El carpí, carpí negre, carp negre, càrpinus carpinus, auró o orió (Carpinus betulus)és una espècie del gènere Carpinus de la família de les Betulàcies, natiu de l'oest, centre i sud d'Europa, estenent-se tan a l'orient com a l'oest de Rússia i Ucraïna. Requereix un clima temperat pel bon creixement, solament a elevacions per sobre dels 600 msnm. Creix barrejat amb Quercus, i a algunes àrees amb Fagus, essent un arbre comú a boscos degradats.
Morfologia esquerra|miniatura|Fruit esquerra|miniatura|L'escorça és grisa i llisa, semblant a la del faig, però pot tenir costelles. esquerra|miniatura|Les fulles s'assemblen a les de l'om, però són simètriques. Les gemmes són alternes i afusades, però menys que les del faig. És un arbre petit a mitjà que arriba a mesurar 15-25 m d'alçada, rarament 30 m, amb un tronc sinuós. L'escorça és gruixuda, verdosa grisenca, fins i tot als exemplars vells: s'assembla a la del faig, però té sovint costelles. Els brots, a diferència del faig, tenen no més d'1 cm de longitud, i pressionats cap a les ales. Les fulles són alternes, de 4-9 cm de longitud, amb prominents venes donant un corrugat distintiu i marges serrats, i s'assemblen a les de l'om, però són simètriques. Les gemmes són alternes i afusades, però menys que les del faig. Els aments apareixen al maig després de les fulles. El fruit és una petita i llarga nou de 7 a 8 mm de longitud, parcialment envoltada per trifolíols, i l'involucre mesura de 3 a 4 cm de longitud; madurant a la tardor. Les llavors freqüentment no germinen fins a la primavera del segon any després de la sembra. És un prolífic planter i té una vigorosa regeneració natural.
Ecologia Té preferència per les àrees ombrejades, i prefereix moderada fertilitat de sòl i d'humitat. Té un sistema radicular escàs en profunditat però molt estès superficialment, i produeix moltes estaques quan se'l tala baix. Té un dens fullatge. Hi ha un nombre notable de boscos on aquesta espècie és la dominant.
Usos Principis actius: Tanins, sals, resina.
Indicacions: Astringent, vulnerari, pectoral, expectorant, antitussigen. L'aigua destil·lada, preparada a partir de les fulles, s'usa com col·liri.
S'usen sobretot les fulles i l'escorça. Es recol·lecta a l'agost. Decocció d'escorça (expectorant): 10-15 g. per tassa.
A la teràpia floral de Bach: Amb la rutina del dia a dia i la fatiga, apareixen els dubtes i el cansament. Aquesta planta aporta energia i il·lusió per a continuar endavant.
Altres usos: Ornamental. La fusta, blanca, densa, s'ha usat per a la fabricació de pasta de paper, peces de pianos, parquets, tacs de billar, etc.
Taxonomia El carpí va ser descrit per Linné i publicat a Species Plantarum 2: 998. 1753. El nom genèric «carpinus» és el nom llatí per a l'espècie europea. «betulus» és un epítet llatí que significa "bedoll".betulus a Epítetos Botánicos.
En son sinònims taxonòmics: Carpinus betulus subsp. carpinizza Carpinus betulus subsp. serrata Carpinus betulus var. serrata Carpinus betulus f. quercifolia Carpinus betulus var. quercifolia Carpinus betulus f. obtusifolia Carpinus caucasica Grossh. Carpinus intermedia Wierzb. ex Rchb. Carpinus compressus Gilib. Carpinus ulmifolia St.-Lag. Carpinus ulmifolia Salisb. Carpinus betulus f. variegata Carpinus betulus var. pendula Carpinus betulus f. pyramidalis Carpinus vulgaris Mill. Carpinus ulmoides Gray Carpinus nervata Dulac Carpinus betulus var. typica Carpinus betulus f. horizontalis Carpinus betulus var. provincialis Carpinus sepium Lam. Carpinus betulus f. incisa Carpinus carpinizza Kil. Carpinus betulus f. cucullata Carpinus quercifolia Desf. ex Steud. Carpinus betulus var. carpinizza Carpinus betulus f. purpurea«Carpinus betulus» a EOL. Data consulta: 08 d'abril de 2014.
Referències
Bibliografia
Flora of North America Editorial Committee, e. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. Fl. N. Amer. 3: i–xxiii, 1–590.
Den virtuella floran: Carpinus betulus distribution
Categoria:Betulàcies