporacions van acudir a diferents autors, com els malaguenys Francisco Palma Burgos, Pedro Pérez Hidalgo, Pedro Moreira i Adrián Rialler, els granadins José Gabriel Martín Simón, José Navas Parell i Nicolás Prats López, el sevillà Antonio Castillo Lastrucci, i el valencià Pío Mollar Franch, els quals van tallar noves imatges per ocupar el lloc d'aquelles desaparegudes.
Germandats i confraries Corporacions no agrupades El Divendres de Dolors i el Dissabte de Passió han estat sempre per a les corporacions uns dies de gran activitat en els temples i seus, si bé des de fa uns anys aquestes jornades s'han convertit en una data idònia per a aquelles corporacions amb festivitats encara no incorporades a l'Agrupació de Confraries. No obstant això, la Confraria del Mutilat, desagrupada després de la fi de la dictadura franquista, realitza el seu Via Crucis el Divendres Sant. Les confraries o associacions més recents solen fer processons els dies previs per tenir un major protagonisme.
És remarcable l'existència d'un nombre reduït, però considerable, de confraternitats que, malgrat comptar amb una trajectòria històrica, no realitzen cap estació de penitència. Aquestes germandats i confraries, a causa d'eventuals dificultats, van renunciar al culte extern sense deixar d'existir. Conseqüentment, no s'inclouen en aquests llistats.
IV Dissabte de Quaresma Grupo Parroquial del Carmen Doloroso. fan la processió pel barri del Pedregalejo. La seva processó es caracteritza per la serietat amb la qual s'assumeix tant en els atuells de la Verge (Anònim del atribuïda a la família Asensio de la Truja) com en l'organització del festeig. La Imatge de La nostra Senyora del Carmen Dolorós fa la processó amb un tern brodat en el taller del malagueny Juan Rosén. Asociación de Nuestro Padre Jesús de la Esperanza ante Anás. La seva primera sortida va ser en 2012. Actualment, esperen a la talla de la Verge, María Santíssima de la Vall. realitza la processió per la barriada del Pal, i compta amb una gran devoció tenint en compte la seva poca antiguitat. El grup escultòric representa el moment de "la bofetá" davant la mirada de Anás.
V Dissabte de Quaresma Asociación de Nuestra Señora de la Esperanza y Refugio. Té la seu en l'asil d'ancians de la barriada de Miraflores dels Àngels (Asil dels Àngels). Fa la processó el dia del pregó de la setmana santa malaguenya i realitza la seva estació de penitència pels carrers de la seva barriada. La Imatge va ser restaurada el 2017 per l'imatger malagueny Juan Manuel García Palomo. Fa la processó sota pal·li de Joaquín Salcedo Canca. Asociación de la Paloma de Mangas Verdes. Fan la processó per la barriada de Mangas Verdes. Surten dos trons: el Crist de la Caritat i la Verge de la Coloma.
Divendres de Dolors Asociación de Lágrimas del Carmen: Aquesta Verge que rep culte en una capella de carrer situada al Carrer Spiteri, realitza la processó des de la Parròquia de San Patricio la tarda del Divendres de Dolors, recorrent diversos carrers del barri de Huelin. Hermandad de Nuestro Padre Jesús Nazareno del Paso, Nuestra Señora de los Dolores y San Antonio Abad: Fan la processó per la barriada de Churriana. És destacable que les talles tant de la Verge com del Crist daten del , sent el Crist la imatge més antiga de la capital que representa aquesta iconografia. Cofradía Sacramental del Santísimo Cristo de la Hermandad y Caridad, Nuestra Señora de los Dolores y San Juan Evangelista: Realitza la seva estació de penitència pel districte del Port de la Torre. Asociación de la Encarnación de Dos Hermanas: realitza la processió per la barriada de Dos Hermanas. Tant la imatge de la Verge com la de Ntre. Pare Jesús De la Salvació Despullat En Les seves Vestidures, és de l'escultor malagueny José Dueñas Rosales. Cofradía de Jesús de Medinaceli, Santo Cristo del Socorro y María Santísima de la Candelaria: Es troba instituïda a l'Església de Sant Tomás d'Aquino, al barri de Martiricos i fan la processió al Senyor de Medinaceli i a la Verge de la Candelaria tots dos obra d'Israel Cornejo. La processó discorre també pels barris de la Goleta, El Molinet i La Trinitat, arribant fins al centre, transitant pel Carrer Larios i l'entorn de la Catedral.
Prohermandad de Nuestro Padre Jesús de la Victoria, Nuestra Señora del Sol y San Juan Evangelísta: Grup reorganitzat a la fi de 2014 al barri de la Victòria. Té la seu en el Convent de Religioses María Inmaculada, al Barri de la Victòria.
Dissabte de Passió Confraternidad de Culto y Procesión del Nazareno de la Llaga en el hombro y María Santísima de la Buena Fe: Aquesta confraternitat té actualment la seva seu en la Parròquia de la Stma. Trinidad. El Nazareno fa la processó durant la nit del Dissabte de Passió en un tron sota pal·li, d'estil antequerà. La Verge no surt durant la processó, però durant aquest dia queda exposada en un besamans.