va ser un músic, director d'orquestra i compositor català.
Biografia Va ser deixeble de l'organista Magí Puntí, al qual va dedicar una missa de rèquiem que es va estrenar per a la commemoració del 25è aniversari de la mort de Puntí.
Va dirigir l'orquestra de la Societat Unió Lleidatana i va ser músic major de l'església de Sant Jaume de Barcelona. Tot i haver guanyat el concurs per ser organista de l'església de Sant Jaume el 1897, hi va renunciar per anar a treballar a Madrid, on va desenvolupar la resta de la seva carrera professional, component música per a operetes, sarsueles i cuplets.
El seu fill, Joaquim Reñé Esteve va dedicar-se també a la música i va ser director de la banda municipal d'Hellín.
Obres Es conserven a l'arxiu de la Sociedad General de Autores i Editores (SGAE) a Madrid.
Música escènica:
Patria (1909) Alma Italiana (1910) Las nubes pardas (1910) Vámonos pronto a Judea (1910) Juan sin nombre (1910) ¿Con camisa o sin camisa? o ¡Anda la diosa! (1910) El fin de Sodoma (1910) Se desarrollan señoras (1910) Gozos solemnes (1910) La funda maravillosa (1911) El forzudo Poyales (1911) La verdad desnuda (1911) Chupen, ustedes (1911) El demonio...tentador (1911) La perfecta casada (1911). Perfecto caballero (1912). Su majestad (1913) La gata melindrosa (1914) Miau (1914) El beso de la gitana (1918). Artistas ínfimos. Chantecler nacional. Inspiración femenil.
Los infelices
Biografia GONZÁLEZ PEÑA, Mª Luz. "Reñé Castella, Enric”, Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE.
Referències
Categoria:Nascuts el 1865 Categoria:Morts el 1924 Categoria:Morts a Madrid Categoria:Compositors lleidatans contemporanis Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XX