miniatura|Targeta EZ-link per dins

Una targeta intel·ligent sense contacte és una credencial sense contacte, normalment dins d'un suport de plàstic i,amb unes dimensions iguals a la mida d'una targeta de crèdit. Els seus circuits integrats encastats poden emmagatzemar (i de vegades processar) dades i comunicar-se amb un terminal mitjançant NFC. Els usos habituals inclouen bitllets de transport públic, targetes bancàries i passaports..

Hi ha dues grans categories de targetes intel·ligents sense contacte. Les targetes de memòria contenen components d'emmagatzematge de memòria no volàtil i potser alguna lògica de seguretat específica. Les targetes intel·ligents sense contacte contenen una identificació RFID de només lectura anomenada CSN (número de sèrie de la targeta) o UID, i un microxip de targeta intel·ligent re-gravable que es pot transcriure mitjançant ones de ràdio.

Visió general miniatura|190x190px|Comparació de la mida d'una fitxa en comparació amb un cèntim canadenc Una targeta intel·ligent sense contacte es caracteritza de la manera següent:

Les dimensions normalment són de la mida d'una targeta de crèdit. L'ID-1 de la norma ISO/IEC 7810 els defineix com a 85,60 × 53,98 × 0,76 mm (3,370 × 2,125 × 0,030 polzades). Conté un sistema de seguretat amb propietats resistents a manipulacions (per exemple, un criptoprocessador segur, un sistema de fitxers segur, funcions llegibles per humans) i és capaç de proporcionar serveis de seguretat (per exemple, la confidencialitat de la informació a la memòria). Actius gestionats mitjançant sistemes o aplicacions d'administració central que reben o intercanvien informació amb la targeta, com ara la inclusió a la llista de targetes preferides i les actualitzacions de les dades de l'aplicació. Les dades de la targeta es transfereixen per ones de ràdio al sistema d'administració central a través de dispositius de lectura i escriptura de targetes, com ara dispositius de punt de venda, lectors de control d'accés a portes, lectors de tiquets, caixers automàtics, lectors d'escriptori connectats per USB, etc.

Beneficis Les targetes intel·ligents sense contacte es poden utilitzar per a la identificació, l'autenticació i l'emmagatzematge de dades. També proporcionen un mitjà per efectuar transaccions comercials de manera flexible, segura i estàndard amb una mínima intervenció humana.

Història Les targetes intel·ligents sense contacte es van utilitzar per primera vegada per a la venda de bitllets electrònics el 1995 a Seül, Corea del Sud.

Des de llavors, les targetes intel·ligents amb interfícies sense contacte han estat cada cop més populars per a aplicacions de pagament i venda de bitllets, com ara el transport públic. A nivell mundial, el cobrament de tarifes sense contacte s'està utilitzant per augmentar l'eficiència en el transport públic. Els diversos estàndards emergents tenen un enfocament local i no són compatibles, tot i que la targeta MIFARE Classic de Philips té una gran quota de mercat als Estats Units i Europa.

En temps més recents, Visa i MasterCard han acordat estàndards per a pagaments generals de "bucle obert" a les seves xarxes, amb milions de targetes desplegades als EUA, a Europa i arreu del món.

Les targetes intel·ligents s'estan introduint en els esquemes d'identificació personal i drets a nivell regional, nacional i internacional. Les targetes de ciutadania, els permisos de conduir i els sistemes de targetes per a pacients són cada cop més freqüents. A Malàisia, el sistema nacional d'identificació obligatori MyKad inclou 8 aplicacions diferents i està implementat per a 18 milions d'usuaris. Les targetes intel·ligents sense contacte s'estan integrant als passaports biomètrics de l'OACI per millorar la seguretat dels viatges internacionals.

Amb la pandèmia de la COVID-19, la demanda i l'ús de targetes de crèdit i dèbit sense contacte han augmentat, tot i que les monedes i els bitllets són generalment segurs i, per tant, aquesta tecnologia no reduirà la propagació del virus.

Lectors Els lectors de targetes intel·ligents sense contacte utilitzen ones de ràdio per comunicar-se amb una targeta intel·ligent, i tant llegir com escriure dades en ella. Quan s'utilitzen per a pagaments electrònics, normalment es troben a prop de codis PIN, caixes registradores i altres llocs de pagament. Quan els lectors s'utilitzen per al transport públic, normalment es col·loquen en taquilles, màquines expenedores de bitllets, torniquets i andanes d'estacions com a unitat independent. Quan s'utilitzen per a la seguretat, els lectors solen estar situats al costat d'una porta d'entrada.

Tecnologia miniatura|Esquema de la targeta intel·ligent RF Una targeta intel·ligent sense contacte és una targeta en què el xip es comunica amb el lector de targetes mitjançant una tecnologia d'inducció similar a la d'una RFID (a velocitats de dades de 106 a 848 kbit/s). Aquestes targetes només requereixen estar a prop d'una antena per completar una transacció. Sovint s'utilitzen quan les transaccions s'han de processar ràpidament o amb les mans lliures, com ara en els sistemes de transport públic, on es pot utilitzar una targeta intel·ligent sense ni tan sols treure-la de la cartera.

L'estàndard per a les comunicacions amb targetes intel·ligents sense contacte és la norma ISO/IEC 14443. Defineix dos tipus de targetes sense contacte ("A" i "B") i permet comunicacions a distàncies de fins a . Hi havia hagut propostes per a la norma ISO/IEC 14443 tipus C, D, E, F i G que han estat rebutjades per l'Organització Internacional per a l'Estandardització. Un estàndard alternatiu per a targetes intel·ligents sense contacte és l'ISO/IEC 15693, que permet comunicacions a distàncies de fins a .

Exemples de targetes intel·ligents sense contacte àmpliament utilitzades són la Upass de Seül (1996), la targeta Touch 'n Go de Malàisia (1997), la targeta Octopus de Hong Kong, la targeta de transport públic de Xangai (1999), la targeta Navigo de París, la targeta Suica de Japan Rail (2001), l'EZ-Link de Singapur, la EasyCard de Taiwan, la targeta Clipper de la zona de la badia de San Francisco (2002), la targeta Oyster de Londres, la targeta d'administració municipal i comunicacions de Pequín (2003), la T-money de Corea del Sud, la targeta Presto del sud d'Ontario, la targeta More de l'Índia, la targeta Rav-Kav d'Israel (2008), la targeta Myki de Melbourne i la targeta Opal de Sydney, que són anteriors a l'estàndard ISO/IEC 14443. Les taules següents enumeren les targetes intel·ligents utilitzades per al transport públic i altres aplicacions de moneders electrònics.

Una tecnologia sense contacte relacionada és la RFID (identificació per radiofreqüència). En certs casos, es pot utilitzar per a aplicacions similars a les de les targetes intel·ligents sense contacte, com ara el cobrament electrònic de peatges. Els dispositius RFID normalment no inclouen memòria escrivible ni capacitat de processament de microcontroladors com solen fer les targetes intel·ligents sense contacte.

Hi ha targetes de doble interfície que implementen interfícies sense contacte i de contacte en una sola targeta amb emmagatzematge i processament compartits. Un exemple és la targeta de transport multiaplicació de Porto, anomenada Andante, que utilitza un xip en mode de contacte i sense contacte (ISO/IEC 14443 tipus B).

Igual que les targetes intel·ligents amb contactes, les targetes sense contacte no tenen bateria. En comptes d'això, utilitzen un inductor integrat, utilitzant el principi de l'acoblament inductiu ressonant, per capturar part del senyal electromagnètic incident, rectificar- lo i utilitzar-lo per alimentar l'electrònica de la targeta.

Protocols de comunicació +Protocols de comunicacióNomDescripcióISO/IEC 14443Transmissió APDU mitjançant el protocol definit a ISO/IEC 14443-4

Aplicacions Transport miniatura|La incrustació de plàstic (dreta) que conté el circuit integrat i l'antena dins de la targeta intel·ligent sense contacte de paper utilitzada en el transport públic de Singapur (esquerra) Des que es va començar a utilitzar la Targeta de Transport de Seül, nombroses ciutats han introduït targetes intel·ligents sense contacte com a mitjà de pagament en un sistema automatitzat de cobrament de tarifes.

En diversos casos, aquestes targetes inclouen una cartera electrònica, així com productes de tarifació, i es poden utilitzar per a pagaments de baix valor.

Targetes bancàries sense contacte A partir del 2005, una aplicació important de la tecnologia ha estat el pagament sense contacte amb targetes de crèdit i dèbit. Alguns exemples importants inclouen:

ExpressPay – American Express MasterCard Contactless (anteriorment PayPass) – MasterCard Visa Contactless (anteriorment payWave) – Visa QuickPass – UnionPay JCB Contactless (anteriorment J/Speedy), QUICPay (no compatible amb EMV Contactless / ISO/IEC 14443) – JCB RuPay sense contacte - RuPay Codi postal – Descobreix

Els desplegaments van començar el 2005 als Estats Units i el 2006 en algunes parts d'Europa i Àsia (Singapur). Als EUA, les transaccions sense contacte (sense PIN) cobreixen un rang de pagament d'entre 5 i 100 dòlars.

En general, hi ha dues classes de targetes bancàries sense contacte: les de banda magnètica (MSD) i les EMV sense contacte.

Les targetes MSD sense contacte són similars a les targetes de banda magnètica pel que fa a les dades que comparteixen a través de la interfície sense contacte. Només es distribueixen als EUA. El pagament es produeix de manera similar a la banda magnètica, sense PIN i sovint en mode fora de línia (segons els paràmetres del terminal). El nivell de seguretat d'aquesta transacció és millor que el d'una targeta de banda magnètica, ja que el xip genera criptogràficament un codi que pot ser verificat pels sistemes de l'emissor de la targeta.

Les targetes EMV sense contacte tenen dues interfícies (contacte i sense contacte) i funcionen com una targeta EMV normal a través de la seva interfície de contacte. La interfície sense contacte proporciona dades similars a una transacció EMV de contacte, però normalment un subconjunt de les capacitats (per exemple, normalment els emissors no permeten que els saldos s'augmentin a través de la interfície sense contacte, sinó que requereixen que la targeta s'insereixi en un dispositiu que utilitzi la interfície de contacte). Les targetes EMV poden portar un "saldo fora de línia" emmagatzemat al seu xip, similar a la cartera electrònica o "moneda" a la qual estan acostumats els usuaris de targetes intel·ligents de transport públic.

Identificació Una aplicació en ràpid creixement són les targetes d'identificació digitals. En aquesta aplicació, les targetes s'utilitzen per a l'autenticació de la identitat. L'exemple més comú és en conjunció amb una PKI. La targeta intel·ligent emmagatzemarà un certificat digital xifrat emès per la PKI juntament amb qualsevol altra informació rellevant o necessària sobre el titular de la targeta. Alguns exemples són la Targeta d'Accés Comú (CAC) del Departament de Defensa dels Estats Units (DoD) i l'ús de diverses targetes intel·ligents per part de molts governs com a targetes d'identificació per als seus ciutadans. Quan es combinen amb la biometria, les targetes intel·ligents poden proporcionar autenticació de dos o tres factors. Les targetes intel·ligents no sempre són una tecnologia que millori la privadesa, ja que el subjecte porta informació possiblement incriminatòria sobre ell tot el temps. Mitjançant l'ús de targetes intel·ligents sense contacte, que es poden llegir sense haver de treure la targeta de la cartera o fins i tot de la peça de roba que porta, es pot afegir encara més valor d'autenticació al portador humà de les targetes.

Altres