Santa Coloma de Queralt és una població situada a l'altiplà de la Baixa Segarra, constituïda com a municipi a la Conca de Barberà. Es troba a la dreta del riu Gaià, protegit per la serra d'Aguiló (811 m), la del Codony (789 m) i els contraforts de la serra de Queralt. Té diversos torrents, que assorteixen d'aigua el terme.
Edat mitjana miniatura|1018, primera referència del castell de Santa Coloma La primera referència sobre el terme i la parròquia de Santa Coloma es remunta al 976. Segons Joan Segura, el municipi embrionari consistia en una carlania, l'ermita de Santa Coloma, una font, i el castell, la primera referència del qual es troba el 1018. L'historiador colomí considera que la població es consolida a partir de l'extensió de la Vila Nova i la Pobla de Montpaó.
La baronia de Santa Coloma va pertànyer als senyors de Gurb fins al 1213, que van vendre el terme als Timor, que adoptaren el nom de Queralt pel seu llinatge. El 1222, Jaume I concedeix el privilegi de celebrar un mercat setmanal a Santa Coloma, que d'aquesta manera adquireix la condició de Vila. Les primeres referències sobre botigues daten de 1241. És possible que vers aquestes dates ja hi hagués presència de la comunitat jueva al municipi; segons Yom Tov Assis, si bé la primera referència d'hebreus data de 1272, és molt probable que en aquesta data ja hi portessin unes quantes dècades establerts. A finals de la centúria, la comunitat jueva posseïa una sinagoga, una casa d'estudi i uns banys.
Durant el , la Vila passa a anomenar-se “Santa Coloma Samarca”. Aquesta denominació es troba en un document sobre la comunitat de donats que hi havia al santuari de Santa Maria de Bell-lloc (1270), que l'any 1307 passa a ser regit, sota la intercessió dels Queralt, per l'orde mercedari. La primera referència documental sobre la Universitat de Santa Coloma, llavors constituïda pels tots caps de família reunits a l'església, data de 1292.
La primera meitat del és una època de creixement per Santa Coloma. Jaume II dona el permís per celebrar-hi fira (1312), es funda l'hospital de Santa Magdalena (1327), comencen les obres de reconstrucció de l'església romànica en l'actual parroquial (1331), i es constitueix la primera escola municipal (1338); l'ensenyança, fins llavors, estava reservada a l'àmbit privat i eclesiàstic. En un moment desconegut d'aquest període, la vila adopta la nomenclatura actual: Santa Coloma de Queralt. Aquesta és la denominació usada en el privilegi que Pere el Cerimoniós concedeix a Pere V de Queralt i Castellnou per tal que pugui tenir trenta cases de jueus a la Vila (1347).
Les obres artístiques mobles més importants de la Vila s'encomanen durant la segona meitat del : el retaule dels sants Joans del mestre de Santa Coloma (1356), el cenotafi de Pere de Queralt i Francesca de Castellnou (1368-1371) i el retaule de Sant Llorenç de Jordi de Déu (1387).
En aquestes dècades, Santa Coloma es converteix en un important mercat de safrà. Mercaders de Barcelona, Manresa, Cervera i Vilafranca del Penedès (entre altres municipis)s'hi desplacen per proveir-se de grans provisions que exportaven arreu de la Mediterrània, fins a Antioquia i l'Àsia menor. Fruit d'aquest desenvolupament econòmic, Santa Coloma viu unes dècades de creixement demogràfic, passant de 145 a 160 cases entre 1365 i 1390. Aquest any, es comencen a construir els pòrtics de la Plaça Major.
A Santa Coloma no s'han trobat documentats episodis violents durant el progrom de 1391 contra les aljames, si bé a partir d'aquesta data molts jueus es converteixen al cristianisme.
En el trienni 1409-1411 es produeixen fets de gran importància: l'arribada de les relíquies de Santa Coloma a la Vila, possiblement a instància de Martí I (8 de desembre de 1409), la visita que fa a la població el papa d'Avinyó Benet XIII (1410), la deixa testamentària que fa possible la constitució de l'hospital dels jueus (1410), i l'encàrrec per fer les vidrieries de l'església parroquial a Coralí de Moraya (1411).
Gerard Carceller defineix la comunitat colomina de la primera meitat del com una estructura de tipus vila-mercat, en la qual “s'hi insereixen una menestralia rural i un potent camperolat que participa activament en compravendes de terres i rendes. Unes relacions d'oferta i demanda de béns que estableixen les bases d'un procés de marcada diferenciació social entre la població de la vila”. Aquest procés d'estratificació es tradueix en el privilegi que Guerau de Queralt concedeix a la Universitat de Santa Coloma per escollir els jurats de la Vila (1454).
Durant la guerra civil catalana (1462-1472), els Queralt van mantenir una posició ambivalent. Mentre que el baró Pere de Queralt i Perellós va donar suport a la Diputació del General, el seu fill Dalmau es va mostrar partidari de Joan II, probablement en un estratagema de la família per mantenir el Senyoriu independentment de quin bàndol resultés guanyador del conflicte.
Amb el decret d'expulsió dels jueus decretat per Ferran el Catòlic, tota la comunitat hebrea de Santa Coloma va emigrar (1492).
Edat moderna La població colomina es duplica entre 1497 i 1553, en aquest any es registren 922 persones a la Vila. Santa Coloma es troba ben comunicada gràcies al pas de la carretera entre Lleida i Barcelona que havia fet construir l'emperador Carles I (1542-43). alt=Fresc renaixentista del castell de Santa Coloma|miniatura|Fresc renaixentista del castell de Santa Coloma alt=Font de les Canelles|miniatura|Font de les Canelles El baró Guerau de Queralt lidera la reconversió del castell de Santa Coloma en palau renaixentista, en el qual ordenarà realitzar un fresc per commemorar la victòria de la Lliga Santa a la batalla de Lepant (1571). Aquest any es produeix un important canvi en la governança de Santa Coloma, amb la substitució del Consell General pel Consell de la Quarantena, integrat per membres de tres estaments socials (mercaders/comerciants, eclesiàstics -que el 1560 havien constituït la comunitat de beneficiats- i menestrals/pagesos). Durant aquesta dècada, també es produeix la inauguració de la portalada de l'església parroquial, també d'estil renaixentista (1577).
En el marc de les Corts Generals de Montsó, Felip II va visitar Santa Coloma el 22 d'abril de 1585 i a finals de juny del mateix any. En les corts generals celebrades pel seu fill, Felip III, el monarca ascendeix la baronia de Santa Coloma a comtat (1599). miniatura|A mitjans del , el castell dels barons de Santa Coloma va ser reconvertit en un palau renaixentista Segons el capbreu de 1617-1623, la població treballava majoritàriament en el sector primari (35,7%) i en l'àmbit del tèxtil i la indumentària (36,6%). La Universitat disposava d'una casa al carrer major, que feia de forn; un segon forn; una morberia a la partida Plana d'en Girona; i dues eres, contingues amb dos femers, davant el Portal de la Vila, a més de l'església, el fossar i el campanar. El cens de 1626 registra a la Vila 1.234 persones, la meitat dels quals en edat infantil. miniatura|El campanar de Santa Coloma de Queralt, rematat el 1649 El senyoriu de Dalmau de Queralt (1612-1640) és el període de màxima esplendor artística de la Vila: es construeixen les Fonts dels Comtes (1617-1623); s'efectuen importants canvis en la parroquial, amb la finalització de la coberta (1631), la construcció de la capella de la Puríssima Sang (1624), la remodelació del portal de Santa Maria (1635), i l'encàrrec a Llàtzer i Josep Tramulles per fer un nou retaule major (1635-37); es realitzen obres estructurals a Santa Maria de Bell-lloc, amb la remodelació del refetor, el claustre, el sobreclaustre, la sagristia, el de profundis i el capítol del Convent; i s'avança en la construcció del campanar, iniciat en les darreries del segle XVI i que no es remata fins a 1649.
Com a vila casalícia de Dalmau de Queralt, Santa Coloma és amenaçada durant l'esclat de la Guerra dels Segadors (1640). La Vila acull el primer hospital militar que s'instal·la a Catalunya (1641), emplaçat al municipi per ser una població de rereguarda, estratègicament ben posicionada i disposar d'un proveïment important de cereals.
A través del cronista Magí Sivillà, la Universitat demana al regne de França que assumeixi la sobirania de la Vila (febrer de 1643). La petició, desestimada per Lluís XIII, s'accepta pocs mesos després de morir el monarca (octubre de 1643). Així, Lluís XIV esdevé senyor del Comtat de Santa Coloma entre 1643 i 1649, quan una sentència de la Reial Audiència de Catalunya traspassa el comtat a Maria de Queralt i Alagó. Durant aquests sis anys, la Vila s'anomena Santa Coloma la Real.
Entre juny i desembre de 1651, Santa Coloma perd aproximadament 200 habitants (15% de la població) a causa del brot de pesta que hi havia a Catalunya.
Durant el senyoriu de Lluís de Queralt i d'Alagó (1653-1689), incapacitat per malaltia mental, la vila i el comtat de Santa Coloma van començar un procés de progressiva decadència. Cal destacar, en aquest període, la constitució de la Festa Major la tercera dominica d'agost (1662) i la figura de Josep Ninot i Verdera, bisbe de Girona i Lleida, enterrat a la parroquial de la Vila el 1673.
Santa Coloma es posiciona, en l'inici de la Guerra de Successió a Catalunya (1705), a favor de Carles d'Àustria. Després d'un intent fallit (1712), l'exèrcit borbònic conquereix la Vila el 8 de juliol de 1713. A la primavera de 1714, les tropes de Felip IV amenacen a cremar-la si els veïns no deixen de boicotejar les comunicacions entre Cervera i Igualada.
Una de les jornades més tristes en tota la història de Santa Coloma es produeix el 27 de desembre de 1731, quan un incendi fortuït a l'església parroquial prova la crema de l'altar major, quatre altres altars, l'orgue i la volta del presbiteri.
En el es produeix un augment espectacular de la població colomina, passant de 837 a 2.099 habitants entre 1717 i 1787. Arran d'aquest creixement, s'edifiquin diversos ravals: dels Capellans, de Santa Coloma, de Cervera, i també el carrer de Sant Roc i la plaça del Portalet, envoltant així tot el clos murallat. En el darrer terç de la centúria, comencen a agafar anomenada els ramblers colomins, dedicats a la compravenda de mules, que fins a principis del segle XX seran coneguts per importar animals del Piemont i el Pietou i teixir una important xarxa de distribució a Catalunya.
Edat contemporània alt=Portalada de Santa Maria de Bell-lloc|miniatura|Portalada de Santa Maria de Bell-lloc La Guerra del Francès (1808-1814) es viu amb intensitat a Santa Coloma. L'agost de 1808, 200 presoners francesos són allotjats al castell. Els esforços per finançar l'exèrcit “nacional” no foren suficients, i les divisions franceses van fer incursions el 5 de setembre de 1811 i el 24 de juny de 1812, provocant en ambdós casos que els frares de Santa Maria de Bell-lloc haguessin d'abandonar el convent.
En els successius enfrontaments que es produeixen al entre liberals i absolutistes, els colomins es decanten inicialment pels primers. El 1820, dos-cents veïns s'allisten a la Milícia Nacional Voluntària. Al llarg dels diferents atacs realistes a la vila, declarada liberal, foren atacats els ravals i la zona de la font de les Canelles. Tot i alguna baixa, la població sempre repellí qualsevol atac i fou mereixedora d'una Cruz de Cuenca el 1823. alt=Institut d'Ensenyament Secundari Joan Segura i Valls|miniatura|Institut d'Ensenyament Secundari Joan Segura i Valls Durant la primera guerra carlina, Santa Coloma esdevé bloquejada (1833-1838) fins que accedeix a fer contribucions a carlins. En aquest lustre, es produeix el saqueig violent del convent mercedari, i la mort d'alguns frares (1835). Aquest episodi, juntament amb la desamortització de Madoz, suposa l'abandonament del convent, les pedres del qual són usades, el darrer terç del segle, per construir fàbriques de les famílies més poderoses de la Vila. També en el context de la primera guerra carlina, es produeix a la crema dels portals de Santa Coloma (1837).