La xiulada a l'himne d'Espanya és un acte de protesta sonor i col·lectiu que consisteix en xiular i esbroncar la Marxa Reial, himne d'Espanya. Es sol produir de manera espontània en esdeveniments esportius i sol coincidir amb la presència del Cap d'Estat, per la qual cosa es pot interpretar com una reivindicació antimonàrquica o de rebuig general a Espanya. La més popular és la tradicional xiulada a la final de la copa del rei de futbol, que és especialment sonora quan hi coincideixen el FC Barcelona i l'Athletic Club.
La primera xiulada històrica consta de 1925 al camp de les Corts (Barcelona), en un partit amistós disputat entre el Futbol Club Barcelona i el Club Esportiu Júpiter. Altres xiulades destacades són la de 1989 durant la inauguració de l'Estadi Olímpic de Montjuïc de Barcelona o la de 2009 a la final de la copa del rei de futbol, disputada entre el FC Barcelona i l'Athletic Club.
La xiulada més sonora de la qual hi ha constància fou la que es produí el 2015 al Camp Nou durant la final de la copa del rei de futbol, disputada entre el FC Barcelona i l'Athletic Club. En contra del que sol ser habitual, aquesta xiulada no fou espontània sinó que diverses organitzacions havien repartit abans 10.000 xiulets entre les afeccions culés i de San Mamés. L'esbroncada va arribar a 119 decibels durant els 48 segons que va durar la versió abreviada de l'himne d'Espanya.
Entre 2014 i 2018 tingueren lloc 5 xiulades consecutives a la final de la copa del rei de futbol, propiciades pel fet que el FC Barcelona havia aconseguit sempre ser finalista. Les esbroncades al monarca i a la Marxa Reial es produïren en un context polític marcat pel procés independentista català. Així mateix, en qüestió d'una dècada (de 2009 a 2018) es produïren un total de vuit xiulades a la final, fet pel qual aquesta reivindicació sonora es va convertir en un fet previsible i habitual, i els mitjans de comunicació ja parlaven amb naturalitat de "xiulada clàssica".
En altres competicions esportives com el bàsquet també s'han produït xiulades a l'himne. Una de les més notòries fou la de 2010 a la final de la copa del rei, disputada a Bilbao entre el FC Barcelona i el Reial Madrid. Aquesta xiulada fou seguida per la de 2013 a la final disputada a Vitòria entre el FC Barcelona i el València. Al juny del mateix any, la natació també vivia una xiulada, en ocasió de la inauguració a Barcelona del Campionat del Món de natació.
Xiulada al Camp de les Corts (1925) border|70pxFC Barcelona3Estadi: Camp de les CortsEspectadors: 14.000border|70pxClub Esportiu Júpiter0
La primera xiulada històrica del Futbol Club Barcelona a l'himne d'Espanya va tenir lloc el 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera. El FC Barcelona havia organitzat un partit amistós contra el Club Esportiu Júpiter en homenatge a l'Orfeó Català que es va jugar al Camp de les Corts.
La xiulada es va produir en un hostil context en el qual la dictadura de Primo de Rivera venia de suprimir definitivament la Mancomunitat de Catalunya i el català havia sigut vetat en actes oficials.
El 14 de juny de 1925 es va disputar el partit amistós al Camp de les Corts, que des de 1922 era l'estadi del FC Barcelona. El Barça acabava de guanyar la copa del Rei i el Campionat de Catalunya, i el CE Júpiter s'havia proclamat guanyador del Campionat d'Espanya de Segona Categoria (equivalent a la lliga de 2a divisió actual). Per amenitzar la festa es va invitar a l'orquestra d'un destacament de la marina anglesa, el vaixell del qual havia atracat al port de Barcelona feia uns dies. Abans de començar el partit la banda va interpretar l'himne d'Espanya, la Marxa Reial, i la gran majoria dels 12.000 espectadors de l'estadi van respondre amb una xiulada monumental. En canvi, quan seguidament l'orquestra va tocar l'himne britànic, God Save the Queen, el públic sí que va aplaudir calorosament.
Indignats pels fets, Emilio Barrera, Capità general de Catalunya, i Joaquim Milans del Bosch, es van reunir immediatament per iniciar represàlies contra els responsables. El resultat fou la prohibició de les activitats de l'Orfeó Català durant diversos mesos i la clausura del Camp de les Corts. Les sancions contra el club no es van aixecar fins a 6 mesos després i Joan Gamper, fundador i president del Futbol Club Barcelona, fou obligat a dimitir del seu càrrec i a abandonar el país, havent-se d'exiliar temporalment a Suïssa. La seva salut va empitjorar notablement a partir d'aleshores i, malgrat que va poder retornar uns mesos més tard, les autoritats li van prohibir tota mena de vincle amb el club. Va morir poc temps més tard.
Xiulades històriques a la Copa del Rei de futbol Xiulada a Mestalla (2009) border|60pxAthletic Club1Final de la Copa del Rei de 2009Estadi: MestallaDuració de la xiulada: 50 s.border|70pxFC Barcelona4
El 13 de maig de 2009 el FC Barcelona i l'Athletic Club es van disputar la final de la Copa del Rei en un partit que va tenir lloc a l'estadi de Mestalla (València). Els dos clubs amb més trofeus de la Copa (aleshores amb 24 títols el Barça i 23 l'Athletic) coincidien de nou a la final després de 25 anys (el darrer encontre havia sigut el 1984).
Context històric Els ànims es trobaven encesos per part de catalans i bascos i tot feia preveure una gran xiulada a l'himne d'Espanya i al rei Joan Carles I. A Catalunya, des de feia uns anys la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes organitzava partits amistosos amb altres seleccions, grups antimonàrquics havien portat a terme diverses cremes de fotos del rei, la plataforma Deu Mil a Brussel·les s'havia manifestat recentment a Brussel·les per demanar un referèndum d'autodeterminació i a Arenys de Munt s'estava gestant la primera consulta sobre la independència de Catalunya, pionera del Procés independentista català.
La xiulada miniatura|El rei Joan Carles I va encaixar fortes xiulades a Mestalla els anys 2009, 2011 i 2014. Com d'habitud, l'himne d'Espanya va sonar abans de l'inici del partit, després que el rei Joan Carles I hagués fet acte de presència a la tribuna. Tant l'afició culer com la de San Mames van manifestar la disconformitat amb l'himne amb una gran xiulada conjunta que es va prolongar durant 50 llargs segons. No obstant, la sorollosa xiulada només es va sentir a l'estadi de Mestalla, ja que Televisió Espanyola va censurar l'emissió en directe.
Durant l'esbroncada del públic, la Joventut Nacionalista de Catalunya, en col·laboració amb les joventuts del Bloc Nacionalista Valencià i les del Partit Nacionalista Basc, van desplegar una gran pancarta ubicada a la zona de seguidors culers amb el lema "We are nations of Europe. Good bye Spain", amb una foto de Zapatero i Rajoy a la part baixa. Abans, també havien intentat repartir 5.000 banderoles amb la frase "Catalonia is not Spain", que no obstant la policia espanyola va acabar requisant.
La querella La fundació Defensa de la Nación Española (Denaes) va interposar una querella contra el col·lectiu Catalunya Acció i la plataforma pro seleccions basques Esait, a qui responsabilitzava d'haver organitzat la xiulada, i a les quals acusava d'injúries al rei, apologia de l'odi nacional i ultratges a Espanya. No obstant, el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz va dictaminar que la protesta, juntament amb les pancartes, estaven emparades per la llibertat d'expressió i no podien considerar-se difamatòries, injurioses o calumnioses. Segons la resolució, els col·lectius acusats no propugnaven «l'odi nacional o l'ultratje a la nació», per la qual cosa no van merèixer cap punició penal.
La censura de TVE Televisió Espanyola, que retransmetia el partit en directe, va decidir tallar el moment en el qual el rei Joan Carles I i Sofia de Grècia entraven a la tribuna, instant en el qual les afeccions del Barça i Athletic van iniciar la xiulada. En comptes de mostrar l'estadi, TVE va connectar primer amb Bilbao per mostrar l'ambient de la ciutat, i tot seguit amb Barcelona, per mostrar com els aficionats culers vivien la final. Durant la mitja part, Juan Carlos Rivero, locutor de TVE, es va disculpar per no haver retransmès l'himne, atribuint-ho a un «error humà», i TVE va reproduir una gravació censurada en la qual s'havia eliminat la gran xiulada. No obstant, en aquesta retransmissió en diferit, les càmeres enfocaven en un primer pla als jugadors, mostrant també una minoria del públic que no havia participat en la xiulada general.
Abans d'acabar el partit, Televisió Espanyola va emetre un comunicat en el qual es disculpava i afirmava que «per un error humà l'himne nacional no es va oferir en directe abans del començament del partit de Mestalla entre el Barcelona i l'Athletic. Aquest error es va intentar reparar emetent-lo íntegrament en el descans. La direcció de TVE demana disculpes per aquest fet».
La censura va provocar un gran escàndol i el director de Televisió Espanyola Javier Pons, que es va veure obligat a fer una roda de premsa per donar una versió sobre els fets, va haver de destituir el director d'esports, Julián Reyes, per considerar-lo responsable «de la no emissió de l'himne nacional en directe, en contra de les indicacions que expressament se li habien transmès». També, va anunciar l'obertura d'una investigació per depurar responsabilitats i va titllar la censura d'«error gravíssim, d'extraordinària importància».
La xiulada, en canvi, sí que va poder ser escoltada per TV3, que també retransmetia el partit en directe a Catalunya. Els comentaristes van afirmar que «hi ha tan ambient que no hem pogut escoltar l'himne».
Xiulada a Mestalla (2011) border|70pxFC Barcelona0Final de la Copa del Rei de 2011Estadi: Mestallaborder|70pxReial Madrid CF1 El 2011, dos anys després de la gran polèmica generada entorn de la xiulada a l'himne a la final contra l'Athletic Club, el FC Barcelona arribava de nou a la final. Els fets de Mestalla eren encara molt presents i hi havia una gran expectativa per veure si els culers repetirien la xiulada.
La final, en aquesta ocasió contra el Reial Madrid, va tenir lloc el 20 d'abril de 2011 i es va disputar novament a Mestalla (València).
La Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) va encetar una nova polèmica a l'anunciar la seva intenció de fer sonar l'himne a 120 decibels per tal d'evitar una xiulada com la del 2009. La reacció no es va fer esperar i Santiago Espot, de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), va instar l'afició culer a protagonitzar una nova xiulada contra la voluntat de la RFEF. Espot va advertir així mateix a Rita Barberà, alcaldessa de València, que denunciaria a l'ajuntament per incompliment de la normativa sobre contaminació acústica si feia sonar l'himne a aquell nivell, acusant la RFEF de pretendre fer entrar l'himne espanyol «a base de sang». Segons Espot la mesura li semblava «una imposició barroera, pròpia de ments malaltisses i desagradables, un atemptat contra la salut pública que posarà en risc els tímpans» dels assistents.
Per altra banda, la Joventut Nacionalista de Catalunya va afegir més llenya al foc al declarar que tornava estar disposada a fer sentir la reivindicació nacionalista a la final de la copa del Rei, tal com ja ho havia fet el 2009 desplegant pancartes i repartint milers de banderes amb el lema "Catalonia is not Spain", campanya que volia rellançar.
Finalment, els aficionats del Barça van xiular l'himne, tal com era d'esperar, mentre que l'afició del Reial Madrid va corejar la música durant la interpretació de l'himne nacional per la megafonia de Mestalla. La xiulada no fou tan forta com la de 2009, però tot i que es van acabar utilitzant 120 decibels de potència per la megafonia, la xiulada es va fer sentir en segon pla.
Xiulada al Vicente Calderón (2012) border|60pxAthletic Club0Final de la Copa del Rei de 2012Estadi: CalderónDuració de la xiulada: 27 s.border|70pxFC Barcelona3