Rubí és un municipi mil·lenari de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental. Està situat a la vall de la riera de Rubí, i limita al nord amb Terrassa i Sant Quirze del Vallès, a l'oest amb Ullastrell, a l'est amb Sant Cugat del Vallès, i al sud amb Castellbisbal. Actualment, la ciutat té 78.549 habitants (2022). Rubí és la quarta ciutat del Vallès Occidental en població, després de les dues cocapitals i Sant Cugat, la dotzena de la província de Barcelona i la setzena de Catalunya. Respecte a Espanya, se situa en el 97è lloc de les ciutats més poblades de l'Estat.
El nom actual, segons l'opinió dels historiadors, prové del nom registrat com a Rivo Rubeo, trobat en vestigis romans. La seva denominació en llatí és traduïble per riera vermella, en referència a l'argila que arrossega la riera.
Geografia Llista de topònims de Rubí (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Història de la ciutat Primers assentaments Els primers assentaments coneguts a la rodalia de l'actual Rubí foren a Can Fatjó i la Serreta. Cap al els laietans van aixecar el seu poblat emmurallat i amb torresPere Bel: Poblat iberoromà de Can Fatjó. Diari de Rubí, 13/12/07 al turó de Can Fatjó al pas de la Via Heraclea, on encara es conserva un forn iberoromà. Durant la dominació romana va ser un nucli estable de població dedicat, fonamentalment, a l'agricultura i passà a ser progressivament important.Molí 21. Aproximació a l'entorn de l'antiga Fassina Aguilera El poblat ha desaparegut completament i on possiblement hauria estat la Rubricata que esmenta Claudi Ptolemeu a la seva Geographia del segle II.
La via Heraclea va facilitar l'ocupació del camp en la segona meitat del segle II aC al voltant del petit nucli iberoromà, que ja ocupava espais a banda i banda de la riera de Rubí, i van anar creixent durant el segle I aC, i que en època d'August ja es poden considerar com a vil·les pròpiament dites, dedicades a la producció de vi laietà. Al centre urbà de l'actual Rubí es va formar una gran vil·la quan el nucli de Can Fatjó va entrar en decadència. Durant la crisi de l'imperi romà, entre el segle III i principis del segle V la propietat rural es va concentrant en poques mans i algunes vil·les s'abandonen, mantenint-se l'assentament del centre urbà, que va incorporar unes termes privades. A partir del segle V, amb l'arribada dels visigots varen desaparèixer molts nuclis rurals.
Edat mitjana miniatura|Restes del castell de Sant Genís A partir de la mort de Guifré el Pilós, la frontera entre els cristians i els musulmans en aquesta zona quedava delimitada pel riu Llobregat: al nord s'hi establien els cristians i al sud hi restaven els musulmans. Era la consolidació d'una primera línia de conquestes, però sempre amb una ampla zona fronterera molt imprecisa, i sembla que bastant buida de població. La primera referència escrita que ens parla de Rivo Rubeo, l'actual Rubí, data de l'any 986 al voltant de l'església de Sant Pere de Rubí i protegit pel castell de Sant Genís. Es construeixen masies en les quals es va cultivar la terra i, posteriorment, s'estableix un nucli urbà estable davant de l'església de Sant Pere.
miniatura|Castell de Rubí L'any 1233, Berenguer de Rubí obté una autorització per part del rei Jaume I per tal d'aixecar un nou castell, el castell de Rubí, quedant el del turó de Sant Genís definitivament abandonat. Durant el , la família dels Torrelles controla el terme subjecte als mals usos fins que el 1383 Ramon de Torrelles va vendre la remença, l'eixorquia i la cugucia, tres dels mals usos, a canvi que els seus camperols li guardessin fidelitat i homenatge a ell i als seus successors. Finalment, el 1394, Joan el Caçador va vendre la jurisdicció del castell a Joan de Togores i va donar als habitants el privilegi d'escollir batlle a canvi de pagar un impost col·lectiu, sent el primer batlle Pere de Xercavins.
Edat moderna D'entre les guerres, cal destacar la Guerra de Successió, on el Decret de nova planta augmentà abusivament la pressió fiscal sobre Catalunya i provocà molt malestar, sobretot entre els amos de les masies, que només pretenien pagar les taxes municipals. A més, les males collites encara incrementaren aquest descontentament, perquè les classes més populars no podien satisfer la pressió fiscal. L'escassa indústria de Rubí la componien petits tallers tèxtils com el de cal Bassas i molins fariners com el molí de la Bastida.
Edat contemporània El 1824 apareix la primera fàbrica, la de la Verneda d'en Carreras, dedicada a la producció de teixits de llana, coneguda popularment com "la Llana". Durant tot el les fàbriques tèxtils van continuar instal·lant-se a la vora de la Riera de Rubí, fins que al pas del al , la ciutat experimenta la seva primera gran expansió en plena revolució industrial, passant d'una economia basada en l'agricultura, a un model mixt amb la construcció d'indústries tèxtils a la vora de la riera, de les que es conserven quatre xemeneies i els edificis del Vapor Nou i el conjunt de l'Escardívol. Aquesta obra, com altres edificis de la ciutat, són obra de l'arquitecte Lluís Muncunill, deixeble d'Antoni Gaudí. Llevat dels contramestres i càrrecs especialitzats, la ma d'obra de les fàbriques era bàsicament dones i nens.
En 1855 la delimitació entre els municipis de Rubí i Sant Cugat del Vallès fou modificada, engrandint el territori de Rubí amb una zona d'horts entre la plana de can Bertran i el torrent dels Alous. En 1860 es va construir el primer pont de pedra a Rubí, de tres ulls, per connectar el poble amb les terres de conreu i les masies situades als camps de l'altra banda de la riera, i després d'expropiar diversos terrenys, el 1884 es va desviar el curs de la riera a ponent per poder incorporar al poble les terres de la Parellada del Castell de Rubí, i el 1897, per iniciativa dels germans Ribas, es construí un pont penjant.
A la fi de 1874, durant la tercera guerra carlina la vila fou assaltada per la partida del Muixí, que s'emporta l'alcalde i quatre propietaris «de gira» per la comarca. El 1897 l'energia elèctrica va arribar a Rubí, i amb ella l'electrificació de la seva indústria. Cap a la fi del , la reina regent Maria Cristina atorga el títol honorífic de Vila a la localitat.
L'arribada dels Ferrocarrils de Catalunya el 1919 amb la línia que connecta Barcelona amb Terrassa fa que s'ocupi la zona propera a l'estació. Fruit de la riquesa de l'emergent classe burgesa i el retorn dels indians, es construeixen noves edificacions, entre les quals destaquen el conjunt d'estil modernista situat a la Plana de Can Bertran i les Escoles Ribes. Durant la Mancomunitat de Catalunya, en la que s'impulsa el cooperativisme es construeix el Celler Cooperatiu, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell. La indústria, contràriament, es va desenvolupar amb rapidesa i avui sovintegen en el terme municipal empreses de construcció, tèxtils, del metall i l'electrònica, que s'agrupen en diversos polígons industrials (Cova Solera, Can Jardí, La Llana, Can Rosés...).
Després de la guerra Civil espanyola, onze ciutadans de Rubí van ser deportats a camps de concentració nazis, dels quals sis van morir al camp d'extermini de Gusen del complex Mauthausen-Gusen. Els onze deportats estan commemorats amb llambordes stolpersteine.
La industrialització va anar acompanyada d'un vertiginós creixement demogràfic a partir de la dècada dels seixanta, amb la immigració massiva d'immigrants procedents d'Espanya. Si a començaments de la dècada de 1960 Rubí amb prou feines superava els 6.000 habitants, a final del ja ultrapassava els 50.000.
L'arribada de població d'altres ciutats catalanes, i les onades immigratòries al pas del al des del nord d'Àfrica i el sud i centre d'Amèrica, fan de Rubí una ciutat atractiva i ben comunicada, de manera que només un terç de la població actual, al voltant de 72.000 habitants, són nascuts a la ciutat o al Vallès Occidental.Idescat
miniatura|Monument a les víctimes de la riuada de 1962.El 25 de setembre del 1962 s'esdevé el pitjor desastre hidràulic en tot Espanya. Rubí va perdre gairebé tota la seva agricultura la tardor del 1962 en unes violentes riuades,Diputació de Barcelona causades per unes fortes pluges. Es van registrar 182 litres en 24 hores a la Mola i varen provocar greus inundacions amb milers de víctimes, així com la consegüent destrucció dels barris construïts en precari a la llera de la riera. Des d'aleshores només subsisteixen alguns rodals de cereals i vinya.
Aquest desastre natural va provocar més de 800 morts (desapareguts inclosos), amb un total de més de 2600 en tota Catalunya. Es comptabilitzen un total de 441 morts, 374 desapareguts i 213 ferits, la major part de veïns de Terrassa (Les Fonts) i Rubí. En un 90% del total de pèrdues, es distribueix entre el 40% a Sabadell, un 30% a Terrassa i a Rubí 20%, aproximadament. El 10% restant es reparteix per Besòs i altres llocs puntuals com el Prat de Llobregat.
Aquestes pluges van provocar que les diferents rieres que provenen de Sant Llorenç del Munt i altres, s'unissin a Matadepera i Terrassa i que causessin el posterior desbordament de la riera en la ciutat de Rubí. A Rubí, la riera recupera la seva antiga llera desviada el 1850 per salvar la part baixa de la població. Aquest canvi de la llera de la riera, amb el pas del temps, havia caigut en l'oblit dels habitants i governants de Rubí, en part perquè s'ha fet moviment de terres i sense construccions d'obra civil. La llera antiga de la riera havia estat ocupat per habitatges, especialment des de 1930. Uns 105 habitatges situats en aquesta zona, anomenada l'Escardívol, desapareixen en pocs minuts la nit del 25 de setembre de 1962.
Per reallotjar els afectats per la inundació, el 28 de juny de 1964, coincidint amb la festa major de Rubí, el governador civil, va inaugurar el grup d'habitatges "25 de setembre"; quatre torres de 13 pisos i 43 blocs de pisos per als damnificats, que prèviament s'havien allotjat a les "cases de fusta". En total van ser 540 habitatges. Des de 1980, es va construir de nou, habitatges unifamiliars i en els primers anys del blocs de pisos en zones molt afectades el 1962.
Símbols L'escut de Rubí es defineix pel següent blasó: «Escut caironat truncat: primer de gules, 2 claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda per damunt de la d'argent en barra; segon d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de ciutat» Va ser aprovat el 2 d'abril de 1990 i publicat en el DOGC l'11 del mateix mes.
Les claus de Sant Pere són l'atribut del patró de la ciutat i els quatre pals recorden que el municipi va estar sota jurisdicció reial.
La bandera de Rubí té la següent descripció: «Bandera apaïsada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb una banda groga fixada des de l'angle superior de l'asta fins a l'interior del vol damunt d'una barra blanca situada des de l'angle superior del vol fins a l'inferior de l'asta. L'ample de la banda i de la barra, de 1/8 de l'alt de la del drap» El color vermell s'utilitza en representació de l'esmalt de camper de l'escut, i els colors grocs i blanc, en representació de les claus de Sant Pere, que figuren en l'escut.
Va ser publicada en el DOGC el 14 de maig de 1990.
Demografia miniatura|El barri de les Torres En un estudi del 30 de setembre de 2008, Rubí tenia un total de 74.468 habitants, dels quals 37.016 són homes i 37.452 són dones, segons dades del padró municipal de Rubí. L'any anterior, tenia 70.494 habitants.