miniatura|Bufeta natatòria d'un (Scardinius erythrophthalmus) Lictiocol·la (o cua de peix) és obtinguda de les bufetes natatòries de certs peixos, com l'esturió, el bacallà, el barb i la carpa. És un dels ingredients principals en l'elaboració de la gelatina, se sol comercialitzar en format de fulles transparents i s'utilitza generalment per donar més consistència a les gelatines de carn o de fruites; però també s'empra per a altres preparats, però sempre per consumir-los freds. Se sol emprar també com a adhesiu natural.
Usos En cuina s'empra la cua de peix quan es tem que la gelatina no resulta prou consistent. S'augmentarà la quantitat si el brou és d'escassa concentració, disminuint aquesta quantitat i suprimint-la en els brous molt concentrats.
Aquest tipus de gelatines s'empra en l'enquadernació de llibres per enganxar les tapes al llom del mateix, es tracta d'una cola natural.
Preparació La cua de peix s'ha de posar a hidratar en aigua freda per a qualsevol preparat que es vagi a fer amb ella i amb la suficient antelació perquè estigui ben hidratada quan es vagi a afegir, i molt especialment per a la gelatina (de carn, au, peix o fruites), ja que al no estar ben hidratada corre perill d'enterbolir després la gelatina per no haver-se dissolt a temps; és a dir, abans d'iniciar la clarificació. La cua de peix poc hidratada es dissol amb molta dificultat en un líquid calent; sobretot la vora de les fulles, per ser més espès, triga encara més a dissoldre's.
Referències
Categoria:Postres Categoria:Materials adhesius