L’escriptura de l'Indus és un sistema de símbols desenvolupat per la civilització de la vall de l'Indus durant els períodes de Kot Diji i Harappa madura, entre el 3.500 i el 1.900 aC. La majoria d'inscripcions són molt curtes, fet que dificulta determinar si aquests símbols constitueixen o no una forma d'escriptura. No hi ha cap inscripció bilingüe coneguda, i malgrat nombrosos intents, el codi continua sense desxifrar.(Possehl, 1996)
Els símbols de Harappa van ser publicats per primera vegada l'any 1875, en un dibuix d'Alexander Cunningham. Des d'aleshores s'han descobert més de 4.000 objectes amb inscripcions, alguns en lloc tant distants com Mesopotàmia. A principis de la dècada de del 1970, Iravatham Mahadevan va publicar un corpus lingüístic i una concordància de les inscripcions de l'Indus on llistava 3.700 segells i 417 signes diferents en patrons específics. Va assenyalar que la inscripció mitjana contenia cinc símbols, i la més llarga contenia només 26 símbols en una única línia.Ancient civilization_ Cracking the Indus script _ Nature News & Comment També establia la direcció de l'escriptura de dreta a esquerra.
Alguns estudiosos, com G.R. Hunter, S. R. Rao, John Newberry,"Indus script monographs - Volumes 1-7", p.10-20, 1980, John Newberry Krishna Rao,"An Encyclopaedia of Indian Archaeology", Amalananda Ghosh, p.362, 1990 i Subhash KakPatel, P.G., Pandey, P., Rajgor, D. (2007) The Indic Scripts: Palaeographic and Linguistic Perspectives. D.K. Printworld. defensen que l'escriptura bràmica està connectada al sistema de l'Indus, mentre que d'altres com Iravatham Mahadevan, Kamil Zvelebil i Asko Parpola proposen una vinculació amb les llengües dravídiques.The Indus Script Una altra possibilitat que ha estat plantejada és que la tradició de l'Indus hagués tingut continuïtat en els símbols de les cultures megalítiques de l'Índia meridional i central (i Sri Lanka), que probablement no constitueixen una escriptura lingüística però que podria tenir algunes coincidències amb l'inventari de símbols de l'Indus.
Perioditzacions La nomenclatura més comunament usada, classifica la civilització de la Vall de l'Indus en la Fase d'Harappa primerenca, madura i tardana. La civilització de l'Indus va estar precedida per llogarets agrícoles locals, des d'on les planes fluvials es van poblar quan es va fer disponible la gestió de l'aigua, creant una civilització integrada. Aquest interval de temps més ampli també s'ha denominat l'Era de l'Indus, i la tradició de la vall de l'Indus.
Ús miniatura|Segell acompanyat d'un unicorn. Les excavacions arqueològiques han recuperat més de 4.000 objectes inscrits amb l'escriptura de l'Indus. Majoritàriament es tracta de taules de pedra llisa de petites dimensions, quadrades o rectangulars, anomenades «segells». Sovint, els segells van acompanyats de representacions d'animals com toros, elefants, rinoceronts, búfals d'aigua o unicorns.
També s'han trobat símbols sobre gerros de ceràmica, taules de coure, utensilis diversos de bronze i sobre vares d'or i ivori. En canvi, no han aparegut inscripcions en parets, làpides de tombes o taules d'argila, com és habitual en d'altres sistemes d'escriptura.
Harapa madura A partir del cessa l'ús sistemàtic de dels símbols, coincidint amb l'última etapa de la civilització Harappa madura. S'han trobat alguns objectes inscrits amb símbols similars en excavacions d'assentaments del , però ni la datació ni la identifiació dels símbols són conclusius. Les exploracions en terra a la vora de Bet Dwarka a Gujarat van revelar la presència dels últims segells de l'Indus que representen un animal de tres caps, un atuell de terrissa inscrit en el que es diu que és un signe tardà d'Harappa, i una gran quantitat de ceràmica. La data de termoluminescència per a la ceràmica és 1528 BCE. Aquesta evidència s'ha utilitzat per afirmar que un símbol tardà d'Harappan es va usar fins al voltant de 1500 aC.Sullivan, S. M. (2011) Indus Script Dictionary, pàgina viii
Característiques miniatura|Inscripció de deu caràcters trobats a Dholavira. Els primers exemples del sistema de símbols es troben en un context de civilització primerenca d'Harappa i Indus, datat possiblement ja al segle 35 aC., i la primera publicació d'un segell amb símbols d'Harappan data de 1875, en un dibuix d'Alexander Cunningham. Els caràcters són principalment pictòrics, però inclouen molts signes abstractes. Es creu que la direcció de l'escriptura és de dreta a esquerra (perquè en alguns casos els símbols es troben comprimits al cantó esquerra, com si l'escriptor s'estén quedant sense espai al final de la línia), però en alguns casos se segueix un estil boustrofèdic.
El nombre de símbols diferents pot variar entre 60 o 500 depenent dels criteris d'identificació i recompte, però el consens entre els experts és que el nombre de símbols diferents es troba al voltant dels 400. Com que és una xifra massa elevada perquè cada caràcter representi un fonograma, es suposa que es tractaria d'una escriptura logo-sil·làbica.
Els objectes descoberts contenen quatre o cinc caràcters de mitjana. La inscripció més llarga descoberta en una única superfície conté 17 símbols, sense cap repetició. Però la majoria d'especialistes consideren que la inscripció més llarga seria una sèrie de 26 símbols que sembla tenir continuïtat al llarg de tres de les cares laterals d'una peça.Longest Indus inscription
Descifrabilitat Una hipòtesi oposada que ha estat oferta per Michael Witzel i Steve Farmer, és que aquests símbols són signes no lingüístics que simbolitzen famílies, clans, déus i conceptes religiosos, similars als components d'escuts o tòtems.Farmer et al. (2004) En un article de 2004, aquests autors van presentar una sèrie d'arguments que indicaven que la seqüència de comandos de l'Indus no és lingüística, entre ells per l'extrema brevetat de les inscripcions, l'existència de massa signes estranys —que augmenten en els 700 anys del període de la civilització Harappa madura—), i la falta de la repetició del signe d'aspecte aleatori típic del llenguatge.
Asko Parpola, en revisar la tesi de Farmer, Sproat i Witzel el 2005, va afirmar que els seus arguments «poden ser fàcilment controvertits».(Parpola, 2005, p. 37) Va citar la presència d'un gran nombre de signes estranys en xinès, i va emfasitzar que n'hi havia «poques raons per a la repetició del senyal en textos curts de segells escrits en una escriptura inicial de síl·laba i logotip». Revisant les proposicions en una conferència de 2007,(Parpola, 2008). Parpola va assumir cadascun dels deu arguments principals de Farmer i companys, presentant contra arguments per a cadascun.
Un document de 2009, publicat per Rajesh PN Rao, Iravatham Mahadevan i d'altres en la revista Science també va qüestionar l'argument que la seqüència de comandos de l'Indus podria haver estat un sistema de símbols no lingüístics. L'article va concloure que l'entropia condicional de les inscripcions de l'Indus que coincideix estretament amb les dels sistemes lingüístics com el sistema logotip-sil·làbic sumeri, vèdic, etc., encara que els autors tenen cura de per subratllar que això no implica en si mateix que el signe sigui lingüístic. Un estudi de seguiment va presentar una evidència addicional en termes d'entropies de seqüències més llargues de símbols més enllà dels parells.
Tanmateix, Sproat va afirmar que existien una sèrie de malentesos a Raoet i d'altres, inclosa la falta de poder discriminatori en el seu model, i va argumentar que l'aplicació del seu model a sistemes no lingüístics coneguts, com els símbols de la deïtat de Mesopotàmia, van produir resultats similars a la seqüència de signes de l'Indus. L'argument de Rao i d'altres contra les afirmacions de Sproat i la resposta de Sproat es va publicar en Computational Linguistics al desembre de 2010.Computational Linguistics, Volume 36, Issue 4, Desembre 2010. L'edició de juny de 2014 de la revista Language presenta un document de Sproat que proporciona una evidència addicional que la metodologia de Rao i companys, és defectuosa.R. Sproat, 2014, "A Statistical Comparison of Written Language and Nonlinguistic Symbol Systems". Language, Volume 90, Issue 2, Juny 2014. La refutació de l'article de Sproat el 2014 i la resposta de Sproat es van publicar en l'edició de desembre de 2015 de Language.R. P. N. Rao, R. Lee, N. Yadav, M. Vahia, P. Jonathan, P. Ziman, 2015, "On statistical measures and ancient writing systems". Language, Volume 91, Number 4, Desembre 2015.R. Sproat, 2015, "On misunderstandings and misrepresentations: A reply to Rao et al". Language, Volume 91, Number 4, desembre 2015.
Darrers intents Amb els anys, s'han proposat nombrosos desxiframents, però no existeix un consens acadèmic establert. Els següents factors són en general considerats com els més grans obstacles per a un desxifrat reeixit: El llenguatge subjacent no ha estat identificat, encara que uns 300 prèstecs del Rigveda són un bon punt de partida per a la comparació.FBJ Kuiper, Aryans in the Rigveda, Amsterdam/Atlanta 1991M. Witzel underlines the prefixing nature of these words and calls them Para-Munda, a language related to but not belonging to Proto-Munda; see: Witzel, M. Substrate Languages in Old Indo-Aryan (Ṛgvedic, Middle and Late Vedic), EJVS Vol. 5,1, 1999, 1-67 La longitud mitjana de les inscripcions éas de menys de cinc signes, el més llarg només 26 signes de longitud. No s'han trobat textos bilingües —com a la Pedra de Rosetta.
El tema és popular entre els investigadors aficionats, i hi ha hagut diverses afirmacions de desxifrat —mútuament excloents.Per exemple Egbert Richter i N. S. Rajaram.
Hipòtesi de Dravidian L'erudit rus Iuri Knorozov va suggerir, basat en l'anàlisi d'informàtica, el llenguatge Dravidian com el candidat més probable per al llenguatge subjacent del codi.(Knorozov 1965) El suggeriment de Knorozov va ser precedit pel treball d'Enric Heras i Sicars, qui també va suggerir diverses lectures de signes basades en una suposició proto-Dravidiana.(Heras, 1953)
L'erudit finlandès Asko Parpola va escriure que l'escriptura de l'Indus i la llengua Harappan «probablement pertanyien a la família Dravidian». Parpola va liderar un equip finlandès a les dècades de 1960 i 1980 que, a l'igual de l'equip soviètic de Knorozov, va treballar per investigar les inscripcions utilitzant anàlisis informàtiques. Amb la base en una suposició proto-Dravidiana, els equips van proposar lectures de molts signes. Molta gent va estar d'acord amb les lectures suggerides d'Heras i Knorozov, una d'elles va ser legitimada quan es va insinuar la paraula Dravidian per a tots dos 'peix' i 'estel', "min" mitjançant dibuixos de les dues coses juntes en els segells d'Harappan. Una descripció completa de l'obra de Parpola fins a 1994 apareix en el seu llibre Deciphering the Indus Script.(Parpola, 1994)
Iravatham Mahadevan, un altre historiador que dona suport la hipòtesi de Dravidian, diu: «podem esperar que les arrels proto-dravídiques de la llengua Harappan i les llengües Dravidian del sud de l'Índia siguin similars. Aquesta és una hipòtesi […] Però no tinc il·lusions en desxifrar la seqüència de comandos de l'Indus, i no em penedeixo».Interview at Harrappa.com Segons Mahadevan, una pedra celt (s ɛ l t) descoberta a Mayiladuthurai (Tàmil Nadu) té les mateixes marques que la dels símbols de l'escriptura de l'Indus. La celt data del començament del mil·lenni II aC., declivi d'Harapan després d'aquesta data. Mahadevan considera això com a prova que el mateix llenguatge va ser utilitzat pel poble neolític del sud de l'Índia i l'Harapan tardà.(Subramanium 2006; A Note on the Muruku Sign of the Indus Script in light of the Mayiladuthurai Stone Axe Discovery by I. Mahadevan (2006)