en els manuscrits originals, escrit Walahfrid Strabus, fou un filòsof, teòleg, botànic i poeta carolingi.
Biografia Walafrid Estrabó fou un monjo benedictí. Es formà inicialment al monestir de Reichenau, on fou deixeble de Tatto i Wettin. Posteriorment fou deixeble de Raban Maur a l'abadia de Fulda, a Germània. El 838 succeí com a abat del monestir de Reichenau a Erlebold, i allà escrigué dues de les seves obres: Liber de visionibus Wettini (825), un poema en hexàmetres en què es descriu un viatge a l'altre món, i el tractat de botànica Liber de cultura hortorum, conclòs el 827, que testimonia el seu amor envers les plantes tant com el seu poema Hortulus, en què descriu les flors i plantes del jardí conventual, moltes d'elles medicinals. El seu prestigi com home savi fou tal que el nomenaren preceptor del príncep imperial Carles el Calb, fill de l'emperador carolingi Lluís I el Pietós, fill petit de Carlemany.
Per raons poc clares, va ser expulsat de casa seva i va anar a Speyer. Segons els seus propis versos, sembla que la veritable causa de la seva fugida va ser que, tot i haver estat tutor de Carles el Calb, va adoptar el bàndol del seu germà gran Lotari I a la mort de Lluís el Pietós el 840. Tanmateix, va ser restituït al seu monestir el 842 i va morir el 849 en una ambaixada al seu antic alumne. El seu epitafi va ser escrit per Rabanus Maurus, les elegíaques del qual el lloen per ser el fidel guardià del seu monestir.
Escrigué també nombroses homilies, biografies d'homes sants o hagiografies i un important tractat d'història litúrgica, el Libellus de exordiis... in observationibus ecclesiasticis rerum, conegut també com a De rebus ecclesiasticis. També feu pròlegs per a moltes altres obres, entre les quals destaca la Vita Ludovici imperatoris de Thégan i la Vita Karoli Magni d'Einhard. Tanmateix, se'l recorda sobretot com a autor de la Glossa ordinaria, en la qual recollí les explicacions al·legòriques medievals que es donaven als texts de la Bíblia. En aquesta obra anònima fou acreditada com a seva per Johannes Trithemius, abat d'Sponheim, per bé que s'ha descobert modernament que es tractaria d'una compilació amb pocs indicis d'autoria per part del propi Walafrid. En tot cas, tingué un èxit extraordinari durant tota l'edat mitjana, car fou emprada com llibre de text, o almenys de consulta, en la major part de les escoles monàstiques i episcopals. Així com el seu mestre, i seguint una tradició que ve des de Patrística, a través d'Isidor de Sevilla i de Beda el Venerable, Estrabó preferia la interpretació al·legòrica de la Bíblia, quelcom que fou corrent en la tradició teològica cristiana fins al Concili de Trent.
El 18 d'agost de 849 va morir ofegat al riu Loira.
Obres Les obres de Walafrid Strabo són teològiques, històriques i poètiques. De cultura hortum: Über den Gartenbau, Reclam, Stuttgart, 2002 Codex Vaticanus Reginensis Latinus 469 (C) Codex municipii Lipsiensis Rep. I n. 53 (L) Codex Vaticanus Palatinus Latinus 1519 (K) Codex Monacensis Latinus 666 (M) Strabi Galli, poeta et theologie doctissimi, ad Grimaldum Coenobii S. Galli abbatem Hortulus, Wiedeń 1510; reprint Monachium, 1926; reprint Reichenau, 1974 Strabi Fuldensis monachi, poetae suavissimi, quondam Rabani Mauri auditoris, Hortulus, nuper apud Helvetios in S. Galli monasterio repertus, qui carminis elegantia tam est delectabilis quam doctrinae cognoscendarum quarundam herbarum varietate utilis, Nütnberg, 1512; Bazylea, 1527; Freiburg, 1530. Visio Wettini o Die Visionen Wettis; Einführung, Mattes, Heidelberg, 2004 Vita (III) S. Galli. Vita sancti Otmari (Vida de Sant Othmar, abat de Saint Gall) Libellus de exordiis et incrementis quarundam in observationibus ecclesiasticis rerum reimpreso por Alice L. Harting-Correa. Brill, Leiden u. a. 1996, Metrum Saphicum Zwei Legenden. Mammes der christliche Orpheus; Blathmac der Märtyrer von Ioan, Thorbecke, Sigmaringen, 1997 Glossa ordinaria. Versió moderna: Biblia Latina cum Glossa Ordinaria, facsímil reimprès de la editio princeps d'Adolph Rusch d'Estrasburg 1480/81, introd. Karlfried Froehlich i Margaret T. Gibson (Brepols: Turnhout, 1992). Carmen De Sancto Michaele [atribuïda] De Maria Virgine De Subversione Jerusalem Epitaphium Geroldi Comitis [atribuïda] Epitome Commentariorum Rabani In Leviticum Expositio In Quatuor Evangelia Expositio In Viginti Primos Psalmos Homilia In Initium Evangelii Sancti Matthaei Hortulus Ad Grimaldum Monasterii Sancti Galli Abbatem Hymnus De Agaunensibus Martyribus Hymnus De Natali Domini Picturae Historiarum Novi Testamenti Sermo In Festo Sanctorum Omnium [atribuïda] Versus In Aquisgrani Palatio Editi Vita Metrica Sancti Leodegarii Episcopi Et Martyris Vita Metrica Sancti Leodegarii Episcopi Et Martyris [atribuïda] Vita Operaque [Ex Fabr Bibl] Vita Sancti Blaitmaici Abbatis Hiiensis Et Martyris Vita Sancti Galli Abbatis In Alamannia Vita Sancti Mammae Monachi Vita Sancti Othmari Abbatis San Gallensis
Referències
Categoria:Benedictins alemanys Categoria:Botànics alemanys Categoria:Escriptors medievals en llatí Categoria:Filòsofs del segle IX Categoria:Teòlegs del segle IX Categoria:Morts a Baden-Württemberg Categoria:Biòlegs bavaresos Categoria:Biòlegs de Baden-Württemberg Categoria:Filòsofs catòlics Categoria:Filòsofs alemanys Categoria:Escriptors alemanys en llatí Categoria:Escriptors de Baden-Württemberg Categoria:Escriptors bavaresos Categoria:Escriptors benedictins Categoria:Científics benedictins Categoria:Religiosos bavaresos Categoria:Religiosos de Baden-Württemberg Categoria:Teòlegs catòlics alemanys Categoria:Escriptors del segle IX Categoria:Historiadors bavaresos Categoria:Nascuts al segle IX Categoria:Morts al segle IX