Vallclara és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà. És un poble situat a la banda sud-occidental de la Conca de Barberà, a la vall del barranc de Vallclara, sobre el riu de Milans. El nucli és a 600 metres d'altitud i es desenvolupa a redós de l'antic castell i s'estén al llarg de la carretera de Vimbodí a Vilanova de Prades. El nucli antic de Vallclara està protegit com a bé cultural d'interès local.
Geografia Llista de topònims de Vallclara (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Nucli antic El nucli antic de Vallclara està protegit com a bé cultural d'interès local. De l'antic castell sols en resta la portada. Es conserven construccions dels segles XVII i XVIII, encara que molt refetes, i l'església de Sant Joan Baptista, de principis del XIX.
Història Encara que no existeix cap document històric que ho sustenti, es creu que el nom procedeix d'una desviació de Bíclarum. Joan de Bíclarum va ser el fundador d'un monestir visigot que més tard va passar a les mans del monestir de Poblet. Aquesta teoria és refusada categòricament per Agustí Altisent, que fou monjo de Poblet, i il·lustre historiador i escriptor.
La primera referència documental de Vallclara és de l'any 1152. Quan el comte Ramon Berenguer IV confirmà als homes de Tàrrega la donació de Vinaixa, hom esmenta Vallem Claram. El llinatge dels Vallclara, tal vegada senyors o castlans del castell, és conegut des de l'any 1195 quan en Guerau de Vallclara, amb el seu germà Bernat de Conesa, autoritzaren una ampliació del dret de recollir aigua per als molins de la Guàrdia dels Prats. El 1234 apareix un altre Guerau de Vallclara com a marmessor del testament de Ramon de la Guàrdia Lada, fill de Ramon de Cervera. El 1260 Guerau de Vallclara fou beneficiat amb una tercera part de la lleuda corresponent al mercat setmanal de la vila de Conesa. El 1264 és documentat un Arnau de Vallclara com un dels castlans de Conesa.
El 1220, el castell i lloc de Vallclara fou cedit per Pere Sassala al monestir de Poblet. La comunitat gaudí d'aquesta propietat al llarg de tot el i a l'inici del sense entrebancs, fins que el 1349 Berenguer de Jorba reclamà uns certs drets sobre aquest lloc. Aquesta reclamació fou seguida d'uns incidents violents per part dels homes de Berenguer de Jorba, els quals incendiaren la granja de Riudabella que pertanyia al monestir. Arran d'aquest fet intervingué el rei Pere III i ordenà al veguer de Montblanc que retingués el terme i el castell de Vallclara sota el seu poder. Finalment, Berenguer de Jorba vengué els seus drets sobre Vallclara al monestir de Poblet pel preu de 80.000 sous. Per la seva part, Ramon de Sanahuja reclamà drets sobre Vallclara però foren desestimats pel rei Pere III.
Història: Senyoria de Vallclara de 1130 a 1349 Data inicialSenyorsObtenció del dret1130?(ant.)GUILLEM DALMAU DE CERVERASOLESTÉNConquesta als sarrains ?.1133?(post.)LAURETA DALMAU DE CERVERAGUILLEM DE PUJALTHerència del seu pare Guillem Dalmau, 1133.1150?GUERAU DE JORBASAURINA DE TORROJAHerència de la seva mare Laureta.1187GUERAULA DE JORBAPERE II DE PUIGVERDHerència del seu pare Guerau, 18-02-118506-10-1204BERENGUER DE PUIGVERDELVIRA D'URGELLHerència del Pare Pere04-06-1216PERE SASALA (al seu cavaller GERALT DE VALLCLARA?)Donació de BerenguerGERALT DE VALLCLARADonació de Pere Sasala ?10-10-1240GUILLEM DE RIVERBERNARDACompra a Geralt per 2600 Ducats d'or06-08-1258GUILLEM DE VALLCLARABERNARDAHerència del seu pare Guillem07-08-1295BERENGUER DE JORBACompra a Guillem per 3500 Morabatins Alfonsins d'or03-12-1349Monestir de PobletCompra a Berenguer per 80000 sous barcelonesos.
Demografia
Referències
Enllaços externs
Pàgina web de l'Ajuntament Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Categoria:Patrimoni monumental de Vallclara Categoria:Viles closes de la Conca de Barberà