Louis Rodolphe Salis, nascut a Châtellerault el 29 de maig de 1851 i mort en Naintré el 20 de març de 1897, va ser el creador, animador, propietari i ànima del famós cabaret Le Chat Noir.Llamado Rodolphe Constant Maximin Salis en su acta de nacimiento de fecha 30 de mayo de 1851.

Context històric A finals del , després dels esdeveniments traumàtics de la guerra francoprussiana i la Comuna de París, el barri de Montmartre a París es definia com un dels principals centres de bohèmia parisenca i com un espai que tenia l'objectiu d'experimentar culturalment al marge de les institucions artístiques oficials. L'entorn es caracteritzava per una crítica de la burgesia, que tenia un paper molt potent en la societat parisenca de l'època, per part d'artistes, escriptors i músics, la majoria dels quals tenien l'objectiu de revifar la joie de vivre i assenyalar canvis en la vida artística i literària d'aquest període.

A través d'aquest context, van sorgir cafès, locals nocturns i cabarets els quals tenien la funció de ser espais de sociabilitat i d'intercanvi cultural. Tots aquests llocs es diferenciaven del teatre, ja que combinaven literatura oral, música, caricatura i sàtira (carregada d'ironia). Aquest tipus d'activitats culturals van contribuir a la redefinició de l'entreteniment urbà durant la Belle Époque.

Els estudis d’història cultural afirmen que el cabaret va sorgir com una nova expressió artística i de crítica social en aquest nou marc urbà. Concretament, el barri de Montmartre va esdevenir un espai similar a un laboratori cultural, tenint en compte que en aquest es van consolidar models d’organització artística gràcies a la proximitat entre creadors i públic, així com en la interdisciplinarietat de les arts.

És en aquest moment i entorn que s’inscriu l’activitat de Rodolphe Salis, la qual seria incomprensible sense les transformacions culturals i socials que van ocórrer a Montmartre a finals del . Definitivament, amb la fundació del seu Cabaret du Chat Noir el 1881, Montmartre es va convertir en la capital dels Estats Units de París.

Biografia Fill d'un taverner de Châtellerault, Rodolphe Salis va arribar a París en 1872, en acabar el servei militar, i es va instal·lar al Barri Llatí, a l'hotel de Rome, al carrer de Seine. Va fundar l'«escola vibrant o iriso-subversiva de Chicago», per donar importància al seu grup artístic i, sobretot, per inspirar confiança als editors d'imatges religioses. De fet, per viure fabricava viacrucis i altres objectes religiosos que pintava en sèrie amb uns amics.

Per associar l'art i el bar, va tenir la idea de crear un cafè «en el més pur estil de Luis XII... amb una làmpada de ferro forjat de l'època romana d'Orient, on cavallers, burgesos i camperols estarien convidats des d'aquest moment a beure l'absenta habitual de Víctor Hugo i la preferida de Garibaldi, així com elBenoît Noël. hipocrás, en copes d'or.» En realitat, el primer cabaret Le Chat Noir, obert al novembre de 1881, va començar servint reví en un local bàsic, però a la porta els hostes ja eren rebuts per un suís esplèndidament abillat, cobert d'or dels peus al capdavant, encarregat de fer entrar a pintors i poetes, mentre deixava fora als «infames cures i militars». El mordaç Salis va exposar sobre una alta xemeneia de marbre «el crani de Luis XIII nen».Jacqueline Baldran. miniatura|Placa commemorativa en el número 12 del carrer Victor-Massé.

El 10 de juny de 1885, Salis es va traslladar  a un nou local situat en el 12 del carrer Victor-Massé.

Salis havia conegut feia algun temps a Émile Goudeau, a qui havia convençut per portar el seu local als seus hydropathes, qui es reunien fins llavors a la riba esquerra. De seguida, els poetes i compositors que es reunien en Le Chat Noir van atreure la millor clientela de París. Venien, abans de res, per la frases agudes, dirigides sovint als clients, rebuts amb un «Vaja! Per fi has sortit de la presó?» o «Què has fet amb la furcia d'ahir?» dirigit a un nou client acompanyat clarament de la seva esposa. Una nit, el futur rei Eduard VII va ser abordat en aquests termes: «Apa, mira aquest: sembla el Príncep de Gal·les que s'ha pixat!»

Tots els divendres, l'esmorzar era el moment de preparar les actuacions i la revista d'humor. D'una mesquinesa llegendària, Rodolphe Salis trobava mil excuses per no pagar al personal, ni als proveïdors ni als artistes.Diario Le Châtelleraudais, diciembre 2007. Com tenia èxit, exigia fins i tot a els qui acollia a Le Chat Noir que li paguessin. Però la seva eloqüència, la seva capacitat d'organització i la seva personalitat excepcional atreien al seu local a artistes de tota classe i a un públic cada vegada més nombrós. Se li va ocórrer la idea de tocar música en el seu cabaret i va posar un piano,« Hommage à Salis le Grand», in 88 notes pour piano solo, Jean-Pierre Thiollet, Neva Editions, 2015, p. 146. innovació poc menys que prohibida llavors, la qual cosa li va permetre avançar-se a la competència. Escriu Laurent Tailhade:

A la dècada de 1890 va començar una gira per tota França, llogant els teatres i els locals on actuava —alguna cosa que no es feia en aquella època—, cobrant sempre l'entrada i sovint evitant pagar, amb diversos pretextos, el preu del lloguer de la sala.

Le Chat Noir

Homenatges Diversos carrers porten el seu nom en Châtellerault, Naintré i Marigny-Brizay, en el departament francès de Vienne. En el número 68 del bulevard Clichy de París existeix una placa que resa: «Ici s'élevait li caveau du Xat Noir fondé parell Rodolphe Salis.»Alain Dautriat.

Publicacions Els Contes du Chat Noir. París, La Librairie illustrée.

Notes i referències

Categoria:Directors de teatre francesos Categoria:Persones de Châtellerault Categoria:Morts a la Viena Categoria:Alumnes de l'École nationale supérieure des beaux-arts Categoria:Artistes de la Nova Aquitània Categoria:Nascuts el 1851