Un home de la muntanya és un home caçador i explorador que viu a la natura. Els homes de la muntanya van tenir un paper decisiu en l'obertura de diferents rutes (eixamplant els camins de carro), fet que va permetre als nord-americans de l'est establir-se als nous territoris del llunyà oest amb caravanes organitzades que viatgen pels camins explorats i, en molts casos, millorats físicament pels homes de la muntanya i les grans empreses de comerç de pells, originalment per servir al comerç de pells cap a l'interior a base de mules.
Van representar una expansió geogràfica i econòmica natural impulsada pels lucratius guanys disponibles del comerç de pells a nord-amèrica, arran dels diversos comptes publicats entre 1806 i 1807, de les troballes de l'expedició de Lewis i Clark (1803-1806) a les Muntanyes Rocoses i al País d'Oregon (de propietat disputada), on van florir econòmicament durant més de tres dècades. En aquella època, dos nous tractats internacionals de principis de 1846 i principis de 1848Vegeu: a) Disputa de la frontera d'Oregon — Gran Bretanya i els Estats Units van establir la propietat del nord-oest del Pacífic i els territoris del nord al llarg de l'actual frontera occidental entre Canadà i els Estats Units b) el Tractat de Guadalupe-Hidalgo de 1848, que formalment donava per finalitzada la Intervenció nord-americana a Mèxic. es van establir oficialment els nous territoris de la costa oest dels Estats Units i van estimular un gran augment de la migració. Els dies dels homes de la muntanya portant una bona vida gràcies a la captura de pells havien acabat en gran manera. Això va ser en part perquè la indústria de la pell estava fallant per la reducció de la demanda i l'excés de captures. Amb l'augment del comerç de seda i el ràpid col·lapse del comerç de pells de castor de finals de la dècada de 1830 i de la dècada de 1840, molts dels homes de la muntanya es van establir en llocs de treball com a exploradors de l'exèrcit o conductors de tren, o es van establir arreu de les terres que havien ajudat a obrir. Altres, com William Sublette, van obrir comerços al llarg del camí d'Oregon per donar servei al comerç de pells romanent i a colons que es dirigien a l'oest.
Història Els homes de la muntanya van viure principalment a les muntanyes Rocoses des d'aproximadament 1810 fins a la dècada de 1880 (amb un pic de població a principis de la dècada de 1840). Entre 1820 i 1840, el màxim moment d'esplendor de captures de castors, hi havia uns 3.000 homes de la muntanya distribuïts per les muntanyes. Si bé hi havia molts paranyers lliures, la majoria treballava per les grans companyies de comerç de pells. La vida d'un home d'una companya es trobava gairebé militaritzada. Els homes tenien grups desorganitzats, caçaven i col·locaven trampes en brigades i sempre informaven al cap de la brigada de captura. Aquest cap, rebia el nom de "boosway", una deformació del terme francès bourgeois (en català, burgesia). Era el líder de la brigada i el cap de comerç.
Donald Mackenzie, representant de la Companyia del Nord-oest, va establir un punt de reunió a la vall del riu Boise el 1819. El sistema de punts de reunió va ser posteriorment utilitzat per William Henry Ashley de la Companyia de pells de les Muntanyes Rocoses, els representants de la qual haurien de portar subministraments a llocs específics de les muntanyes durant la primavera, va iniciar negociacions amb els caçadors de pells, i va portar de tornada pells a les comunitats dels rius Missouri i Mississipi, com la de Saint Louis, a la tardor. Ashley va vendre el seu negoci de pells a Jedediah Smith, David Edward Jackson i William Sublette. Va seguir obtenint ingressos venent-los els seus subministraments. Aquest sistema de llocs de reunió amb caçadors de pells va seguir en funcionament quan altres companyies, en especial la American Fur Company, propietat de John Jacob Astor, van entrar en el negoci.
La cita anual sovint es duia a terme a Horse Creek al riu Green, actualment anomenat Upper Green River Rendezvous Site, prop de l'actual Pinedale, Wyoming. Un altre lloc popular a la mateixa zona era Pierre's Hole. A mitjans de la dècada de 1830, atreia anualment entre 450 i 500 homes, essencialment tots els caçadores de pells i comerciants americans que treballaven a les Muntanyes Rocoses, així com nombrosos nadius americans. A finals de la dècada de 1830, la Companyia de la Badia de Hudson amb seu al Canadà, va instituir una política per destruir el comerç de pells d'Amèrica. La seva expedició anual al riu Snake es va transformar en una empresa comercial. A partir de 1834, vam visitar els punts de reunió nord-americans per comprar pells a preus baixos. La Companyia de la badia de Hudson va ser capaç d'oferir productes de comerç manufacturats a preus molt per sota dels quals companyies de pell nord-americanes podrien competir. Combinat amb una disminució de la demanda i l'oferta de castor, el 1840 el Companyia de la Badia de Hudson havia destruït de manera efectiva el sistema americà. L'última trobada es va produir el 1840. Durant aquests anys, la moda a Europa es va allunyar dels anteriorment populars barrets de castor; al mateix temps, l'animal s'havia caçat en excés. Després d'obtenir el monopoli nord-americà el 1830, Astor va sortir del negoci de les pells abans del seu declivi.
Vers el 1841 la Companyia de Pells Americana i la Companyia de pells de les Muntanyes Rocoses estaven en ruïnes. Cap al 1846 només uns 50 caçadors nord-americans encara treballaven al riu Snake, en comparació amb 500 o 600 de 1826. Poc després de la victòria estratègica de la Companyia de la Badia de Hudson, la ruta del riu Snake va ser utilitzada pels emigrants com el camí d'Oregon, que va portar una nova forma de competència. Els antics caçadors van trobar feina com a guies o caçadors per als grups d'emigrants.
Un segon comerç de pells i centre de subministraments va néixer a Taos, en el que avui es Nou Mèxic. Aquest comerç va atraure a nombrosos francesos de Louisina i a alguns caçadors de pells francesos del Canadà, a més d'atraure angloamericans. Alguns residents de Nou Mèxic també es van dedicar al comerç de pells de castor, ja que com a ciutadans mexicans inicialment tenien algunes avantatges legals. Els caçadors i comerciants del sud-oest van cobrir un territori generalment inaccessible a les grans companyies de comerç de pells. Aquest territori comprenia parts de Nou Mèxic, Nevada, Califòrnia i el centre i el sud de Utah. Després del declivi del castor i el comerç de pells, amb alguns emigrants cap a l'oest utilitzant la ruta dels Mormons, els antics caçadors de pells van trobar feina com a guies i caçadors per als grups d'emigrants.
Després que l'efímera Companyia de pells del Pacífic (americana) fos venuda, els britànics van controlar el comerç de pells del Nord-oest del Pacífic, primer amb la Companyia del Nord-oest i posteriorment amb la Companyia de la Badia de Hudson. Per evitar la competència dels caçadors de pells americans, les companyies britàniques van adoptar una política de destrucció dels recursos de pells a l'oest de les muntanyes Rocoses, especialment a la capçalera del riu Snake. Quan la Companyia de la Badia de Hudson es va fer càrrec de les operacions al Nord-oest del Pacífic el 1821, el riu Snake va ser ràpidament despullat de caçadors de pells.
Això va aturar l'expansió americana a la regió. Després de 1825, només uns pocs caçadors de pells americans caçaven a l'oest de les Rocoses, i aquells que ho feien generalment no en treien gaire profit. Segons l'historiador Richard Mackie, aquesta política de la Companyia de la Badia de Hudson va forçar als caçadors de pells americans a romandre a les Rocoses, fet que va donar al nom de "homes de les muntanyes".
Els homes de la muntanya van tenir un paper decisiu en l'obertura de les diferents rutes d'emigrants (eixamplant-les en camins de carretes) permeten als nord-americans de l'est establir-se als nous territoris del llunyà oest amb caravanes organitzades que viatjaven per camins explorats i, en molts casos, millorats físicament pels homes de la muntanya i les grans companyies de comerç de pells, fets originalment per servir al comerç de la pell cap a l'interior a força de mules.
miniatura| Seth Kinman, un home de la muntanya que havia caçat al voltant de 800 ossos grisos. En aquella època, en dos nous tractats internacionals de principis de 1846 i principis de 1848 es van establir oficialment els nous territoris costaners dels Estats Units, fet que va estimular un gran augment de la migració, provocant que els dies de bona vida caçant pells dels homes de les muntanya haguessin arribat al final en gran manera. Això va ser a causa que la indústria de la pell estava fallant a causa d'excés de captures. Per casualitat, la migració occidental en curs dels Estats Units amb carros amb l'objectiu de reclamar terres barates a l'oest, s'estava construint ràpidament. Es va iniciar amb un raig de colons amb l'obertura del camí d'Oregon (un camí de carros) el 1841, fins que poc després, entre 1847 i 1849, es va convertir en una allau d'emigrants cap a l'oest fins ben entrada la dècada de 1880.
Amb el comerç de la seda i el ràpid col·lapse del comerç de pells castor a finals de la dècada de 1830 i la dècada de 1840, molts dels homes de la muntanya es van establir en llocs de treball com els exploradors de l'exèrcit, guies de caravanes i colons arreu de les terres que havien ajudat a obrir. D'altres, com William Sublette, van obrir comerços al llarg del camí d'Oregon per donar servei al comerç de la pell romanent i els colons que es dirigien cap a l'oest.
En el moment en el comerç de la pell va començar a esfondrar-se a la dècada de 1840, motivant-los a canviar de feina, els camins que havien explorat i convertit en camins fiables per mules i millorats gradualment en camins de carros, els van permetre llogar-se com a guies i exploradors. Un cop havia declinat el comerç de pells, l'home de la muntanya Robert Newell va dir a Jim Bridger: "S'ha acabat aquesta vida a les muntanyes - s'ha acabat travessar preses de castor, i la congelació o morir de fam alternativament - s'ha acabat el comerç i la lluita amb els indis. El comerç de la pell és mort a les muntanyes Rocoses, i ara no és lloc per a nosaltres, si alguna vegada ho ha estat." Alhora, la gran empenta cap a l'oest per la recent obertura del camí d'Oregon construïda a partir d'un fil de colons el 1841 fins a un flux constant de 1844 a 1846, convertint-se després en una inundació amb l'altament organitzada migració mormona que va utilitzar el camí cap al Gran Llac Salat, descobert per l'home de la muntanya Jim Bridger entre 1847 i 1848. La migració explotaria el 1849 (amb els "The Forty-Niners") en resposta al descobriment d'or a Califòrnia el 1848. El Destí Manifest havia rebut un impuls de gran abast a la primavera i l'estiu de 1846 amb els tractats internacionals que establien als Estats Units la propietat dels territoris de la costa del Pacífic i el País d'Oregon.
Forma de vida miniatura|The Greeting, d'Alfred Jacob Miller.