Taràs Hryhórovytx Xevtxenko (alt.: Taràs Hrihórovitx Xevtxenko, en ucraïnès: Тарас Григорович Шевченко, poble de Mórintsi, gubèrnia de Kíiv, actual óblast de Txerkassy, 9 de març de 1814 — Sant Petersburg, Imperi Rus, 10 de març de 1861), també conegut com a Kobzar (Кобзар), fou un poeta, artista i humanista ucraïnès del període romàntic. A part de la poesia, també conreava el gènere dramàtic i la prosa. La seva herència literària és considerada com el fonament de la literatura ucraïnesa moderna i, en gran part també, de la llengua ucraïnesa moderna, per la qual cosa se'l pot anomenar «el Verdaguer ucraïnès». Xevtxenko també va escriure alguna obra en rus, però principalment escrivia en ucraïnès, l'idioma en què va escriure les seves obres mestres.
El seu malnom de Kobzar prové de la figura tradicional ucraïnesa homònima. Un kobzar, aquesta figura clau de la cultura ucraïnesa, és un músic i cantant errant, a tall de bard, que toca l'instrument tradicional ucraïnès de corda, la kobza. En Xevtxenko comença a ser conegut per aquest malnom a partir de la publicació de la seva col·lecció de poemes Kobzar («Кобзар», 1840).
Biografia Infancia i joventut a Ucraïna (1814-1828) miniatura|Taràs Xevtxenko: La casa familiar a Kirilivka (dibuix del 1843), al Museu Nacional de Taràs Xevtxenko (Kíiv) miniatura|Reconstrucció de la casa familiar dels Xevtxenko a Kirilivka, ara Xevtxénkove - casa museu dins la Reserva Històrica i Cultural Nacional "Batkivxtxina" o "Patria de Taràs Xevtxenko". Foto del 2015.
Taràs Xevtxenko va néixer el 9 de març de 1814 al poble de Móryntsi (Моринці), a la volost de Pedínivka (Пединівська волость), districte de Zvenyhorodka (Звенигородський повіт), gubèrnia de Kíiv, Ucraïna, Imperi Rus (a l'actual óblast de Txerkassy, Ucraïna) en el si d'una família pagesa serva.La servitud a l'Imperi Rus va durar fins a 1861 - sota aquest sistema, es podien comprar i vendre els serfs.
Va ser el tercer de sis fills dels pagesos serfs Hryhorii Ivànovitx Xevtxenko (1781–1825) i Kateryna Iakímivna Xevtxenko (de soltera Boiko, 1783-1823), després de la germana Kateryna (1804 - ca. 1848) i el germà Mykyta (1811 - ca. 1870).
Segons les tradicions familiars, els avis i els besavis paterns d'en Taràs eren descendents del cosac Andríi, que provenia de la Sitx de Zaporíjia a principis del segle XVIII. L'avi matern, Iakym Ivànovytx Boiko, era dels Precarpats (Prykarpàttia o Prikarpàttia), i segons una versió, fill d'Ivan Boitxuk, que pertanyia als oprixki (pagesos revoltats).Дзюба, Іван Михайлович: Тарас Шевченко: Життя і творчість (en ucraïnès). Видавничий дім «Києво-Могилянська академія», 2008. [Dziuba, Ivan Mykhailovytx: Taràs Xevtxenko. Vida i obra. Editorial de l'Acadèmia Kíievo-Mohylianska, 2008].
El 1816, quan el Taràs tenia gairebé dos anys, la família es va traslladar al lloc de naixement del pare, el poble proper de Kyrylivka (Кирилівка), l'actual Xevtxénkove, on va passar els següents 12 anys de la infància, fins als 14 anys. Allí van néixer els seus tres germans menors: la Iaryna (1816 — 1865);Центральний Державний історичний архів УРСР. — Київ, фонд 127, справа 1407, розд. 3 [Arxiu Històric Estatal Central de la RSS d'Ucraïna. — Kíiv, fons 127, referència 1407, secció 3]. la Maria (1819 — 1846),Центральний Державний історичний архів УРСР. — Київ, фонд 127, справа 1454, аркуш 87 [Arxiu Històric Estatal Central de la RSS d'Ucraïna. — Kíiv, fons 127, referència 1454, full 87]. que va quedar cega als 3 anys i va viure amb el germà gran, Mykyta; i en Ióssyp (1821 — ca. 1878).Центральний Державний історичний архів УРСР. — Київ, фонд 127, справа 1485, аркуш 94 [Arxiu Històric Estatal Central de la RSS d'Ucraïna. — Kíiv, fons 127, referència 1485, full 94].
Es va quedar orfe quan encara era infant. Va aprendre a llegir i escriure sota la instrucció d'uns sagristans, cosa que li va permetre conèixer algunes obres de la literatura ucraïnesa. Al mateix temps, comença a aprendre dibuix i pintura sota les instruccions d'un pintor popular local. A l'edat de 14 anys, entrà al servei del senyor Pàvel Engelgard (Павел Энгельгардт) com a «kozatxok» (un criat esclau, persona que es podia comprar i vendre) al mateix poble, amb qui es traslladà a Vílnius el 1828.
Vilnius, Lituània (1828-1830) Va viure a Vilnius del 1828 fins al 1831 com a kozatxok, i allí possiblement va poder fer lliçons de dibuix i pintura de la mà del professor Jonas Rustemas o Jan Rustem, de la Universitat de Vílnius. En aquesta ciutat, va presenciar els fets de l'aixecament de novembre de 1830 (revolta «polonesa» contra l'Imperi Rus) i va poder llegir les proclamacions dels insurgents. D'aquest període, s'ha conservat un dibuix anomenat Bust de dona, que demostra un gran domini del llapis.
Petersburg (1831-1842) i alliberament de la servitud (1838) miniatura|Autoretrat amb barret de pell d'os (1860) El 1831, Xevtxenko es trasllada amb el senyor Engelgard a Sant Petersburg, on el seu amo l'envià a estudiar art per tenir el seu mateix pintor. Estudià sota l'artista V. Xiriàiev (В. Ширяєв) durant 4 anys. En aquest període, comença a escriure poesia. L'estiu de 1836, coneix el seu compatriota, l'artista Ivan Soixenko (Іва́н Соше́нко), i a través d'ell, altres compatriotes com ara el poeta i fabulista ucraïnès Ievhen Hrebinka (Євге́н Гребі́нка) i el crític i historiador d'art Vassyl Hryhoróvytx (Василь Григорович), a mes del pintor rus Aleksei Venetsianov (Алексе́й Венециа́нов). El 1838, aquests, junts amb el pintor rus Karl Bruilov (Карл Брюлло́в) i el poeta rus Vassilii Jukovskyi (Васи́лий Жуко́вский), el compraren al seu amo per donar-li la llibertat.
Davant de Xevtxenko s'obrien els horitzons. Es va matricular a l'Acadèmia d'Art de Sant Petersburg, on es convertí en el millor estudiant de Karl Bruilov. Es desenvolupa com a brillant retratista, artista gràfic i il·lustrador. Al mateix temps, el poeta treballa activament en la seva educació autodidacta, àvidament, llegint els clàssics de la literatura universal. Sent una particular fascinació per la història i la filosofia. Commogut per la mort del gran poeta ucraïnès Ivan Kotliarevskyi, autor de l'Eneida ucraïnesa, escriu el poema En record etern a Kotliarevskyi («На вічну пам'ять Котляревському»), que, junt amb 4 poemes més, publica en la revista Oreneta («Ластівка», 1841), editat per Hrebinka.
El seu primer recull de poesia, Kobzar («Кобзар»), surt el 1840. Contenia vuit poemes llargs: «Думи мої» (Pensaments meus), «Перебендя» (El joglar), dedicat a Hrebinka, «Катерина» (Kateryna), «Тополя» (Pollancre), «Думка» (Pensament), «До Основ'яненка» (A n'Osnoviànenko), dedicat al poeta ucraïnès Kvitka-Osnovianenko, «Іван Підкова» (Ivan Pidkova), un hetman ucraïnès, «Тарасова ніч» (La nit de Taràs). Després va publicar el poema èpic Haidamaky («Гайдамаки», 1841), sobre els rebels cosacs ucraïnesos contra els senyors polonesos, i després Hamaliia («Гамалія», 1844), referent a un ataman o líder cosac. Els versos de Xevtxenko produïren una gran impressió entre la societat ucraïnesa, mentre que trobà una acollida freda entre la bohèmia russa, que l'acusava principalment d'escriure en «l'idioma del mugic» (мужик, pagès), és a dir, l'ucraïnès. L'estiu del 1842, basant-se en el poema Kateryna, pintà una tela en oli, homònima, que es convertí en una de les obres més populars de l'art ucraïnès de l'època.
Primer gran viatge de tornada a Ucraïna Xevxenko va fer tres grans viatges per Ucraïna. El 1843, va fer una estada a Kíiv, on coneix el poeta, etnògraf i historiador Mykhailo Maksymóvytx (Миха́йло Максимо́вич) i el dramaturg, poeta, folklorista i etnògraf Panteleimon Kulix (Пантелеймо́н Кулі́ш), i a la regió de Poltava, es trobà amb Hrebinka i visità la família de la família Riepnin (Рєпнін). Allí també es va retrobar amb la seva família, encara sota l'esclavitud (servitud). Sota la influència de les seves vivències a Ucraïna, escrigué el poema La tomba saquejada («Розрита могила»), en què denuncia iradament la repressió del poble ucraïnès sota la Rússia tsarista. Durant el viatge, Xevtxenko es va plantejar d'editar una sèrie de dibuixos de l'«Ucraïna pintoresca» («Живописна Україна»), en la línia del romanticisme del dia. Aquesta idea, la va començar a realitzar de tornada a Sant Petersburg, el febrer del 1844. Els primers 6 aiguaforts del cicle van sortir el febrer del mateix any sota el títol de El Kobzar de Txyhyryn («Чигиринський Кобзар»). El 1844, surt una reedició del Kobzar («Кобзар») afegint-hi el poema èpic Haidamaky («Гайдамаки»). El mateix any, escriu un poema altament crític, El somni. A cadascú el seu destí («Сон». «У всякого своя доля»), amb què comença un camí decidit de lluita contra el sistema autocràtic de l'Imperi Rus.
Segon gran viatge de tornada a Ucraïna Després d'acabar la seva formació a l'Acadèmia d'Art, Xevtxenko, a la primavera del 1845, va emprendre el seu segon gran viatge de tornada a Ucraïna, on va ser rebut com a gran poeta nacional. Com a membre de la Comissió Arqueogràfica de Kíiv (Київська Археографічна Комісія), el poeta va viatjar molt per Ucraïna, recollint material folklòric i etnogràfic i pintant monuments històrics i arquitectònics. A la tardor del 1845, Xevtxenko va escriure les obres: Ivan Hus, Herètic («Іван Гус, Єретик»), El cec («Сліпий»), El gran soterrani («Великий льох»), Jornalera («Наймичка», Nàimytxka), El Caucas («Кавказ»), Als morts i als vius («І мертвим, і живим…»), Kholodnyi Iar («Холодний Яр», Barranc fred, nom d'un lloc), Els psalms de David («Давидові псалми»). Greument malalt, va escriure El testament («Заповіт») a les acaballes del 1845, en el qual feia una crida a la lluita i la revolució per l'alliberament del seu poble subjugat. Pel caràcter clarament antirègim de les seves noves obres, no es van poder publicar, i és per això que es van difondre entre les masses en versions manuscrites. L'autor també les va copiar en un quadern, que anomenà Tres estius («Три літа», 1843—1845).
Primera detenció A la primavera del 1846, Xevtxenko va arribar a Kíiv, es va assentar en un edifici (ara la Casa-Museu literari memorial Taràs Xevtxenko), al carreró abans dit Pantà de Cabres («Козине болото», Kozyne boloto) i, a l'abril d'aquell mateix any, va entrar en la germandat de Ciril i Metodi (Кири́ло-Мефо́діївське бра́тство), una organització política clandestina fundada a iniciativa de l'historiador i poeta ucraïnès i rus, Mykola Kostomàrov (Микола Костомаров), entre d'altres, i que tenia com a objectiu la liberalització del sistema polític i social de l'Imperi Rus, l'abolició de la servitud, i la transformació de l'Imperi en una federació de nacions lliures. No sense influència, Xevtxenko signà els estatuts de la societat i altres documents programàtics de la germandat. El 27 de novembre d'aquell mateix any, Taràs Xevtxenko es presenta com a candidat per a una posició com a professor de dibuix a la Universitat de Kíev, posició que li van atorgar el 21 de febrer del 1847. El març de 1847, arran d'una denúncia, els socis de la germandat van començar a ser detinguts. A Xevtxenko, el van detenir el 5 d'abril i el van transferir a Sant Petersburg, on el van empresonar a la casamata dita «de la Tercera Divisió». Durant els interrogatoris, el poeta demostrà una gran fortitud i autodomini: no renuncià a les seves opinions ni denuncià els altres companys de la germandat. Durant els dos mesos que va passar empresonat allí, va continuar escrivint poesia, que després formaria part del cicle A les casamates («В казематі»). Dins els murs de la presó, mentre esperava la sentència, va escriure una peça lírica excepcional, el poema L'hort dels cirerers al costat de casa... («Садок вишневий коло хати…»). El seu amor infinit envers Ucraïna, l'expressa en el poema M'és igual si he de viure... («Мені однаково, чи буду...»).