Els mosaics de Delos són un conjunt significatiu de paviments creats amb la tècnica del mosaic durant el període de l'antiga Grècia, que provenen de Delos, una illa grega de l'arxipèlag de les Cíclades. La major part dels mosaics conservats daten de l'última meitat del i inicis del , durant el període hel·lenístic i el principi de la Grècia romana. Els mosaics hel·lenístics es van deixar de produir aproximadament després del 69 aC a causa de les guerres mitridàtiques contra el Regne del Pont. Com a conseqüència, l'illa va patir una davallada sobtada de la població, així com un declivi en la seva posició com a nucli comercial destacat. Delos conserva una de les col·leccions de restes de mosaics més grans entre els jaciments arqueològics de la Grècia hel·lenística. De fet, aproximadament la meitat dels mosaics grecs tessel·lats de l'època hel·lenística provenen d'aquesta illa.
Els paviments de Delos comprenien des de simples còdols o terres de grava fins a altres mosaics més elaborats fets amb tessel·les. La majoria dels motius es componien de sanefes simples, mentre que només alguns feien servir les tècniques de lopus tessellatum i lopus vermiculatum per a crear escenes i figures concretes, naturalistes i de colors brillants. S'han trobat mosaics en llocs de culte, edificis públics i habitatges privats, aquests darrers en general formant part d'una planta irregular o d'un pati central amb peristil.
Malgrat que existeixen indicis d'influències punicofenícies i romanoitalianes, els mosaics de Delos s'ajusten generalment a les principals característiques de l'art hel·lenístic. Els mateixos mecenes benestants que van encarregar pintures i escultures a Delos podrien haver contractat també a l'estranger els artistes dissenyadors de mosaics. Les obres comparteixen característiques d'altres zones del món grec, com els mosaics macedonis de Pel·la. També incorporen algunes peculiaritats de la pintura grega tradicional i sovint empren una tècnica amb un fons negre semblant a la ceràmica de figures vermelles del període clàssic. Alguns estils i mètodes trobats a Delos apareixen en l'art romà i en els seus mosaics, malgrat que altres exemples contemporanis romans com els de Pompeia mostren diferències significatives entre el Mediterrani occidental i oriental pel que fa a la producció i al disseny.
Datació
Fins a l'actualitat, s'han conservat a Delos exactament 354 mosaics, que van ser estudiats per l'arqueòleg francès Philippe Bruneau. La majoria daten del període hel·lenístic i del final de la República Romana (és a dir, la segona meitat del i inicis del ). Uns pocs mosaics es van datar del període clàssic, i es va atribuir un mosaic a l'època de l'Imperi romà. Bruneau considerà que les peces catalogades sense data, basant-se en el seu estil, s'haurien creat a la mateixa època que la majoria d'altres exemples, és a dir, aproximadament entre el 133 i el 88 aC. El 167 o 166 aC, després de la victòria romana a la Tercera Guerra Macedònica, Roma va cedir l'illa de Delos als atenencs, que van expulsar-ne la majoria d'habitants nadius.
La destrucció de Corint per Roma el 146 aC va permetre que Delos assumís, almenys parcialment, l'antic paper de primer nucli comercial de Grècia. La prosperitat econòmica de l'illa, la seva activitat constructiva i la seva població va disminuir considerablement després de l'assalt del lloc per les forces de Mitridates VI del Pont el 88 i el 69 aC, durant les guerres mitridàtiques amb Roma. Tot i les invasions del Pont, Delos només es va abandonar gradualment després que Roma s'assegurés un enllaç comercial directe amb Orient, fet que va marginar l'illa com a punt intermedi a la seva ruta cap a l'Est.
Característiques Composició Els mosaics i paviments de Delos estaven composts per simples còdols, terres de grava fets amb marbre blanc, fragments de ceràmica i panells formats per tessel·les. Aquests últims podien ser de dos tipus: els més simples eren tessel·lacions dopus tessellatum que empraven peces grans, d'aproximadament uns 8 × 8 mm. Els més elaborats estaven fets amb la tècnica de lopus vermiculatum, utilitzant tessel·les de mides inferiors a 4 × 4 mm. Molts mosaics de Delos estaven formats per una barreja d'aquests materials, mentre que els més comuns eren els paviments de grava. Aquests van ser descoberts en 55 habitatges i generalment eren a la planta baixa. La major part dels mosaics estaven formats per peces de marbre trencat incrustades en un terra de ciment. Altres bases d'enrajolat estaven fetes per tàpia o lloselles de gneis. Les cuines i latrines es pavimentaven amb ceràmica, maons i fragments de rajola amb l'objectiu d'impermeabilitzar. Generalment s'incloïen tires fines de plom per fer els contorns dels mosaics de patrons geomètrics, malgrat que aquestes no apareixien en altres mosaics més complexos i figuratius.
Disposició i localització miniatura|esquerra|Un paviment de mosaic amb motius de cubs en una casa de l'illa de Delos Encara que alguns dels mosaics es van trobar en santuaris religiosos i edificis públics, la majoria eren en edificis residencials i habitatges privats. La major part d'aquestes cases tenien una planta irregular, mentre que es va construir un segon gran grup d'habitatges amb un pati amb peristil central. Els mosaics senzills generalment estaven relegats a les zones de pas, mentre que les habitacions dedicades a la recepció de convidats presentaven mosaics decorats més ricament. Tanmateix, només 25 habitatges de Delos mostren mosaics fets amb opus tessellatum i tan sols vuit cases tenen motius amb l'estil de lopus vermiculatum i escenes figuratives. L'àmplia majoria de terres decorats exhibeixen només dissenys geomètrics senzills. A les cases de l'antiga Delos és més comú l'ús de mosaics amb les tècniques de lopus vermiculatum i lopus tessellatum a les plantes superiors que a les inferiors. Els patis amb peristil central només mostren motius florals i geomètrics, amb l'excepció de la Casa de Dionís i la Casa dels Dofins.
Patrons i motius miniatura|esquerra|Un mosaic de Delos que mostra una roseta com a motiu central, rodejada per un patró d'onades simples Entre els diversos patrons i motius trobats als mosaics de Delos destaca el diamant de tres colors, que crea una imatge tridimensional de cubs en perspectiva. Aquest patró apareix en quinze llocs diferents, i és un dels més comuns. Altres motius estan formats per onades i triangles esglaonats, mentre que els temes principals representen objectes i figures marítimes, teatrals, naturals o mitològiques. El patró de l'onada simple, un motiu freqüent en l'art hel·lenístic, és el tipus de patró més comú a les vores dels mosaics de Delos, i es pot trobar en altres llocs com Arsameia, si bé dibuixat en sentit contrari. El motiu de la roseta, que s'ha trobat en mosaics de diversos llocs hel·lenístics per tot el Mediterrani, a Delos sovint s'acompanya de franges perimetrals amb onades simples. El típic disseny de palmeta grega s'empra aquí per omplir els quatre costats al voltant de les quals apareix una roseta com a imatge central. En les escenes figuratives, la impressió d'un relleu tridimensional s'aconseguia generalment mitjançant l'ús de la policromia amb tonalitats blanques, negres, grogues, vermelles, blaves i verdes.
Els orígens de la composició, tècnica, disposició i estil dels mosaics de Delos es troben en els mosaics de còdols del d'Olint, a la regió Calcídica del nord de Grècia, formats per un mosaic central sobre un paviment de ciment i un patró en forma de garlandes, greques o onades al voltant del motiu central o escena figurativa. Aquest disseny és semblant al dels mosaics de Pel·la, a Macedònia, del , encara que en aquest cas els mosaics de còdols fan servir una gamma de colors més àmplia per crear un efecte de volum. La transició dels mosaics de còdols a altres de més complexos i tessel·lats potser es va originar a la Sicília grega durant el , desenvolupats en llocs com Morgàntia o Siracusa. Igual que a Olint, els mosaics de Morgàntia fan servir patrons de garlandes, onades i greques, malgrat que aquestes últimes es van fer amb perspectiva.
Orígens culturals i ètnics
Tots els motius dels paviments de Delos tenen un origen típicament hel·lenístic, amb l'excepció de la dea punicofenícia Tanit, malgrat que els morters emprats en alguns paviments de tessel·les revelen una influència italiana. Els tres principals grups ètnics de l'illa eren el poble grec (majoritàriament d'origen atenenc), els sirianofenicis i els italoromans. Tanmateix, és molt probable que molts d'aquests últims fossin italiotes, és a dir, grecoparlants nadius de la Magna Grècia, a l'actual sud d'Itàlia. Els habitants de Delos d'origen grec, italià i sirià tenien mosaics a les seves cases particulars, però Vincent J. Bruno afirma que «els dissenys de les seves obres bevien de les tradicions artístiques gregues».
Rellevància
Persistència de l'art del mosaic hel·lenístic L'arqueòleg francès François Chamoux considerava els mosaics de Delos cota màxima de l'art del mosaic de l'antiga Grècia, amb tessel·les que creaven escenes molt detallades i plenes de color. Aquest estil hel·lenístic de mosaic va continuar fins a l'antiguitat tardana i podria haver influït en l'àmplia difusió del mosaic a Occident durant l'edat mitjana. Birgit Tang, en el seu estudi sobre els habitatges i obres d'art dels nuclis comercials del Mediterrani, va fer una anàlisi de tres jaciments arqueològics: Delos al mar Egeu, Cartago a l'actual Tunísia i Empòrion, l'actual Empúries a Catalunya, que va ser una colònia grega. La raó per la tria d'aquests tres llocs en concret per la seva investigació i comparació va ser el seu estatus com a grans nexe del comerç marítim, així com les seves ruïnes de cases en un estat de conservació relativament bo.
Ruth Westgate indica que al voltant de la meitat de tots els mosaics tessel·lats del període hel·lenístic coneguts són a Delos. Segons la seva estimació, els llocs de Delos, Morgàntia i Solunt a Sicília contenen la major quantitat de restes de mosaics grecs hel·lenístics. Kharíklia Brekulaki assegura que els mosaics de Delos representen la principal col·lecció de mosaics grecs. També afirma que únicament la capital macedònia de Pel·la té una quantitat similar de cases privades (o residències reials) que estan decorades amb pintures murals elaborades, mosaics firmats i escultures de marbre. Katherine M. D. Dunbabin manifesta que, malgrat que s'han trobat molts mosaics hel·lenístics a la Grècia continental, Àsia Menor i el nord-est d'Àfrica (és a dir, a Cirene), és al lloc de Delos on apareixen només en «prou quantitat com per permetre conclusions generals sobre el seu ús i naturalesa».
Comparació amb la Pompeia romana
Hetty Joyce, en la seva anàlisi comparativa de l'art del mosaic al món grecoromà, va triar els mosaics de Delos i de la Pompeia romana com a principals mostres representatives per determinar les diferències en la forma, funció i tècniques de producció entre els mosaics de l'Orient grec i l'Occident llatí. El seu raonament per la selecció d'aquests dos exemples van ser la bona conservació dels paviments, la datació inequívoca de les mostres de finals del i principis del , i una quantitat suficient de literatura acadèmica dedicada a cadascun dels llocs per poder comparar-se, gràcies a l'àmplia documentació dels mosaics de Delos per Bruneau.