La Sonata per a violoncel i piano núm. 2 en fa major, op. 99, fou composta per Johannes Brahms l'any 1886, més de vint anys després de completar la Sonata núm. 1.«About - Johannes Brahms - Cello Sonata No.2 in F, Op.99». [Consulta: 26 febrer 2013]. Fou publicada el 1887.IMSLP2 score. Va ser escrita i dedicada a Robert Hausmann, que la va interpretar en l'estrena; aquest gran violoncel·lista també havia interpretat força vegades la Sonata per a violoncel núm. 1, i l'any següent estrenaria el Doble concert en la menor amb el violinista Joseph Joachim.
Moviments Consta de quatre moviments: Allegro vivace Adagio affettuoso en fa♯ major Allegro passionato en fa menor Allegro molto
El primer moviment, Allegro vivace, està en forma sonata; comença amb un tema fragmentat del violoncel sobre un tremolo de piano.Woodstra, Chris; Brennan, Gerald; Schrott, Allen (2005). , page 191. Hal Leonard Corporation.
En el segon moviment, Adagio affettuoso, la part del violoncel, inicialment, exposa el tema principal en pizzicato acompanyat d'acords per part del piano.p. 13 de 32 a la primera partitura de IMSLP2 - primers dos compassos de l'Adagio affettuoso. La secció central és en fa menor.All music guide; partitura IMSLP2.
El tercer moviment, Allegro passionato en fa menor, amb una secció del trio que és com una cançó, en fa major.
El quart moviment, Allegro molto és un rondó.
Referències
Enllaços externs Interpretació de la Sonata per a violoncel i piano núm. 2 per Wendy Warner (violoncel) i Irina Nuzova (piano) a l'Isabella Stewart Gardner Museum en format MP3
Violoncel Num. 2 (Brahms) Brahms 02 Sonata Violoncel Brahms Categoria:Composicions musicals del 1886 Categoria:Composicions per a piano de la dècada del 1880 Categoria:Composicions per a violoncel de la dècada del 1880