El Palau Sessa-Larrard és un edifici situat als carrers Ample, de la Plata i de la Mercè de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local. Els baixos acullen la Llauneria Grassi.
Història La parcel·la que ocupa el palau fou el resultat de la unió de dues propietats per Ramon Folc de Cardona-Anglesola: el 1508, les cases de Guillem Dala al carrer de la Mercè, condemnat pel Tribunal de la Inquisició, donades pel rei Ferran el Catòlic; i el 1516, una casa al carrer Ample de l'arquebisbe de Tarragona, donada pel papa Lleó X. Ramon Folc de Cardona fou succeït pel seu fill Ferran Folc de Cardona i de Requesens, i successivament per Antoni Fernández de Córdoba i de Cardona, V duc de Sessa, Luis Fernández de Córdoba, VI duc de Sessa, Antonio Fernández de Córdoba y de Rojas, VII duc de Sessa, Francisco Xavier Fernández de Córdoba y Pimentel, VIII duc de Sessa, Félix Fernández de Córdoba y Fernández de Córdoba, IX duc de Sessa, Francisco Xavier Fernández de Córdoba y Folc de Cardona, X duc de Sessa, i Ventura Francisca Fernández de Córdoba y Fernández de Córdoba, XI duquesa de Sessa, que es va casar amb Ventura Antonio Osorio de Moscoso, IX comte d'Altamira, essent succeïda pel seu fill Ventura Antonio Osorio de Moscoso y Fernández de Córdoba, XIV marquès d'Astorga, X comte d'Altamira i XII duc de Sessa.
Com que el duc residia a la cort de Madrid, tenia llogat el palau a la Renta del Tabaco, el monopoli fiscal tabaquer que tants ingressos reportà a la Corona, i el novembre del 1771, es va adreçar per carta al seu administrador per a que el desocupés el febrer de l'any següent. El juliol del 1772, el seu apoderat Joan de Ponsich i d'Alòs va demanar permís per a reedificar-lo, i les obres, realitzades per l'arquitecte Josep Ribes i Margarit i el constructor Pere Armet, s'efectuaren entre aquesta data i el 24 de desembre del 1778. Josep Gaig i Joan Soler i Faneca van fer sengles dissenys del portal principal; l'escultor Ramon Amadeu va fer el model de Sant Jaume a cavall per l'escut ducal, realitzat en metall per Jacint Jaumandreu; el picapedrer Fèlix Llausàs va realitzar els setze balcons i els guarniments de les portes; el daurador Francesc Borràs va decorar els florons del sostre del saló; i el pintor Manuel Tramulles hi va realitzar diversos treballs sobre tela i cartró, principalment en tres grans estances de la planta noble que donen al carrer Ample.
El 1784, el palau fou novament llogat a la Renta del Tabaco, i el 1799, Vicente Joaquín Ossorio de Moscoso y Guzmán, XIII duc de Sessa, assistit pel seu fill Vicente Ossorio de Moscoso y Álvarez de Toledo, el vengueren al comerciant i banquer Joan Alexandre de Larrard i Claveria (1735-1814), cònsol de Dinamarca, per 120.000 lliures.AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 04-01-1799. L'any següent, el nou propietari va demanar permís per a fer-hi reformes, com la supressió de l'escut heràldic dels Sessa que coronava el portal principal, substituït pel dels Larrard a la porta de la planta noble. Les obres, realitzades pel mestre de cases Antoni Xarrié, el paleta Esteve Armada, els manyans Gaietà Farral i Joan Campllonch, el vidrier Andreu Planas i el daurador Salvador Miquel, consistiren en l'enderrocament parcial de la torre del terrat i la substitució dels arcs i cobertes de l'escala principal, a més de la construcció d'una altra escala per a pujar al segon pis a la cantonada dels carrers Ample i de la Plata, entre d'altres. A més, l'inventari realitzat amb motiu del lloguer de l'edifici a la Renta del Tabaco revela que gran part dels elements decoratius originals (pintures, tapissos, llums, mobiliari, etc.) foren retirats pel nou propietari.
Joan de Larrard fou succeït per seu fill Pere Alexandre de Larrard i de Llauder, casat amb Maria Dolors Juez-Sarmiento, que va morir el 1823. El succeí el seu primogènit Joan de Larrard i Juez-Sarmiento, que morí solter el 1824, pocs mesos després del seu pare, i fou succeït pel seu germà Pere (†1828). A la mort d'aquest, el succeí el seu germà Antoni Alexandre, que el 1850 va fer reformar el segon pis com a habitatge, amb una nova decoració pictòrica de murs i sostres a càrrec de Nicolau Planella i Joan Parés.
Antoni Alexandre de Larrard va morir el 1887, disposant en el seu testament una administració dels seus béns que devia ser liquidada 100 anys després de la seva mort, però després de morir el seu nebot Antoni de Milans i de Larrard, la resta d'hereus impugnaren el testament, aconseguint-ne l'anul·lació. Un cop repartida l'herència, el palau fou adjudicat pro indiviso a Joaquim de Sarriera i de Larrard, comte de Solterra, i la seva esposa Maria Pilar de Milans i de Larrard. El 1897, aquesta darrera vengué la seva meitat a Josep Fàbregas i Mas, succeït per la seva germana Maria, que el 1913 la vengué a Carles Sanllehy i Girona, marquès de Caldes de Montbui. L'altra meitat va passar a mans del seu fill Josep de Sarriera i de Milans, marquès de Moja, en virtut de donació en els capítols matrimonials, i a la seva mort va passar a la seva única filla Clotide de Sarriera i Roger, succeïda pel seu avi matern Antoni Roger i Vidal, que el 1911 la traspassà a Carles Sanllehy.
El 1893, la família Larrard va llogar el palau a l'Escola Pia Calassanç, que a mitjans del hi va efectuar nombroses reformes que contribuïren a transformar, encara més, la imatge i el funcionament originals de l'edifici, que resta desocupat des dels primers anys del , quan fou abandonat per l'escola.
miniatura|Quarteró núm. 6 de Garriga i Roca (c. 1860)
Descripció Comprèn part de soterrani, planta baixa, entresòl, dos pisos i terrat, per bé que una part del pis principal disposa d'una planta intermèdia producte de reformes modernes. Al terrat hi ha una torratxa amb mirador que supera les tres plantes d'alçada. L'accés principal dona pas a una àmplia zona de vestíbul i a un pati central quadrangular d'àmplies dimensions en el qual sorgeix l'escala noble d'accés a la planta principal o primera.
Les tres façanes estructuren les seves obertures en eixos verticals de ritme regular: portals a la planta baixa, balcons ampitats a l'entresòl i balcons en voladís al primer i segon pis. Els murs de la façana principal estan revestits amb un aplacat de pedra de Montjuïc simulant un aparell regular que, entre els eixos d'obertures, es presenta encoixinat, formant pilastres. Pel que fa a les façanes del carrer de la Plata i de la Mercè, l'aplacat de pedra només arriba al nivell de l'entresòl, mentre els nivells superiors oculten els murs de maó rere un arrebossat de morter. Els emmarcaments i les llosanes dels balcons són fets de pedra, mentre que les baranes, profusament decorades, són de ferro forjat i fos. Llindes, muntants i ampits de portes i finestres sobresurten de la línia de façana per mitjà d'una motllura simple, excepte en el balcó central sobre el carrer Ample, profusament decorat amb elements florals. El portal principal fou obra de Joan Soler i Faneca i substitueix un projecte anterior encarregat a Josep Gaig. Està emmarcat per dues columnes estriades i pilastres d'ordre compost sobre les quals reposa un entaulament decorat amb relleus vegetals que suporta la llosana del balcó. El coronament té una cornisa amb òculs el·líptics i mascarons de desguàs. Aquests elements formaven part d'una coberta de vessants primigènia i, en ser aquesta substituïda per un terrat de solera després de la Guerra Civil, perderen la seva funció de ventilació i desguàs.
A l'interior destaca la fusteria que conforma el portal principal, els balcons i llurs porticons. Decorats amb florons i motllures corbes d'estil rocalla, aquesta fusteria podria datar del mateix .
El pati central, al voltant del qual es vertebren les estances de la casa, presenta els murs revestits de pedra, i tant el vestíbul d'accés com l'escala principal es cobreixen amb voltes de mocador fetes de maó de pla. Els pilars que sostenen els arcs carpanells que obren cada tram són de pedra i presenten un ordre proper al dòric. En els murs s'hi practicaren obertures el·líptiques que proporcionen llum i ventilació a les estances de la planta baixa i l'entresòl. Destaca la barana de ferro forjat i fos que recorre l'escala principal amb una profusa ornamentació a base de volutes. Culminant el tram final de l'escala hi ha el portal d'accés a la planta noble, flanquejat per pilastres estriades d'ordre compost i coronat per un entaulament amb decoracions vegetals que sosté l'escut dels Larrard. En aquesta època, es procedí a la construcció d'una nova escala vers el segon pis i un celobert a la zona sud-est per a il·luminar i ventilar les cuines. Mentre la majoria de forjats (de biga de fusta i revoltó) es mantenen d'origen, els terres, de mosaic hidràulic, daten de la segona meitat del , així com els falsos sostres i envans que subdivideixen els antics salons de les plantes principal i segona, desvirtuant-ne l'estructura original.
Referències
Vegeu també Palau Caçador-Cortada Can Muntaner de Dalt Palau Marimon Llauneria Grassi
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Patrimoni monumental del Barri Gòtic Categoria:Edificis del barri Gòtic Categoria:Palaus barrocs de Barcelona Categoria:Carrer Ample Categoria:Carrer de la Mercè