Les cases de llaurador són el conjunt d'habitatges propis del medi agrícola valencià. La casa de llaurador es classifica com un habitatge diferent a l'alqueria i la barraca.miniatura|Recol·lecció de la xufa a Meliana. Al fons, una casa de camp tradicional.Entre les tipologies que s'inclouen a dins de la denominació, hi ha les cases amb una navada i sostre de teula, de reduïdes dimensions denominades casetes. Eren cases que no solien estar habitades permanentment, sinó que s'utilitzaven per a guardar les ferramentes i descansar en època de treball al camp. Les cases de llaurador més grans, amb dos navades i sostre de teula àrab i murs de rajola cuita, estaven construïdes amb les mateixes tècniques i materials que les alqueries (murs de tàpia, de rajola o de maçoneria, segons l`època) però s'assemblen més en la seua funcionalitat al concepte que representa la barraca, allotjant a la unitat bàsica de la família de llauradors, i on els espais destinats al suport de les faenes agrícoles es redueixen, generalment, als estríctament necessaris per al l'autoconsum.
La casa de llaurador normalment està aïllada entre terrenys agrícoles però també pot estar integrada en un entorn més urbà, i constitueix l’equivalent rural de la casa de navada pròpia dels nuclis urbans. Ambdues tipologies comparteixen un mateix esquema constructiu i d’organització interna; la casa urbana n’és, en essència, una adaptació al medi edificat, resultat de la transformació o la hibridació del model rural. L’única diferència notable és la presència habitual, en la casa de llaurador, de cossos annexos o dependències de servei —com ara pallisses, quadres o magatzems— adossats a l’edifici principal o al corral.
Al Camp d'Elx i l'Horta d'Oriola es troba un tipus de casa de llaurador característic. A la Plana de Castelló hi ha els masets, que daten del .
Referències
Bibliografia
Categoria:Arquitectura popular del País Valencià