Les Forces Armades d'Itàlia són el conjunt de les forces militars d'Itàlia, aquestes forces estan formades per l'Exèrcit Italià, la Marina Militare, la Força Aèria Italiana, i els Carabinieri. A Itàlia també hi ha una força anomenada Guàrdia de Finances, que és alhora un cos militar i policial.
Al comandament suprem de les forces armades és el president de la República. L'article 87 de la Constitució italiana estableix que el president té el comandament de les Forces armades.
Durant tot el segle passat,[cita el reclutament de les forces armades es va realitzar a través del mecanisme de palanca militar, que executa l'article 52 de la constitució que aproximadament diu: "el servei militar és obligatori per a tots els homes físicament convenients per un període de dotze mesos".
El 3 de setembre de 1999, el Consell de Ministres va aprovar el procés per aconseguir el final del reclutament obligatori. Aquest fet es va completar l'any 2005.
Característiques L'exèrcit italià, com la majoria dels exèrcits, té diverses normes d'obligatori compliment a l'hora del reclutament, com per exemple, l'edat mínima, xifrada en els 18 anys o la necessitat de disposar de la nacionalitat italiana per allistar-se.
Una altra característica és la concepció de l'exèrcit com un treball voluntari, si bé no va anar així fins a la supressió del servei militar obligatori l'any 2005. En l'actualitat un total de 26 milions i mitjà de persones, tant homes com a dones, estan disponibles per efectuar el servei militar opcional si ben tan sols 20 milions estan en condicions posat que al nombre total cal restar-li invàlids, malalts, estrangers sense permís per allistar-se.
Finalment cal ressaltar el pressupost de defensa d'Itàlia, que aconsegueix els 18000 milions d'euros (€). Aquest pressupost es correspon aproximadament a l'1,8% del PIB.
Exèrcit italià Composició L'exèrcit italià consta en l'actualitat amb un nombre de professionals aproximadament de 112000 soldats dividits de la següent forma:[cita Unitats operatives: 85000 reclutes Unitats de suport: 27000 reclutes L'exèrcit italià és un dels més avançats tecnològicament del món explicant entre els seus materials i maquinària utilitzada elements com els Leopard 1A5 o els vehicles blindats B1 Centauro. També utilitza els tancs Ariet i les bateries d'artilleria PzH 2000, M 109, MLRS (llançament de míssils múltiple) i FH-70, entre d'altres.
La capacitat operativa del esercito (exèrcit) italià és en termes generals és escassa si la comparem amb altres exèrcits com el nord-americà. En l'actualitat l'exèrcit pot posar en combat a un total de 85000 soldats del total de 112.000. Així i tot l'exèrcit italià es caracteritza per ser un dels països que més tropes té desplegades en l'exterior amb un total de 7600 homes i dones entre forces de combat i observadors: Missions en les quals col·labora amb tropes: Missió EUFOR Althea El contingent italià està format per uns 700 soldats. Aquesta missió està dins de les operacions de l'OTAN en el marc de l'antiga Iugoslàvia. Missió Albatros - ONUMOZ: un total de 200 soldats realitzen labors humanitàries. El contingent està format per les brigades Taurinense i Julia. S'ha produït una retirada contínua de les tropes després de l'estabilització de la zona. Missió UNMIS - Suen: Des de l'any 2005 està desplegats a Sudan i Kenya el 183° regiment paracaigudista "Nembo" dins de la força coneguda com a Task Force "Leone". Missió UNIFIL/Operació "Leonte" - Líban: Després de la guerra entre Israel i Hezbolá de 2006 Itàlia va enviar sota comanda de l'ONU un contingent pacificador format per més de 2500 homes i dones la missió de les quals és la desactivació de mines, bombes i altres aparells explosius a més de col·laborar en tasques humanitàries. Missions en les quals col·labora amb observadors: UNMOGIP - Índia i Pakistan (1949 - en curs) UNTSO - Síria, Israel, Líban, Egipte (1958 - en curs) MINURSO - Sahara occidental (1991 - en curs)
Història de l'Exèrcit de terra italià Exèrcit italià és el nom amb el qual es coneix a l'exèrcit de terra d'Itàlia des del decret signat el 4 de maig de 1861 pel ministre Manfredo Fanti. En els primers anys d'història aquest cos militar va haver de fer front a problemes com el fort vandalisme o la Tercera Guerra d'Independència Italiana. Malgrat això, en 1870 l'exèrcit es modernitza i ocupa Roma, que es converteix a la nova capital estatal.
Entre finals del i principis del XX l'exèrcit italià realitza les seves primeres missions internacionals com són la presa de Líbia i la primera guerra etíop. miniatura|Emblema de l'exèrcit italià. En la Primera Guerra Mundial Itàlia es va aliar amb França i Gran Bretanya contra els Imperis Centrals i, després de la derrota d'aquests, va ser proclamada vencedora al costat dels seus aliats.
Ja en la dècada dels anys trenta els fets més coneguts són les intervencions en la Guerra Civil espanyola i en la Segona Guerra Mundial. En la primera contesa les forces italianes col·laboren i assessoren al règim feixista de Franco en contra del republicà. La participació italiana en la II Guerra Mundial està sovint relacionada amb la derrota i la inferioritat tècnica. Al principi el règim de Mussolini es va mantenir neutral però, desitjós del poder no aconseguit després de la Gran Guerra, es va aliar amb l'Alemanya Nazi. Va ser derrotada a Líbia i aniquilada en una Etiòpia recentment conquistada. Gràcies al Afrika Korps de Rommel Líbia va ser recuperada però després de l'anihilació de la força alemanya tan sols la península Itàlica i Albània romanien sota poder italià. Poc després els aliats van desembarcar a Sicília i van fomentar la caiguda del règim que no seria totalment efectiva fins a 1945 quan Mussolini va ser penjat al costat del seu amant prop de la frontera amb Alemanya.
Després dels desastres de la Segona Gran Guerra i amb l'arribada de la democràcia i una almenys aparent pau mundial l'exèrcit itàlic es va anar modernitzant a poc a poc fins a convertir-se en una màquina de guerra de modest nombre de soldats però gran nombre de material i possibilitats tàctiques.
Marina de Guerra miniatura|Bandera naval d'Itàlia. La Marina Militare o Marina de Guerra és la branca de les forces armades encarregada de vigilar les aigües territorials d'Itàlia, així com protegir les costes de possibles agressions.
Composició La Marina Militare s'encarrega de la vigilància, defensa i custòdia de les aigües territorials italianes i de proporcionar suport a les tropes desplegades en territori estranger.
La Marina Militare es divideix en cinc cossos: Armi Navale (Armada naval) Geni Navale (Enginyers de combat de l'armada) Commissariato Milités Marittimo (Intendència naval) Corpo Sanitari (Cos sanitari de l'armada) Capitanerie di Porto (Cos de guardacostas de l'armada) Alguns dels vaixells que utilitza en l'actualitat la Marina Militare són: Portaavions (2): Giuseppe Garibaldi (C 551), Cavour (C 550) Destructors (4): Classe Orizonte, Classe De la Penne Fragates (15): Classe Maestrale i Classe Soldati Bucs d'assalt amfibi (3): Classe Sant Giogio, Classe Sant Giusto Corbetes (12): Classe Minerva, Clasr Comandanti Submarins (7): Classe O212A, Classe Sauro IV, Classe Sauro III i Classe Sauro II Al seu torn l'armada utilitza aeronaus (tant helicòpters com a avions) per al suport als vaixells de guerra així com per a labors de salvament marítim i observació. Els més importants són: AgustaWestland EH101, 22 unitats. Helicòpter naval d'origen ítalo-britànic. Bell 212, 27 unitats. Helicòpter polivalent nord-americà, amb versions especialitzades en la lluita antisubmarina. (AB 212ASW) Boeing AV-8 Harrier, 16 unitats. Cazabombardero polivalent d'enlairament vertical. Piaggio P180 Avanti, 3 unitats. Avió d'enllaç de fabricació i disseny italià. NH-90, 9 unitats. Helicòpter polivalent fabricat a Itàlia sota llicència nord-americana.
Història de la Marina de guerra italiana
La Marina Militare es va crear com a tal en 1946, després de la invasió d'Itàlia per part dels aliats durant la Segona Guerra Mundial que va alliberar al país del règim feixista i va propiciar la renovació de tots els seus òrgans polítics, judicials i militars. Entre les estructures militars que van ser renovades de cara al nou paper estratègic d'Itàlia al món, i com a compliment dels tractats de pau que van posar punt final a la guerra, la Marina Militare va substituir la Regia Marina en les seves funcions.
A causa de les compensacions de guerra exigides per les nacions vencedores i acceptades pel nou govern italià, l'armada italiana es va veure obligada a cedir permanentment gran part dels seus bucs; incloent: tres cuirassats, cinc creuers, set destructors i vuit submarins. Aquesta situació va fer que la Marina Militare tingués greus manques de material bèl·lic en comparació de les nacions veïnes. miniatura|esquerra|Emblema dels guardacostes. Però el gir donat en el panorama internacional amb el teló d'acer, que enfrontava a les dues majors potències militars i econòmiques, va permetre que tant nord-americanes com a britànics donessin major importància a la Marina Militare com a força aliada de gran ajuda que es trobava en una àrea estratègica com l'era el Mar Mediterrani. Així Itàlia es va unir com a membre de l'OTAN en 1949, no podent exercir totes les labors derivades de la filiació d'aquesta organització fins a 1951, quan totes les nacions occidentals vencedores de la Segona Guerra Mundial van acordar posar fi a part de les condicions de pau imposades a Itàlia i que limitaven la seva operativitat militar.
Dins de l'OTAN, van ser assignades a la Marina Militare tasques de control i vigilància a la mar Adriàtica i a l'estret de Òtranto. Aquestes funcions van ser possibles gràcies a acords militars entre Itàlia i els EUA que continuen fins avui dia.
Força Aèria Italiana LAeronautica Militare Italiana (AMI) és el nom de la branca aèria de l'exèrcit italià. És l'hereva de la Regia Aeronautica (Reial Força Aèria Italiana) el canvi de nom es produeix en el moment del canvi de règim en l'any 1946.
Composició La Força Aèria està composta per unes 50000 persones que treballen en l'àmbit del pilotatge, el recolzo en terra o les labors d'intel·ligència. Les seves aeronaus més modernes inclouen caces F-16 i Eurofighters. Uns altres dels tipus d'aeronaus que utilitza són:AeronauNombre en serveiEstatusComèsAermacchi MB-339A35Actiu; 71 jubilatEntrenament, atac lleugerAermacchi MB-339PA15ActiuAcrobàtic, entrenamentAermacchi MB-339CD-115ActiuEntrenament, atac lleugerAermacchi MB-339CD-215ActiuEntrenament, atac lleugerSiai Marchetti SF-260AM45jubilatEntrenamentAermacchi SF-260EM30jubilatEntrenamentSiai Marchetti S.208M4520 ActiuTransportGeneral Dynamics F-16AM Block 1530jubilatCaçaGeneral Dynamics F-16BM Block 104jubilatEntrenamentEurofighter Typhoon F278CaçaEurofighter Typhoon T118entrenamentAMX International AMX11042 ActiuAtac a terra (CAS)AMX International AMX-T2610 ActiuAtac a terra duo postoPanavia Tornat IDS10072 ActiuCazabombarderoPanavia Tornat IT-ECR15ActiuCazabombardero anti radarAlenia C27J Spartan12ActiuTransportAeritalia G.22245jubilatTransportLockheed Martin C-130J2220 ActiuTransportLockheed Martin C-130J3010jubilatTransportBoeing KC-767A4ActiuTransport, reabastecimiento en volGeneral Atomics RQ-1A Predator6ActiuVigilànciaGeneral Atomics RQ-9B Repaer6ActiuVigilànciaSikorsky HH-3F3520 ActiuRescat aeriSikorsky SH-3D/TS2jubilatTransporti VIPAgusta Westland AW-1392ActiuTransporti VIPAgusta Westland AW-13912ActiuRescat aeriPiaggio Aero P180 Avanti17ActiuTransporti VIP, entrenamentPiaggio Aero P-166 DL36jubilatTransportBreguet Br.1150 Atlantique184 ActiuLluita antisubmarina (ASW)Dassault Falcon 5042 ActiuTransporti VIPDassault Falcon 900EX54 ActiuTransporti VIPAirbus A.319 CJ3ActiuTransporti VIPAgusta Bell AB212AM35ActiuRescat aeriHughes NH500I5040 ActiuEntrenament, rescat aeri.
Història miniatura|esquerra|Aeronautica Militare Italiana