Mi querida señorita és una pel·lícula espanyola dirigida per Jaime de Armiñán que es va estrenar el 17 de febrer de 1972.
Argument Adela Castro és una dona soltera, de mitjana edat, resignada al fet que, pel seu físic, cap home la vulgui. Però torna a la ciutat un antic amic, que treballa a la banca, en Santiago, vidu, el qual li demana matrimoni. Adela acudeix a demanar consell al seu confessor, perquè està preocupada per no ser una dona «normal», ja que s'afaita.
Poc després, Adela, té un atac de gelosia en veure tornar Isabelita, la seva minyona, d'un passeig amb el xicot. Aquest fet produeix una gran discussió i Isabelita s'acomiada i plega de la feina. Llavors Adela acudeix al metge, qui li descobreix que en realitat és un home, fet que desconeixia perquè l'havien criat com a dona des de bebè i la moralitat de la petita ciutat de províncies en la que viu no li havien permès explorar el sexe. En descobrir-ho, marxa sobtadament a Madrid a viure com a home.
En arribar a la capital s'instal·la en una pensió barata, on conflueix amb Feli, una prostituta. Adela, que ara es fa dir Juan, passa moltes dificultats econòmiques per no disposar ni de diners ni de documentació masculina, en el seu carnet d'identitat posa que és dona. Cerca treball, però mancada d'estudis i d'experiència laboral, només aconsegueix guanyar-se la vida cosint. Llavors es troba, per casualitat, la seva antiga minyona, la Isabelita, que treballa de cambrera en una cafeteria. Ella no el reconeix, ja que va vestit d'home i amb bigoti. Adela, transformada en Juan, la festeja.
A causa de l'estretor econòmica, decideix tornar a la seva ciutat natal, amb la seva antiga personalitat, hi va per aconseguir els seus havers. Al banc, Santiago li aconsella tornar a casa per poder legalitzar la seva situació, fent-se visitar per un forense. Decidit a refer la seva vida com a home, torna a Madrid, on comença estudis de batxillerat i continua la seva relació amb Isabelita. A Madrid, cerca la seva antiga companya de pensió, Feli, per a tornar-li uns diners que ella li havia deixat a ell. Juan intenta mantenir relacions sexuals amb ella. Serà la seva primera experiència, encara amb dubtes sobre la seva inclinació. És tan frustrant que el sumeix en una gran depressió que li fa abandonar els estudis i deixar la seva promesa. Però Isabelita acudeix a casa seva i aconsegueix el que no havia aconseguit Feli. Davant la insinuació de Juan que guarda un important secret (el de la seva identitat) que alguna vegada li desvelarà, Isabelita el sorprèn anomenant-lo senyoreta.
Repartiment José Luis López Vázquez: Adela Castro Molina / Juan Julieta Serrano: Isabelita, minyona d'Adela Antonio Ferrandis: Santiago, pretendiente de Adela Enrique Ávila: pare José María, confessor de Adela Cristina Suriani: 1a filla de Santiago Ana Suriani: 2a filla de Santiago Manolo Otero: xicot d'Isabelita Lola Gaos: Chus, patrona de la pensió Chus Lampreave: neboda de Chus Mònica Randall: Feli, veïna de la pensió José Luis Borau: doctor Comentaris Va ser una pel·lícula polèmica pel fet de parlar d'un canvi d'identitat. Una brillant pel·lícula que el director va saber fer subtil per no alarmar a la censura de l'època. La pel·lícula va ser nominada a l'Oscar com a Millor pel·lícula estrangera, i José Luis López Vázquez va rebre molts premis per la seva gran interpretació. També va ser guardonada amb el Premi Sant Jordi a la millor pel·lícula espanyola.
Referències
Enllaços externs 35 mm de cine español El director Jaime de Armiñán i l'actriu Julieta Serrano parlen sobre la pel·lícula. Ana Hontanilla, Hermafroditismo y anomalía cultural en Mi querida señorita a Letras Hispanas: Revista de Literatura y Cultura. Ficha y crítica de Mi querida señorita en decine21.com Mi querida señorita o la costilla de Eva a El Mundo.
Categoria:Pel·lícules romàntiques d'Espanya Categoria:Pel·lícules d'Espanya del 1972 Categoria:Guardonades amb el Premi Sant Jordi a la millor pel·lícula espanyola Categoria:Pel·lícules de temàtica LGBT d'Espanya Categoria:Pel·lícules rodades a Vigo Categoria:Pel·lícules rodades a Madrid