miniatura|La lluita de Mahmadou Lamine el 1886 miniatura|La lluita de Mahmadou Lamineal hivern de 1886-1887 miniatura|Resistència de Mahmadou Lamine fins a la seva mort (final de 1887) Mamadou Lamine Dramé fou un marabut sarakhole nascut vers el 1840 a Goundiourou, al regne del Khasso (a 8 kilòmetres de Kayes). Era inicialment un comerciant pobre però hàbil i ambiciós ; ja de jove aspirava a formar un imperi com al-Hadjdj Umar Tall i Samori Turé.
Biografia Havia adquirit una gran reputació religiosa després d'un viatge a la Meca el 1873 (del que va tornar ric el 1880) i va predicar a l'Alt Senegal fingint alguns miracles formant un grup de seguidors (300 homes i 4 dones) sobretot entre els sarakholes i malinkes, fins que fou arrestat per Ahmadu Tall que el va tenir prop de sis anys presoner i el va alliberar el 1885 presentant-se a Bamako a l'aleshores comandant Combes, que el va acollir a canvi d'ajudar-lo contra Ahmadu de Ségou; va predicar amb èxit a Bafoulabé d'eon fou expulsat pel tinent Sauvage, i va anar a Médine i d'allí va anar a veure al comandant superior de l'Alt Senegal, Frey, arribant a Kayes al mateix temps que el comandant (novembre) que el va ben acollir esperant l'ajut del seu prestigi contra Ahmadu. Aprofitant la llibertat que Frey li va concedir per actuar, va preparar la revolta contra els francesos.
Primer aixecament A primers de 1886 s'havia revoltat a la Guidimakha, el Guoy i el Gadiaga, on els sarakholes d'aquestes zones l'havien proclamat imam i pretenia apoderar-se dels territoris malinkes a la riba esquerra del Senegal. Va coincidir amb la mort del rei de Bundu, Boubakar Saada, que va deixar la successió al seu germà Omar Penda, mig cec i poc capacitat, amb el fill del rei difunt, Usman Gazi, com a home fort. Mahmadou Lamine va planejar substituir a Omar Penda i amb les seves forces es va situar a Balou (en la confluència entre el riu Falémé i el riu Senegal) i va envair Bundu cremant diversos pobles i fent fugir a Omar Penda; Mahmadou Lamine es va instal·lar a la capital Sénoudébou com a rei.
Els sarakholes, que vivien al nord del Bundu, al Galam (o Ngalam) es van allistar massivament sota el seu estendard i va poder reunir entre sis i set mil guerrers. Per provocar una revolta més gran va decidir obtenir una victòria prestigiosa sobre els francesos i va atacar la posició de Bakel, al nord del Galam.
El 5 de febrer Frey ja havia ordenat reforçar la guarnició de Bakel i havia enviat un missatge al marabut comminant-lo a llicenciar les seves forces. El 15 de febrer Bundu havia estat envaït i Frey va reagrupar a Kayes a les seves forces; la companyia de tiradors del capità Ferrat fou despatxada a Bakel que ara comptava amb 260 homes que podien contenir als atacants, a l'espera que Frey, arranjada la situació amb Samori (vegeu govern de Frey), pogués acudir amb totes les seves forces.
El comandant de Bakel era el capità Lefranc; els reforços tenien com a principal cap al capità Jolly, que assabentat que hi havia un grup nombrós de sarakholes al poblament de Koungel (a 6 km de Bakel), va decidir dispersar-los. El intèrpret local Alpha-Séga, secretament favorable al marabut, va informar que el grup era d'uns pocs centenars i Jolly va marxar allí amb 70 tiradors (14 de març); va arribar al marigot de Conianiam-Kolé, a mig camí, on se li va unir un grup d'escorta manat per sergent Féméland, seguint cap a Koungel. Mentre Alpha-Séga ja havia previngut als sarakholes. Un grup de distracció de 1500 sarakholes va atreure l'atenció dels francesos prop del gué de Sassi-Makana, entre Bakel i Féméland els va atacar; això fou aprofitat per la resta dels sarakholes que van atacar a la columna Jolly i en un atac sorpresa va matar o ferir uns 30 homes, perdent a més el canó que portaven que no van aconseguir recuperar, però si es van poder reunir amb Féméland i retornar a Bakel. En total els francesos havien perdut 10 homes i tenien 36 ferits (14 de març). Mahmadou Lamine en les seves predicacions havia profetitzat que els canons dels francesos no sortirien i la capturà del canó semblava confirmar la profecia, el que va fer que els sarakholes tinguessin ara més que mai una gran confiança en el seu cap.
Mentre el marabut havia fortificat Goundiourou on havia disposat el seu harem; Frey va telegrafiar a Houry, comandant de Médine, ordenant un atac a aquesta població per agafar a les dones de Mahmadou Lamine; l'atac es va fer el 13 de març a la nit i el 14 tota la família del marabut arribava presonera a Bakel.
Mahmadou Lamine va assetjar Bakel; el fort estava prop del riu (a 200 metres) sobre un pujol rocós i disposava d'altes muralles i bastions amb artilleria. El poblament indígena s'estenia per la vora del Senegal i els vessants dels turons i estava format per diversos grups de cabanes, destacant el nord el de Mody-N'Kané i al sud el de Guéry-M'Palé. La guarnició la formaven 200 homes i 1100 indígenes. El setge va començar l'1 d'abril quan fou atacada Guéry-M'Palé sense èxit. El dia 2, dos columnes (dotze mil homes en total) procedents de Tuabo i de Koungel es van ajuntar i van atacar Mody-N'Kané on la població els va donar suport però les forces franceses ben armades (els 12.000 homes només tenien pals i algunes llances) els van foragitar. Reagrupats els seus homes, Mahmadou Lamine va atacar altre cop el 4 d'abril, sota el seu propi comandament; la columna de la dreta fou rebutjada a Guéry-M'Palé però la de l'esquerra es va apoderar de Mody-N'Kané, i va poder arribar a la factoria comercial on molts comerciants foren morts i els magatzems saquejats; però en avançar cap a l'esplanada del fort foren rebutjats pels tirs de metralla deixant uns 300 morts; els francesos van tenir 20 morts i un centenar de ferits. Alpha-Séga, descoberta la seva traïció, fou afusellat. Mahmadou Lamine es va retirar, va reagrupar als seus i va fer un nou intent el 5 d'abril, sent altre cop rebutjat i va decidir establir el setge.
Frey havia sortit de Bamako el 14 de març i va arribar a Kayes el 2 d'abril. Kayes no estava fortificada, per la qual cosa va ordenar construir algunes defenses per prevenir un cop de mà. Tropes franceses es van escalonar per la riba dreta del Senegal. Les tropes estaven cansades i no podien enfrontar encara al marabut, però de moment Bakel no estava en risc de caure.
El 10 d'abril Frey va començar operacions a la riba esquerra; una columna es va establir a Bougourou (manada pel comandant Combes) i una altra als gués de Diankandapé i de Tombokané. L'endemà van atacar la vila sarakhole de Bangassi. La primera columna va travessar el riu al mateix temps i la població fou ocupada quedant en mà dels auxiliars khassonkesés a dir del regne de Khasso que la van cremar. La columna va baixar llavors a Samonkidi que també fou cremada. El dia 13 foren atacades Salankounda i Gagny. Mentre la segona columna es va reunir amb la primera a Gagny; a la nit el comandant Houry va ocupar Tombokané mentre el comandant Combes avançava sobre Bukhoro, on hi havia uns 600 guerrers sarakholes que foren expulsats i al matí van entrar a la població que havia estat evacuada; llavors la columna va tornar a Gagny i va passar a la riba esquerra. L'exèrcit del marabut va patir les primeres desercions.
Frey va decidir atacar tres poblacions més: Goumbé, Guémou i Bambella; el 16 d'abril la segona columna va creuar el gué de Diankandapé i es va dirigir sobre Bambella; després d'un xoc menor a Goumbé va arribar a Guémou i va dispersar als sarakholes que la defensaven. Guémou fou cremada i van seguir fins a Bambella que va patir la mateixa sort. El mateix dia la columna va retornar a Tombokané. Mahmadou Lamine va concentrar les seves forces a Dramané, a 40 km d'allí, abandonant el setge de Bakel i preparant-se per una batalla decisiva. Frey va establir una petita fortificació a Tombokané (a uns 12 km de Kayes a la riba esquerra del Senegal) per guardar les municions i la va reforçar durant tres dies.
El 19 d'abril les tropes sarakholes procedents de Moussala (3 km avall del riu) van començar a moure's cap a Tombokané. Mahmadou Lamine ja s'havia reunit amb els seus guerrers del Guidimakha, i reunia a la seva gent a la vora de Tombokané.
La columna principal va avançar fins a uns 500 metres portant al front l'estendard verd del marabut i va iniciar l'assalt ajudada per dues columnes per les ales. Els sarakholes van patir dotzenes de baixes i la caiguda del seu estendard va ser el senyal de la derrota; es van retirar perseguits pels spahis que els van atrapar al gué de Gagny i en van matar uns quants més. El marabut va fugir cap al riu Falémé i es va retirar a Dramané. El 20 d'abril Frey va marxar cap allí i el 21 va destruir la població i la de Makhana, però Mahmadou Lamine ja havia sortit cap a Balou. Frey va calcular que el marabut no creuaria el riu cap al Guidimakha sinó que aniria a Sénoudébou per reunir forces i en tot cas anar cap al sud, i va decidir tallar-li el pas amb una columna de 260 homes que aniria a Sénoudébou, mentre la resta d'homes aniria a la desembocadura del Falémé per remuntar el riu i tancar a l'enemic per la cua.
La columna va sortir el 23 d'abril a la nit i va arribar al matí a Naé, a 8 km de Sénoudébou. Mahmadou Lamine acabava d'arribar a Kidyra i suposava als francesos força enrere. Desfilava amb un bon nombre de forces, les seves noves dones, els estudiants (talibes) i uns centenars de presoners. Allí fou atacat per Frey però va poder fugir i pels boscos es va dirigir cap al sud. El 25 d'abril Frey va entrar a Sénoudébou que havia estat incendiada però una de les muralles estava intacta i el capità Robert s'hi va quedar al front d'una guarnició de 80 homes i un canó. El cap local del Bundu, Usman Gazi, va arribar de Bakel amb 400 auxiliars bundukesés a dir els habitants del regne de Bundu o Bondou i es va llençar a perseguir al marabut però aquest es va poder refugiar a la Diakha a la frontera amb el protectorat britànic de Gàmbia. El 27 d'abril Frey es va dirigir al Falémé on el 28 es va reunir amb la resta dels seus homes manats pel comandant Combes.
Al arribar a Goulmy van saber que els sarakholes de Guoy es concentraven a Tuabo des d'on havien fet ràtzies contra els ramats a la regió de Bakel. Van avançar sobre Tuabo però els sarakholes van retirar-se cap a la riba dreta. Frey va decidir castigar ("pacificar" en el llenguatge colonial) la zona i va formar dos columnes, una sota el comandant Combes i una sota el comandant Houry i el 30 d'abril Frey va avançar sobre Manahel on hi havia concentració dels sarakholes del Guoy (uns 2000); la posició fou ocupada tot i la bona defensa dels sarakholes, que es van retirar amb uns 3000 captius indígenes i els ramats robats (milers de caps de bestiar) però foren atrapats pels francesos i derrotats; les ramats van ser recuperats i els captius alliberats (i reassentats a Bafoulabé i Kayes); les tropes van acampar a Diawara. L'endemà Frey es va reunir a Demba-N'Kané, un poble a la vora del Senegal, amb Abdul-Bubakar, almamy de Bosséya (Bosseya), fins aleshores molt hostil a França, i que va fer aliança amb el tinent coronel.
Poc després es va saber que Mahmadou Lamine s'havia fet fort a Dianna, al Diakha i va autoritzar als auxiliars bundukes a anar a la zona enviant a més a Sénoudébou al comandant Houry amb una peça d'artilleria i uns quants homes. El comandant es va reunir amb les tropes que havien quedat a Tuabo (21 de maig). Les poblacions del Guoy, refugiades al Guidimakha, sense provisions, van començar a patir de fam i van haver de sotmetre's per poder tornar a les seves cases.