fou un novel·lista, escriptor de contes i guionista gal·lès d'ascendència noruega, famós com a escriptor per a nens i adults. Entre els seus llibres més populars hi ha Charlie i la fàbrica de xocolata, James i el préssec gegant, Matilda, Les bruixes i Històries imprevistes
Biografia Primers anys Infantesa Roald Dahl va néixer el 1916 a la Villa Marie de la Fairwater Road al barri Llandaff de Cardiff, de pares noruecs, Harald Dahl i Sofie Magdalena Dahl (de cognom de soltera, Hesselberg).Philip Howard, "Dahl, Roald (1916–1990)", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004. El pare de Dahl havia emigrat al Regne Unit des de la ciutat noruega de Sarpsborg, i es va establir a Cardiff a la dècada de 1880. La seva mare el va seguir i es va casar amb el seu pare el 1911. Dahl va ser anomenat en referència a l'explorador polar noruec Roald Amundsen. El seu primer idioma era el noruec, que parlava a casa amb els seus pares i les seves germanes Astri, Alfhild i Else. Dahl i les seves germanes van ser criats en la fe luterana i van ser batejats a l'Església Noruega de Cardiff, on els seus pares resaven.
miniatura|esquerra|L'antiga botiga de dolços de la senyora Pratchett a Llandaff (Cardiff) té una placa commemorant l'entremaliadura que va fer un jove Roald Dahl posant un ratolí en el pot dels Gobstopper. El 1920, quan Dahl tenia tres anys, la seva germana de set anys, Astri, va morir d'apendicitis. Setmanes més tard, el seu pare va morir de pneumònia als 57 anys. Amb l'opció de tornar a Noruega a viure amb familiars, la mare de Dahl va decidir romandre a Gal·les, ja que Harald havia desitjat educar els fills a les escoles britàniques, que considerava les millors del món.Jill C. Wheeler (2006) Roald Dahl p. 9. ABDO Publishing Company, 2006.
Dahl va assistir primer a la Cathedral School de Llandaff. Amb vuit anys, ell i quatre dels seus amics (un, anomenat Thwaites) van ser assotats pel director després de posar un ratolí mort en un pot de Gobstopper a una botiga de dolços, que era propietat d'una vella "garrepa i repugnant" anomenada Pratchett. Això era conegut entre els cinc nois com la "gran trama del ratolí de 1924".Michael D. Sharp (2006) Popular Contemporary Writers p. 516. Marshall Cavendish, 2006. Gobstopper era el dolç favorit entre els escolars britànics entre les dues guerres mundials i Dahl el va mencionar en la seva obra literària.John Ayto (2012). "The Diner's Dictionary: Word Origins of Food and Drink". p. 154. Oxford University Press.
A partir de llavors, es va traslladar a l'internat St Peter de Weston-super-Mare, a Anglaterra. Els pares de Roald haguessin volgut que fos educat en una escola pública anglesa i, a través d'una línia de transbordadors regular del canal de Bristol, resultava ser la més propera. El seu pas per St Peter va ser una experiència desagradable per a ell. Era molt nostàlgic i escrivia a la seva mare cada setmana, però mai li va revelar la seva infelicitat. Només després de la seva mort el 1967 va saber que ella havia guardat totes i cadascuna de les seves cartes, en petits paquets units amb una cinta verda. El 2016, amb motiu del centenari del naixement de Dahl, es van agrupar i difondre les cartes a la seva mare al programa Book of the Week de BBC Radio 4. Dahl va escriure sobre el seu període a St Peter en l'autobiografia El nen.
Repton School miniatura|Dahl va assistir a la Repton School de Derbyshire des de 1929 fins a 1934 A partir de 1929, va estudiar a la Repton School de Derbyshire. Dahl va tenir males experiències de l'escola i va descriure un ambient de crueltat ritual on actuaven com a servidors personals dels nois més grans, juntament amb terribles cops; aquestes experiències violentes es descriuen en la biografia de Dahl de Donald Sturrock. Hi ha un rerefons d'aquestes experiències més fosques en els escrits de Dahl i el seu odi a la crueltat i al càstig corporal. Segons El nen, un amic anomenat Michael va ser brutalment apallissat pel director Geoffrey Fisher, que més endavant es va convertir en l'arquebisbe de Canterbury i va coronar la reina Isabel II el 1953. No obstant això, d'acord amb el biògraf de Dahl Jeremy Treglown,Jeremy Treglown, Roald Dahl: A Biography (1994), Faber and Faber, page 21. Treglown's source note is as follows: "Several people who were at the top of Priory House at the time have discussed it with me, particularly B.L.L. Reuss and John Bradburn." la pallissa va tenir lloc el maig de 1933, un any després que Fisher deixés l'escola i quan el director en qüestió era, de fet, John Traill Christie, el successor de Fisher. Això va causar que Dahl tingués "dubtes sobre la religió i fins i tot sobre Déu". Mai se'l va percebre com un escriptor especialment dotat en els seus anys escolars, i un dels seus professors va escriure en l'informe de l'escola: "Mai he conegut ningú que escrigui persistentment paraules que signifiquen exactament el contrari del que pretén".
Dahl era excepcionalment alt, i va arribar a fer 1,98 m en la vida adulta. Va excel·lir en els esports, va ser nomenat capità dels equips de l'escola de fives d'esquaix, i també va jugar per a l'equip de futbol. A més de tenir passió per la literatura, també va desenvolupar interès per la fotografia i, sovint duia una càmera a sobre. Durant els seus anys a Repton, l'empresa de xocolata Cadbury de tant en tant enviava caixes de bombons nous a l'escola perquè els provessin els alumnes. A Dahl se li va ocórrer inventar una nova barra de xocolata que guanyaria l'elogi del mateix senyor Cadbury; i aquest fet va resultar ser la inspiració per escriure el seu tercer llibre infantil, Charlie i la fàbrica de xocolata (1964), i per incloure referències a la xocolata en altres llibres infantils i juvenils.
Al llarg dels seus anys d'infantesa i adolescència, Dahl va passar la major part de les seves vacances d'estiu amb la família de la seva mare a Noruega i va escriure sobre molts bons records d'aquelles expedicions en El nen, com quan va reemplaçar el tabac de la pipa del xicot de la seva germanastra amb excrements de cabra.Boy and Going Solo, p.128 – p.132. L'únic mal record de les seves vacances a Noruega va ser amb vuit anys, quan un metge li va retirar els carnots.Boy and Going Solo, p.68 – 71. La seva infància i la seva primera feina venent querosè a Midsomer Norton i als pobles dels voltants a Somerset són tractats en El nen.Dahl, Roald (1984) Boy: tales of childhood p.172. Puffin Books, 1984.
Etapa postescolar Després d'acabar el col·legi, l'agost de 1934, Dahl va travessar l'Atlàntic en l'RMS Nova Scotia i va arribar a Terranova amb la Societat d'Escoles Públiques d'Exploració. El juliol de 1934 Dahl va començar a treballar per la companyia Shell Petroleum. Després de dos anys d'aprenentatge al Regne Unit, va ser traslladat primer a Mombasa (Kenya) i a continuació a Dar es Salaam (Tanganyika, actual Tanzània). Juntament amb els altres dos únics empleats de tot el territori, va viure amb tots els luxes a la Casa Shell als afores de Dar es Salaam, amb un cuiner i servei domèstic. Mentre treballava proporcionant petroli als seus clients de Tanganyika, va trobar diferents tipus d'animals salvatges, com mambes negres i lleons.
Segona Guerra Mundial L'agost de 1939, quan la Segona Guerra Mundial es veia imminent, es van fer plans per tenir controlats els centenars d'alemanys de Dar es Salaam. Dahl va ser nomenat oficial dels Fusellers Africans Reials, comandant un escamot d'askaris. No se sentia còmode havent de detenir centenars de ciutadans alemanys, però va aconseguir complir les seves ordres.
Poc després, el novembre de 1939, va entrar a les Forces Aèries. Després d'un viatge de 1.000 quilòmetres de Dar es Salaam fins a Nairobi va ser acceptat a l'escola de vol juntament amb 20 persones més, 17 dels quals acabarien morint en combat aeri. Amb set hores i 40 minuts d'experiència en un De Havilland Tiger Moth, ja va volar sol; gaudia observant la vida salvatge de Kenya durant els seus vols. Va continuar la seva formació avançada de vol a l'Iraq. Al cap de sis mesos, va ser nomenat oficial pilot.
El van assignar a un esquadró de Gloster Gladiators, l'últim caça biplà que va fer servir la RAF. Davant de la seva sorpresa, no li van donar cap mena de formació en combat aeri, ni en el pilotatge dels Gladiators. El 19 de setembre de 1940, cap al final d'una missió, no va trobar la pista d'aterratge i, amb poc de combustible i fent-se de nit, va haver d'intentar un aterratge forçós al desert. El tren d'aterratge va topar amb un roc, l'avió es va estavellar, i es va trencar el crani i el nas, i va quedar cec. Va aconseguir d'arrossegar-se fora del foc i es va desmaiar. Més endavant, va escriure sobre l'accident per al seu primer treball publicat.
Dahl va ser rescatat i va recuperar la consciència, però no la visió, i el van portar a l'Hospital Naval d'Alexandria. Allà es va enamorar i desenamorar d'una infermera, Mary Welland. Es va enamorar mentre era cec, però quan va recuperar la vista, va decidir deixar-ho córrer.
Els metges deien que no tenia cap possibilitat de tornar a volar, però el febrer de 1941, al cap de cinc mesos, el van donar d'alta i el van declarar apte per continuar pilotant avions.
El seu esquadró havia estat destinat a la batalla de Grècia, on va entrar en combat i va demostrar un valor extraordinari. Més endavant va ser destinat a Haifa, on va continuar combatent, però allà va començar a tenir migranyes que el deixaven inconscient, i va tornar a Gran Bretanya amb el grau de tinent.
Dahl va començar a escriure el 1942, quan va ser destinat a Washington DC com a agregat. El seu primer treball, publicat al número de l'1 d'agost de 1942 del Saturday Evening Post, va ser "Abatut sobre Líbia", i descrivia com es va estavellar amb el seu Gloster Gladiator. En C. S. Forester li havia demanat que expliqués algunes anècdotes per poder-ne fer un article. En Dahl no va saber què explicar-li i va quedar que li escriuria alguna cosa. Quan en Forester ho va llegir, va decidir de publicar-ho tal com estava.
Durant la guerra, Forester treballava per al Servei d'Informació britànic i escrivia propaganda per la causa aliada. Això el va introduir en l'espionatge i les activitats de l'espia canadenc William Stephenson. Durant la guerra, Dahl va proporcionar intel·ligència de Washington a l'organització de Stephenson. L'ambaixada britànica el va fer tornar a Gran Bretanya per conducta impròpia, però Stephenson el va fer tornar, amb un ascens.Bill Macdonald - The True Intrepid p249 (Raincoast 2001). Dahl també parla del seu treball d'espionatge al documental The True Intrepid. Després de la guerra, Dahl va escriure part d'aquesta història i va mantenir durant dècades l'amistat amb Stephenson.Macdonald - The True Intrèpida, p. 243, .
Postguerra miniatura|Patricia Neal i Roald Dahl Dahl es va casar amb l'actriu estatunidenca Patricia Neal el 2 de juliol de 1953 a la Trinity Church de la ciutat de Nova York. El matrimoni va durar trenta anys i van tenir cinc fills: Olivia Twenty (20 d'abril de 1955 – 17 de novembre de 1962); Chantal Sophia "Tessa" (nascuda el 1957); Theo Matthew (nascut el 1960); Ophelia Magdalena (nascuda el 1964) i Lucy Neal (nascuda el 1965).
El 5 de desembre de 1960, amb quatre mesos d'edat, Theo Dahl va ser greument ferit quan un taxi va colpejar el seu cotxet de nadó a Nova York. Durant un temps va patir d'hidrocefàlia i, com a resultat, el seu pare va arribar a estar implicat en el desenvolupament del que es coneix com a vàlvula Wade-Dahl-Till (o WDT), un dispositiu per alleujar la malaltia. La vàlvula va ser fruit d'una col·laboració entre Dahl, l'enginyer hidràulic Stanley Wade i el neurocirurgià Kenneth Till, de l'hospital Great Ormond Street de Londres, i va ser utilitzada amb èxit en gairebé 3.000 nens de tot el món.