El dialecte piacentí (dialët piaṡintëin) és un dialecte no codificat de la llengua emiliano-romanyola, pertanyent al grup lingüístic gal·loitàlic, parlat en la província de Plasència.
Presenta trets de continuïtat amb la llengua lombarda (sobretot en el lèxic i en diverses expressions idiomàtiques), alhora que destaca les analogies amb la llengua piemontesaEl dialecte de Piacenza, Leopoldo Cerri, Tipografia Solari, Piacenza, 1910, pàg. 1Vocabulari etimològic i comparatiu dels dialectes de l'Emília-Romanya, Eugenio Magri, Maria Luisa Vianelli i Roberta Calzolari, Nicola Calabria Editore, Patti (ME), 2009, pàg. 75Ahir a l'Emília-Romanya, dialectes, tradicions, curiositats, Giuseppe Pittano, Nadia Zerbinati, Anniballi Edizioni, Bolonya, 1984, pàg. 11 i difereix dels dialectes emilians, amb l'excepció del Parmigià, pel que fa a la pronunciació;Vocabulari etimològic i comparatiu dels dialectes de l'Emília-Romanya, Eugenio Magri, Maria Luisa Vianelli i Roberta Calzolari, Nicola Calabria Editore, Patti (ME), 2009, pàg. 35 també hi ha molts trets lígurs que distingeixen les varietats dels Apenins, alguns dels quals arriben feblement a Piacenza. La relació centenària entre la ciutat i els seus voltants amb Milà és a l'origen de les característiques llombardes,} tant és així que la província de Piacenza s'inclou ocasionalment a l'àrea de parla llombarda.} Tanmateix, des de la classificació de Bernardino Biondelli el 1853 s'ha inclòs entre les varietats del tipus emilià} malgrat els nombrosos caràcters llombards.
Referències
Categoria:Província de Piacenza Categoria:Dialectes de llengües romàniques Categoria:Llengües gal·loitàliques