Santa Perpètua de Mogoda és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.
Situació Està situat en una plana travessada per la riera de Caldes, prop de la seva desembocadura al riu Besòs, a 17 km de Barcelona i a 7 km de Sabadell.
Geografia Llista de topònims de Santa Perpètua de Mogoda (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Història El topònim prové de l'església de Santa Perpètua situada al lloc de Mogoda, que podria ser un antropònim germànic o de l'àrab al-muqata, «les parcel·les». En els fogatges del consta com Santa Perpètua de la Mogoda i al com Santa Perpètua de Mogoda, de la vegueria de Barcelona. En els primers censos del es va registrar com a Santa Perpétua de Moguda. El 1933 es va canviar a Santa Perpètua de la Moguda, Facsímil de l'edició Barcelona: Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937. modificat el 1937 a Perpètua de Moguda en el context revolucionari contra l'hagiotoponímia. Durant el franquisme es va tornar al nom anterior fins al 1983.Canvis de nom , a Municat
A Can Filuà s'han trobat restes de pobladors pertanyents al Neolític, de 9.000 anys d'antiguitat.
Hi ha documents que esmenten la localitat des del , encara que s'han trobat restes de cultura ibera, i també d'una masia romana. L'institut més important del poble es diu Ins. Estela Ibèrica per aquest motiu.
L'actual terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda és el resultat de la unió dels pobles de Santa Maria l'Antiga i Santa Perpètua de Mogoda l'any 1847, fruit de la reordenació administrativa impulsada per l'administració central de l'Estat que va agregar aquells pobles de poca població als seus veïns més grans.
Tant a Santa Perpètua com a Santa Maria l'antiga es conserven importants restes de viles romanes.
A sobre de les pedres i la cultura romana va construir-se al llarg dels segles X-XII la Santa Perpètua medieval, el nucli de la qual és l'actual barriada de Mogoda, als peus de la riera de Caldes. Allà s'aixecà el castell de Mogoda.
miniatura|Estació de Santa Perpètua de Mogoda
La primera referència escrita de Mogoda data de l'any 990 i pel que fa a Santiga del 983. Des de llavors, al voltant de les sagreres de les esglésies de Santa Perpètua s'han desenvolupat els dos nuclis de població, amb més èxit pel que fa al de Santa Perpètua, ja que a partir del crea al seu voltant una xarxa urbana, origen de l'actual nucli. Santiga, però, mantingué el seu aspecte definit per una plaça amb el safareig, el castell i les cases adossades dels treballadors i l'església, que encara avui en dia es pot observar. Durant el període medieval, nasqueren els més de 30 masos i masies localitzats al terme municipal.
Un dels fets històrics esdevinguts al terme és una batalla dins de la Guerra del Francès el 1810 esdevinguda entre Santa Perpètua i Mollet, que perderen els francesos.
El 1857, Claudi Aranyó i Aranyó (industrial barceloní i membre del Foment del Treball) instal·là un vapor tèxtil als afores del poble. Fou l'inici de l'establiment d'indústries a Santa Perpètua i del creixement urbà. El multiplicaria aquest fenomen en crear-se nous polígons industrials que provoquen un augment accelerat de població, molta d'ella d'origen immigrant, bàsicament espanyola. Al continua la mateixa inèrcia, aquest cop amb immigrants de fora de l'estat espanyol.
Llocs d'interès miniatura|Església de Santa Perpètua Són d'interès les masies de Ca n'Oller, Can Banús, Can Miralpeix i Can Sabau, la Granja Soldevila (Mas Granollacs) que és posterior, però emblemàtica de la localitat, i el castell de Mogoda, així com el museu municipal. A mitjans del s'instal·len les primeres fàbriques tèxtils del municipi: El Vapor Aranyó i Ca n'Andal. A més, es troba al municipi l'arbre conegut més gruixut de tot el Vallès Occidental: el Lledoner de Can Llobet.Vicens i Llauradó, Albert, 2013. Excursions pels arbres singulars del Vallès Occidental. Col·lecció Llibres de muntanya, 33. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. . Pàg. 83-84.
Economia Tradicionalment agrícola, el creixement que ha tingut els darrers anys ha encaminat la seva economia cap a la indústria (50% de la població ocupada el 1996) i el comerç.
Demografia
Administració
Entitats Gegants de Santa Perpètua de Mogoda Diables Santa Perpètua Unificació Club Futbol Ball de Gitanes de Santa Perpètua
Referències
Enllaços externs
Pàgina web de l'Ajuntament deMogoda.cat Comunitat virtual de Santa Perpètua de Mogoda Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya