miniatura|Una exposició d'una varietat de tubs de càmeres de vídeo experimental de 1954, amb Vladimir K. Zworykin, inventor de l'iconoscopi. miniatura|Tub de vidicó (1,7 cm de diàmetre). El tub de càmera de vídeo era un tipus de tub de raig del càtode utilitzat per capturar la imatge televisiva prèvia a la introducció dels sensors CCD el 1980. http://www.digicamhistory.com/1980_1983.html http://www.digicamhistory.com/1984_1985.html https://www.oldradio.com/archives/hardware/TV/RCA-TV.htm Diversos tipus diferents de tubs es van utilitzar entre els anys 1930 i els 1980. En aquests tubs, el raig de càtode era escanejat a través d'una imatge de l'escena per ser retransmesa. El resultat depenia de la brillantor de la imatge en l'objectiu. La mida del raig era minúscula comparada amb la mida de l'objectiu, així permetia que fossin 483 les línies d'exploració horitzontals per imatge en el format de NTSC, o 576 línies d'exploració en el format PAL.
Qualsevol vàlvula de buit que utilitza raigs de càtode, s'anomena com a tub de raigs catòdic (CRT). Aquests són normalment utilitzats tant per dispositius utilitzats en receptors de televisió i en pantalles d'ordinadors."Cathode-ray tube." McGraw-Hill Concise Encyclopedia of Science & Technology. Third Ed., Sybil P. Parker, ed., McGraw-Hill, Inc., 1992, pp. 332-333.
Recerca primerenca El juny de 1908, la revista científica Nature va publicar una carta en què Alan Archibald Campbell-Swinton, membre de la Royal Society (Regne Unit), exposava com un sistema televisiu plenament electrònic podria ser realitzat tot utilitzant tubs de raig del càtode (o "Braun" tubs, ja que el seu inventor fou Karl Braun). Va anotar que les principals dificultats feien referència a la capacitat d'aconseguir un transmissor eficaç, i que era totalment impossible que cap fenomen fotoelèctric conegut en aquell moment pogués proporcionar el que es necessitava. Un tub de raigs catòdics fou dissenyat amb èxit pel professor alemany Max Dieckmann el 1906: els seus resultats experimentals van ser publicats en la revista Scientific American el 1909. La pantalla fotoelèctrica en el proposat dispositiu de transmissió era un mosaic de cubs de rubidi aïllat. El seu concepte per un sistema televisiu plenament electrònic fou més tard popularitzat per Hugo Gernsback com el "Campbell-Swinton Elctronic Scannig System" l'agost de 1915 en la popular revista Electrical Experimenter.
En una carta a Nature publicada l'octubre de 1926, Campbell-Swinton també va anunciar els resultats d'alguns experiments, no gaire exitosos, que va realitzar amb G. M. Minchin i J. C. M. Stanton. Havien intentat generar un senyal elèctric a força de projectar una imatge a un plat de metall recobert de seleni que fou simultàniament escanejat per un feix de raigs catòdics. Aquests experiments van ser realitzats abans del març de 1914, quan Minchin va morir, però més tard van ser repetits per dos equips diferents l'any 1937, per H. Miller i J. W. Strange d'EMI, i per H. Iams i A. Rose de RCA. Ambdós equips van tenir èxit transmetent imatges molt febles mitjançant el plat recobert de seleni de Campbell-Swinton, però les imatges que van ser obtingudes quan el plat de metall va ser cobert amb sulfur de zinc o selenur foren molt millors, o també foren millors les imatges obtingudes amb alumini o òxid de zirconi tractats amb cesi. Aquests experiments són la base del futur vidicó. Una descripció d'un dispositiu d'imatges CRT també va aparèixer en una aplicació de patent arxivada per Edvard-Gustav Schoultz a França l'agost de 1921, i publicat el 1922, tot i que un dispositiu que funcionés de manera efectiva no va ser demostrat fins alguns anys més tard.
Dissector d'imatges miniatura|Dissector d'imatges Farnsworth del 1931. Un dissector d'imatges és un tub de càmera que crea una imatge d'electró d'una escena d'emissions dels fotocàtodes (electrons) que passen a través d'un escanejat d'obertura cap a un ànode, el qual serveix com un detector d'electrons.Horowitz, Paul and Winfield Hill, The Art of Electronics, Second Edition, Cambridge University Press, 1989, pp. 1000-1001. Els primers a dissenyar un dispositiu com aquest van ser els inventors alemanys Max Dieckmann i Rudolf Hell, qui havia titulat la seva aplicació de patent del 1925 Lichtelektrische Bildzerlegerröhre für Fernseher (Imatge Fotoelèctrica Tub Dissector per la Televisió). El terme es pot aplicar concretament a un tub dissector que empra camps magnètics per mantenir la imatge d'electrons en el focus, un element que no té el disseny de Dieckmann i Hell, i que tindrà per primera vegada el dissector construït per l'inventor americà Philo Farnsworth.
Dieckmann i Hell van entregar la seva patent a l'oficina de patents alemanya l'abril de 1925, i la patent va ser emesa l'octubre de 1927. Els seus experiments en el dissector d'imatges van ser publicats en el volum 8 (setembre de 1927) a la popular revista Discovery. ISBN 978-0-415-08509-0. i el maig de 1928 a la revista Popular Radio. Tanmateix, mai van ser capaços de transmetre una imatge clara i ben enfocada amb aquest tub.
El gener de 1927, l'inventor americà i pioner televisiu Philo Farnsworth va sol·licitar una patent pel seu Sistema Televisiu que incloïa un dispositiu per la conversió i la dissecció de la llum. La seva primera imatge en moviment va ser transmesa el 7 de setembre de 1927, i una patent va ser presentada el 1930.Postman, Neil. «Philo Farnsworth ». TIME.com, 29-03-1999. [Consulta: 28 juliol 2009]. Farnsworth va fer ràpidament millores al dispositiu, entre elles, va introduir un multiplicador d'electrons fet de níquel, i va introduir un camp magnètic longitudinal per tal d'enfocar de manera ràpida la imatge d'electró.Farnsworth, Philo T.. «Photoelectric Apparatus». United States Patent Office, filed 1928, patented 1934. [Consulta: 15 gener 2010].Farnsworth, Philo T.. «Television Method». United States Patent Office, filed 1928, patented 1939. [Consulta: 15 gener 2010].Farnsworth, Philo T.. «Electrical Discharge Apparatus ». United States Patent Office, filed 1928, patented 1935. [Consulta: 29 juliol 2009]. El dispositiu millorat va ser presentat a la premsa el setembre de 1928.Farnsworth, Elma, Distant Vision: Romance and Discovery on an Invisible Frontier, Salt Lake City, PemberlyKent, 1989, pp. 108-109.«Philo Taylor Farnsworth (1906–1971)». [Consulta: 15 juliol 2009]. La introducció d'un multipactor l'octubre de 1933 i un multiplicador d'electrons multi-dinode el 1937 va fer que el dissector d'imatges de Farnsworth esdevingués la primera versió pràctica d'un dispositiu electrònic d'imatges per la televisió.Farnsworth, Philo T.. «Electron Multiplying Device». United States Patent Office. [Consulta: 22 febrer 2010].Farnsworth, Philo T.. «Multipactor Phase Control». United States Patent Office. [Consulta: 22 febrer 2010].Farnsworth, Philo T.. «Two-stage Electron Multiplier». United States Patent Office. [Consulta: 22 febrer 2010].Gardner, Bernard C.. «Image Analyzing and Dissecting Tube». United States Patent Office. [Consulta: 22 febrer 2010].Abramson, Albert (1987), The History of Television, 1880 to 1941. Jefferson, NC: Albert Abramson. p. 159. Malauradament, tenia una sensibilitat lluminosa molt pobra, i era per això que només era principalment útil on la il·luminació era excepcionalment alta.ITT Industrial Laboratories.. «Vidissector - Image Dissector, page 1 ». ITT, December 1964. [Consulta: 22 febrer 2010].ITT Industrial Laboratories.. «Vidissector - Image Dissector, page 2 ». ITT, December 1964. [Consulta: 22 febrer 2010].ITT Industrial Laboratories.. «Vidissector - Image Dissector, page 3 ». ITT, December 1964. [Consulta: 22 febrer 2010]. Tanmateix, era ideal per aplicacions industrials, com per controlar l'interior brillant d'un forn industrial. A causa de la seva sensibilitat pobra, els dissectors d'imatge eren rarament utilitzats en la retransmissió televisiva, exceptuant l'escaneig de pel·lícules i altres transparències.
L'abril de 1933, Farnsworth va entregar una aplicació de patent titulada també Dissector d'imatges, però que incloïa un detallat tub de càmera CRT.Farnsworth, Philo T.. «Image Dissector ». United States Patent Office. [Consulta: 10 gener 2010]. Això s'engloba entre les primeres patents per proposar l'ús d'una velocitat baixa d'escaneig dels raigs i RCA va haver de comprar-ho per tal de vendre tubs d'orticó al públic.Schatzkin, Paul. «The Farnsworth Chronicles, Who Invented What -- and When??». [Consulta: 10 gener 2010]. Tanmateix, Farnsworth mai va poder aconseguir una imatge clara i ben enfocada amb aquest tub.. ISBN 978-0-252-02104-6..
Operació El sistema òptic del dissector d'imatges enfoca una imatge a un fotocàtode muntat dins d'un espai d'elevat buit. En quant la llum colpeja el fotocàtode, els electrons són emesos en proporció a la intensitat de la llum (vegeu efecte fotoelèctric). La imatge d'electrons sencera és desviada i un escanejat d'obertura permet capturar només aquells electrons que emanen d'una àrea molt petita del fotocàtode siguin capturats pel detector en qualsevol moment. La sortida del detector és un corrent elèctric, la magnitud del qual és una mesura de la brillantor de l'àrea corresponent de la imatge. La imatge d'electrons és desviada periòdicament, horitzontalment i verticalment ("exploració raster") tal que la imatge sencera és llegida pel detector moltes vegades per segon, produint un senyal elèctric que pot ser transportat a un visualitzador, o un monitor de CRT, per tal de reproduir la imatge.
El dissector d'imatge no té cap característica d'emmagatzematge; la majoria d'electrons emesos pel fotocàtode són exclosos per l'escombratge d'obertura, i per això malgastats més que emmagatzemats en un objectiu fotosensible, de la mateixa manera que en l'iconoscopi o l'orticó d'imatge (vegeu Iconoscopi).
Iconoscopi Article principal: IconoscopiUn iconoscopi és un tub que projecta una imatge en una placa especial d'emmagatzematge de càrrega que conté un mosaic de grànuls fotosensibles aïllats elèctricament, separats d'una placa comuna, mitjançant una fina capa de material aïllant, similar a la retina de l'ull humà i la seva disposició fotoreceptors. Cada grànul fotosensible constitueix un petit condensador que acumula i emmagatzema càrrega elèctrica en resposta a la llum que el colpeja. Un feix d'electrons és escombrat periòdicament a través de la placa, escanejant eficaçment la imatge emmagatzemada i descarregant cada condensador al seu torn de manera que la sortida elèctrica de cada condensador sigui proporcional a la intensitat mitjana de llum que és escombrada entre cada esdeveniment de descàrrega. miniatura|Diagrama de l'iconoscopi de Zworykin, patentat el 1931. El problema de la baixa sensibilitat de la llum resultant de la baixa producció elèctrica de la transmissió o tubs de "càmera" se solucionaria amb la introducció de la tecnologia d'emmagatzematge de càrrega per part de l'enginyer hongarès Kálmán Tihanyi a principis de 1925. La seva solució era un tub de càmera que acumulava i emmagatzemava càrregues elèctriques ("fotoelectrons") dins del tub al llarg de cadascun dels cicles d'escaneig. El dispositiu es va descriure per primera vegada en una sol·licitud de patent que va presentar a Hongria el març de 1926 com un sistema de televisió que va anomenar "Radioskop". Després d'altres refinaments inclosos en una sol·licitud de patent de 1928, la patent de Tihanyi va ser declarada nul·la a Gran Bretanya el 1930, per la qual cosa va demanar patents als Estats Units. miniatura|L'enginyer Zworykin aguantant un iconoscopi.