miniatura|Final del campionat del món masculí d'hoquei sobre patins de 2007 entre els combinats espanyol i suís El Campionat del Món A d'hoquei patins és una competició mundial de seleccions nacionals d'hoquei sobre patins, creat l'any 1936. De caràcter bianual, va estar organitzada per la Federació Internacional de Patinatge fins al 2015. Des del 2017 està organitzat pel World Skate i forma part de les competicions celebrades als Jocs Mundials de Patinatge.
Història
Primera època: Mundial conjunt al Campionat d'Europa (1936-1956) Les seleccions nacionals d'Anglaterra, França, Alemanya i Suïssa, creadores l'any 1924 de la Federació Internacional de Patinatge sobre Rodes, junt a les posteriorment incorporades Itàlia i Bèlgica, comencen a disputar a partir de 1926 i de forma anual un Campionat d'Europa, al que al 1929 s'incorpora Portugal. Després de vuit edicions, l'any 1936 se li dona a aquest campionat el doble rang de "mundial" i "europeu", malgrat que tots els seus set participants fossin europeus.
A partir de 1947 s'incorpora la participació d'Espanya, de 1948 Països Baixos, de 1951 Dinamarca i Irlanda, de 1954 Noruega i de 1955 Iugoslàvia. No serà fins a la quarta edició, de 1948, que hi participa per primera vegada una selecció no europea, Egipte. Per altra banda, no serà fins a la novena edició, la de 1953, que ho farà per primer cop una selecció americana, Brasil, a la que segueixen el 1954 Xile i Uruguai.
A l'edició de 1954 hi participen per primera vegada 15 seleccions, moment en què decideix desvincular el Campionat d'Europa del Campionat Mundial a partir del campionat de 1956.
En aquesta primera època, la selecció d'Anglaterra guanyà les dues primeres edicions, però a partir d'aleshores la competició ha estat dominada per les seleccions de Portugal i Espanya, aquesta darrera formada íntegrament per jugadors catalans la majoria d'edicions.
Segona època: Campionat Mundial únic (1958-1982) A partir de la 13a edició de 1958 es comença a disputar un Campionat Mundial cada 2 anys de forma separada al Campionat d'Europa. A partir de 1960 s'incorpora la participació de la selecció d'Argentina, la qual en aquella mateixa edició finalitza tercera classificada, esdevenint la primera selecció no europea en aconseguir finalitzar entre els quatre primers.
L'any 1964 participa per primera vegada un equip asiàtic, Japó, mentre que al 1966 ho fa per primera vegada una selecció americana del nord: els Estats Units d'Amèrica. L'any 1968 ho fa per primera vegada una selecció d'Oceania: Nova Zelanda.
Es manté el domini aclaparador d'Espanya i Portugal, si bé Argentina esdevé la primera selecció no europea en guanyar el Campionat Mundial l'any 1978.
Tercera època: Mundial A i Mundial B (1984-2015) A partir de las 26a edició de 1984, el Campionat queda dividit en dos nivells, el Mundial A i el Mundial B, vinculats entre si per un sistema d'ascensos i descensos, de forma que els 3 últims classificats del Mundial A passin a disputar a la següent edició el Mundial B, mentre que els tres primers classificats del Mundial B passin a la següent edició a disputar el Mundial A.
Ambdues competicions es disputen cada dos anys de forma alternada, és a dir, l'any 2004 es disputà un campionat del món B i els equips ascendits disputaren el campionat del món A l'any següent (en aquest cas el 2005). L'any 2006, es disputà de nou el campionat del món B. El campionat del món A és disputat per 16 equips.
L'hegemonia quant a títols segueix sent per Espanya i Portugal, tot i que Argentina i Itàlia també aconsegueixen diversos campionats. L'any 2011 per primera vegada una selecció africana finalitza entre les quatre primeres classificades: Moçambic.
Quarta època: Jocs Mundials de Patinatge (2017-actualitat) A partir de l'edició de 2017, el Campionat Mundial d'hoquei sobre patins queda integrat dins dels Jocs Mundials de Patinatge, oficialment conegut com a World Skate Games, una competició dels campionats mundials, en categoria absoluta, tant masculina com femenina, de les diferents modalitats del patinatge sobre rodes.
Paral·lelament, el Mundial B desapareix i en substitució sorgeixen, dins de la celebració del propi Campionat Mundial, la disputa de la Copa FIRS i la Copa Confederacions.
La Copa FIRS es disputa entre les seleccions classificades entre el 9è i 16è lloc del Mundial anterior. Els guanyadors de cada grup s'incorporen als quarts de final del Campionat Mundial, mentre que la resta disputen aquest trofeu. Per altra banda, la Copa Confederacions, es disputa amb les seleccions per sota del 16è lloc del darrer Mundial, els guanyadors de cada grup es sumen a la disputa del 5à al 8è lloc del Mundial, mentre que la resta disputen aquest trofeu.
Historial En negreta = Selecció campiona (prò.) = Pròrroga EdicióAnyFinalMedalla de bronzeSeuCampióSubcampió3r lloc4t lloc I1936LliguetaLliguetaStuttgart II1939Bèlgica Montreux III1947detallsBèlgicaLisboa IV1948 Montreux V1949BèlgicaLisboa VI1950Milà VII1951detallsBèlgicaBarcelona VIII1952BèlgicaPorto IX1953Ginebra X1954BèlgicaBarcelona XI1955Milà XII1956Porto XIII1958Països BaixosPorto XIV1960Madrid XV1962Santiago de XileXVI1964Barcelona XVII1966São Paulo XVIII1968Porto XIX1970San Juan XX1972La Corunya XXI1974Lisboa XXII1976Oviedo XXIII1978San Juan XXIV1980Talcahuano XXV 1982Barcelos/Oporto XXVI1984Novara XXVII1986Sertãozinho XXVIII1988La Corunya XXIX19892–111–2San Juan XXX19917–0Països Baixos6–0Braga/Porto XXXI19933–13–2Bassano/Lodi/SestoXXXII19955–12–0Recife XXXIII19975–03–1Wuppertal XXXIV19991–05–4Reus XXXV20012–2(3-2, p.)5–3San Juan XXXVI20030–0(1-0, p.)3–1Oliveira de Azeméis XXXVII20052–14–3San José XXXVIII20078–13–2 Montreux XXXIX2009 3–1 8–3Vigo/PontevedraXL2011 5–4 9–2MoçambicSan Juan XLI2013 4–3 10–3LuandaXLII2015 6–1 7–3 AlemanyaLa Roche-sur-Yon XLIII2017 3–3(2-1, p.) 4–2NanjingXLIV2019 0–0(2-1, p.) 5–0BarcelonaXLV2022 4–2 5–5(3-2, p.)San JuanXLVI2024 2–1 3–2NovaraXLVII2026Asunción
Palmarès Les seleccions de Portugal i d'Espanya sempre han arribat a les semifinals en totes les edicions en les que han participat, tret d'una ocasió per a Portugal (2007) i dues ocasions per a Espanya (1991 i 2022). # Selecció nacional Medalla d'or Medalla d'argent Medalla de bronze Total1 18 12 8 382 16 11 16 433 6 10 10 264 4 9 11 245 2 1 0 36 0 1 1 27 0 1 0 17 0 1 0 19 0011
Copa FIRS +EdicióAnyCampióRes.Subcampió3r classificatRes.4t classificatSeuI2017 França6-4 Alemanya Països Baixos5-3 ÀustriaNanjing, XinaII2019 Moçambic4-3 Andorra Suïssa7-4 AlemanyaBarcelona, CatalunyaIII2022 Colòmbia7-4 Moçambic Andorra3-2 SuïssaSan Juan, ArgentinaIV2024 Xile8-4 Anglaterra Colòmbia6-1 Estats UnitsNovara, Itàlia
Copa Confederacions +EdicióAnyCampióRes.Subcampió3r classificatRes.4t classificatSeuI2017 IsraelLlig. Índia JapóLlig. AustràliaNanjing, XinaII2019 Països Baixos8-0 Bèlgica Uruguai4-0 ÍndiaBarcelona, CatalunyaIII2022 Estats Units4-2 Uruguai Egipte2-0 Sud-àfricaSan Juan, ArgentinaIV2024 Àustria7-3 Uruguai Països Baixos9-6 IsraelNovara, Itàlia
Notes
Referències