Lactarius indigo és una espècie de fong de l'ordre dels russulals (Russulales).Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web. El seu basidiocarp es comestible i presenta colors que van des del blau fosc en espècimens frescos al gris blavós pàl·lid en els més vells. La "llet", o làtex, que flueix quan el teixit del bolet és tallat o trencat (una característica comuna a tots els membres del gènere Lactarius) també és de color blau indi, però lentament es torna verd en entrar en contacte amb l'aire. El píleu sol mesurar entre 5 i 15 centímetres de diàmetre, i l'estípit aconsegueix entre 2 i 8 centímetres de longitud i entre 1 i 2,5 cm de gruix.
És una espècie d'àmplia distribució, i pot trobar-se a l'est d'Amèrica del Nord, l'est d'Àsia i a Centreamèrica. L. indigo creix tant en boscos caducifolis com de coníferes, on forma micorrizes amb roures i pins.
Taxonomia Va ser descrita per primera vegada en 1822 com Agaricus indigo pel micòleg nord-americà Lewis David de Schweinitz, i situada en el gènere Lactarius en 1838, pel suec Elias Magnus Fries.
Hesler i Smith, en el seu estudi de 1960 de les espècies nord-americanes de Lactarius, la defineixen com a espècie tipus de la subsección Caerulei, un grup caracteritzat pel seu làtex i el barret blaus. El nom de l'espècie indigo significa, en llatí, "blau". En anglès té diversos noms comuns com indigo milk cap —literalment "barret lletós indi"—, indigo Lactarius —"Lactarius indi"—, o blue Lactarius —"Lactarius blau". Al centre de Mèxic, és conegut com a añil, blau, fong blau, zuin, zuine. A Veracruz i en Pobla també se l'anomena quexque (que significa "blava").
Descripció Característiques microscòpiques Les espores són translúcides (hialines), de forma el·líptica o gairebé esfèriques. Les seves dimensions oscil·len entre 7 i 9 µm de llarg entre 5,5 i 7,5 d'ample. Per mitjà del Microscopi electrònic de rastreig poden observar-se reticulacions en la superfície de les espores. Els basidis sostenen quatre espores d'entre 37 i 45 µm de llarg i de 8 a 10 d'ample.Hesler and Smith, p. 68. Els pleurocistidis tenen entre 40 i 56 µm de llarg i entre 6,4 i 8 d'amplada, i tenen forma de fus, amb l'àpex molt estret. Els cheilocistidis són abundants, i les seves dimensions oscil·len entre 40 i 45,6 µm de llarg i entre 5,6 i 7,2 d'ample. miniatura|Col·lecció de L. indigo a Jalisco, Mèxic
Espècies similars El característic color blau del cos fructífer i del làtex fa que aquesta espècie sigui fàcilment recognoscible. Existeixen altres Lactarius que presenten tonalitats blavoses: Lactarius paradoxus, trobada en l'est d'Amèrica del Nord, el barret del qual és de color blau grisenc en la seva etapa jove, però el peu i el làtex són d'un color que oscil·la entre el marró vermellós i el marró blavó
Lactarius chelidonium, el barret del qual pot ser blau grisenc, groguenc o marró groguenc, i làtex entre groguenc i marró Lactarius quieticolor, la carn del qual és blavosa al barret i entre taronja i taronja vermellós a la base del peu.
Hàbitat i distribució Aquest bolet forma micorriza amb pins i roures, creixent sobretot durant la tardor. Es troba arreu del món amb l'excepció d'Europa.
Compostos bioactius El color blau de L. indigo es deu principalment al pigment químic anomenat azulè. El compost, 1-estearoiloximetilen-4-metil-7-isopropenazulè, extret i purificat del cos fructífer, és únic d'aquesta espècie.
Referències
Enllaços externs hongosdelhaya.blogspot.com Mushroom Expert by Michael Kuo Rogers Mushrooms by Roger Phillips YouTube Video:Fongs del Parc "El Faig" - Lactarius indigo per Armando López i Juventino García, Institut de Genètica Forestal Universitat Veracruzana
Categoria:Lactaris Categoria:Bolets comestibles