Pathé o Pathé Frères (pronunciació en francès: [pate fʁɛʁ], estilitzat com PATHÉ!) és el nom de diverses empreses franceses que van ser fundades i dirigides originalment per els germans Pathé de França, començant l'any 1896.

Actualment, Pathé es considera una Major, és a dir, una gran productora i distribuidora cinematogràfica, propietària d'una gran quantitat de cadenes de cinema a través de la seva subsidiària Les Cinémas Gaumont i de cadenes de televisió arreu d'Europa. És la segona productora més antiga que segueix en actiu del món, per davant d'Universal Studios i Paramount Pictures, i la més important d'Europa després de la Gaumont. Pathé és, després de Gaumont, la segona companyia de cinema més antiga encara activa al món, per davant dels gegants nord-americans com Universal Studios i Paramount Pictures. A principis del , Pathé estava ocupada per Jérôme Seydoux i Gaumont per Nicolas Seydoux, dos germans.

Història L'empresa va ser fundada amb el nom de Société Pathé Frères (Companyia Germans Pathé), a París, França el 28 de setembre del 1896, pels quatre germans Charles, Émile, Théophile i Jacques Pathé. Al principi del , la Pathé es va convertir en la productora cinematogràfica més important del món, a més de la principal productora de discs de vinil. El 1908, Pathé va inventar la pel·lícula de notícies projectades als cinemes abans del llargmetratge.

Fonografía i disc Un nou invent, el fonògraf, creat per Thomas Edison, va recórrer fires i mercats. Pathé va reconèixer ràpidament el potencial del fonògraf. Després d'haver manllevat 700 francs, Pathé compra el seu propi fonògraf i comença a presentar-lo al mercat. El 1895, Pathé va obrir el seu propi estudi de fonògrafs. El 1896, els germans Pathé tenien oficines i estudis de gravació no només a Chatou prop de París, sinó també a Londres, Milà i Sant Petersburg. Pathé va produir enregistraments en cilindres fins al 1914 aproximadament. Però cap al 1905, els germans Pathé ja havien entrat al camp del disc de lectura de safir i continuarien amb els discos de vinil 33/45 i 78 tours10. El 1896, Pathé va afegir un altre invent d'Edison, el kinetoscopi, que després apareixia a les fires del país.

El 1896, Pathé havia convençut els seus germans per unir-se a ell en el seu negoci en creixement, i va néixer Pathé Frères.Jacques Kermabon, Centre Georges Pompidou, 1994, p. 48. El germà Émile es faria càrrec de les operacions fonogràfiques de la companyia i Charles Pathé es dedicaria al cinema. A Pathé se li va unir Henry Joly, que amb el suport de Pathé va inventar un projector de càmeres anomenat "cronofotogràfic", un dels primers veritables dispositius cinematogràfics. Malgrat una baralla amb Joly, Pathé conservarà la màquina d'aquest últim. Aleshores, els germans Lumière ja havien fet la primera pel·lícula: l'èxit d'aquest darrere animaria a Pathé a entrar no només a la indústria cinematogràfica, sinó també a la distribució de pel·lícules. Pathé va reconèixer ràpidament el potencial del lloguer de pel·lícules, en lloc de vendre-les. Aquesta activitat conduirà posteriorment a l'empresa a crear les seves pròpies empreses de producció de cinema.Jacques Kermabon, op. cit., p. 49

Pathé Records El principal motor de l'empresa era Charles Pathé, qui havia contribuït a obrir una botiga de fonògrafs l'any 1894 i va establir una fàbrica de fonògrafs a Chatou, un municipi situat a l'extrarradi de París.

Els germans Pathé van començar a vendre els fonògrafs d'Edison i els de l'empresa nord-americana Columbia, i els respectius cilindres de fonògraf. Més tard, els germans van començar de dissenyar, i vendre, els seus propis productes que incorporaven elements d'altres marques. També van començar a distribuir cilindres de fonògraf amb àudio prèviament enregistrat.A l'any 1896, els germans Pathé ja havien obert oficines i estudis de gravació a Londres, Milà i Sant Petersburg, a més de París. La companyia va fabricar cilindres de fonògraf fins a l'any 1914 i l'any 1905, l'empresa va començar a produir també discs de vinil. 

A França, la Pathé es va convertir en la més gran i exitosa distribuïdora de fonògrafs i de cilindres. En canvi, no va tenir tanta repercussió en mercats estrangers, com el de Regne Unit o dels Estats Units, on altres marques i companyies ja estaven creixent i aconseguint prestigi.

Pel·lícules Pathé La nova forma d'entreteniment sedueix la societat parisenca; Però, després d'un devastador incendi provocat pels equips de projecció, Pathé s'enfronta a la ruïna financera i es veu obligat a acceptar el suport i el capital de l'industrial Claude Grivolas. El 1897, es va canviar el nom de l'empresa per "Companyia General de Cinematògrafs, Fonografies i Films". Es fusiona amb un altre fabricant important d'equips de cinema, Continsouza i Bunzli, però Pathé va adquirir els drets sobre la màquina de projecció de la llum. Pathé va millorar ràpidament el dispositiu i el 1898 va comercialitzar el seu propi projector "reforçat", que aviat s'imposaria en el món.

Al tombant de segle, Pathé va proporcionar no només projectors, càmeres i pel·lícules, sinó també el seu propi estoc de pel·lícules en brut, trencant el monopoli d'Eastman Kodak en aquell moment. El 1906, la companyia va establir els seus laboratoris cinematogràfics a Joinville. La companyia es donà renom a tot el món per a les seves pel·lícules, incloent-hi les produccions de Ferdinand Zecca, Albert Capellani, André Deed i Max Linder o les pel·lícules d'animació de Segundo de Chomón; i sobretot per una innovació de Pathé, la de filmar les notícies, l'actualitat, Le Pathé Journal, primera pel·lícula de notícies, que es mantindrà molt de temps als programes de cinema de tot el món. Molts actors dels Estudis Pathé també es convertiran en estrelles de renom mundial. Mentrestant, la companyia va introduir la primera pel·lícula en color, pintada a mà, imatge per imatge, als laboratoris Pathé.

Des dels estudis de cinema a Joinville-le-Pont i Montreuil produiran un gran nombre de pel·lícules sota el segell Pathé o d'empreses associades (SCAGL, The Art Film, Comica, etc.). A tot el món es crearan prop de dues-centes sucursals o filials. Aquests últims han de comprar tota la producció de pel·lícules de Pathé i retransmetre-les. Per exemple, la primera sucursal nord-americana és obligada a comprar cent còpies de cada pel·lícula, cosa que és suficient per amortitzar-les. L'empresa Pathé a França substituirà la venda d'exemplars del sistema de lloguer, malgrat les protestes dels recintes firals, que originàriament eren els seus principals clients.

Els germans Pathé animaran la formació de quatre companyies que construiran teatres cinematogràfics. Aquestes sales, anomenades "Pathé", tindran l'exclusivitat de la producció Pathé que se'ls haurà de programar. Pathé participarà al capital d'una d'aquestes empreses, però, en contra de la llegenda, no adquirirà cap d'aquestes sales. Pathé, associat a l'empresa Continsouza que dissenya i fabrica, serà en la producció d'equips de filmació i projecció professionals, però també en una primera versió d'electrodomèstics de sala d'estar (format reduït de 28 mm), anomenat Pathé KoK.

És a Vincennes que els germans Pathé construiran una fàbrica de cinema verge que destronarà a Europa el monopoli que ostenta el nord-americà George Eastman. Cap al 1904, Pathé distribuïa del 30 al 50 per cent de les pel·lícules projectades a Europa i els Estats Units, però la creació de moltes firmes nacionals a Suècia, Gran Bretanya, Itàlia i sobretot els Estats Units provocaria un descens relatiu. Al principi, Charles Pathé s'esforçarà a desenvolupar el seu negoci nord-americà mitjançant la creació d'estudis a Nova Jersey. S'associarà a això amb el Billionaire Hearst, malgrat la reputació de germanòfil i francòfob.

A partir de l'èxit aconseguit amb el negoci dels fonògrafs, Pathé va veure noves oportunitats amb la indústria del cinema. Es va decidir vendre també material de cinema, amb la qual cosa l'empresa es va expandir molt. Per financiar el seu creixement, la companyia va agafar el nom de Compagnie Génerale des Éstablissements Pathé Frères Phonographes & Cinématographes l'any 1897, i les seves accions van ser cotitzats a la Borsa de París. Al 1896, Mitchell Mark de Buffalo, Nova York, es va convertir en el primer estatunidenc en importar pel·lícules de la Pathé als Estats Units, on van ser projectades al Teatre Vitascope.Abel 1999, p. 23–24. miniatura|Seu de la British-Pathé a Londres.L'any 1907, la Pathé va adquirir les patents dels germans Lumière i van començar a dissenyar una càmera d'estudi i fer les seves pròpies pel·lícules. El seu equipament avançat tecnològicament, les instal·lacions de processament de Vincennes i la gran comercialització combinada amb una eficient distribució va fer possible que la Pathé es fes amb una gran part del mercat internacional. Primer es van expandir cap a Londres, al 1902, on van instal·lar instal·lacions de producció i una cadena de cinemes. A l'any 1909, la Pathé ja havia construït més de 200 cinemes a França i Bèlgica i, a l'any següent, van arribar a Madrid, Moscou, Roma, Nova York, a més d'Austràlia i el Japó. Una mica més tard, van obrir un negoci d'intercanvi de pel·lícules a Buffalo.Abel 1999, p. 25. Anteriorment a l'inici de la Primera Guerra Mundial, la Pathé va dominar el mercat europeu de càmeres de cinema i projectors. S'estima que, en aquell moment, el 60% de totes les pel·lícules van ser rodades amb material de la Pathé. Al 1908, la companyia va distribuir la pel·lícula Excursion dans la lune, de Segundo de Chomón, que era una imitació de Le Voyage dans la Lune de Georges Méliès. Méliès va treballar conjuntament amb la Pathé l'any 1911, quan la productora va distribuir la pel·lícula Les Hallucinations du baron de Münchausen. La relació entre la Pathé i Méliès no va durar gaire i, al 1913, Méliès es va arruïnar i la Pathé no va arribar mai a estrenar el seu últim film.

Innovacions miniatura|Projector Pathé Baby-1923 La companyia va emfatitzar la recerca i la inversió en experiments com l'acoloriment a mà de les pel·lícules i la sincronització del film amb l'àudio del gramòfon. En 1908, la Pathé va inventar un tipus de noticiari en forma de curtmetratge (Newsreel) que es projectava als cinemes abans de les pel·lícules. Els nous clips mostraven el logo de la productora, un gall cantant, al principi de cada carret.A l'any 1912, va introduir la pel·lícula no inflamable de 28 mm i nou equipament sota la marca Pathescope. La Pathé News va produir noticiaris des del 1910 fins a la dècada dels 70, quan van aturar la producció d'aquest tipus de gravacions a causa de la gran quantitat de propietat televisiva.Researcher's Guide to British Newsreels 1993, p. 80.

Als Estats Units, començant en 1914, els estudis de producció cinematogràfica de la Pathé a Fort Lee i a Jersey City van produir l'exitós serial anomenat The Perils of Pauline. Per l'any 1918, la Pathé havia crescut tant que va sorgir la necessitat de separar les operacions en dues divisions diferents. Amb Émile Pathé com a cap executiu, la Pathé Records s'ocupava exclusivament dels fonògrafs i les gravacions, mentre que el seu germà Charles s'encarregava del Pathé-Cinéma, que es s'ocupava de la producció, distribució i exhibició de pel·lícules.