miniatura|Virtanen (1934) fou un químic i professor universitari finlandès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1945, «per la seva recerca i invencions en química agrícola i nutricional, especialment pel seu mètode de conservació de farratge»."The Nobel Prize in Chemistry 1945." Nobelprize.org. Nobel Media AB 2014. Web. 15 June 2017.
Va inventar l'ensitjat AIV, que va millorar la producció de llet, i un mètode per conservar la mantega, la sal AIV, que va conduir a un augment de les exportacions de mantega finlandeses.
Biografia Va néixer el 15 de gener de 1895 a la ciutat de Hèlsinki, que en aquells moments formava part de l'imperi Rus i que avui en dia és la capital de Finlàndia. Era fill de Kaarlo Virtanen, maquinista de ferrocarril, i de Serafina Isotalo.
Va estudiar en el liceu clàssic de Viipuri, i posteriorment es va dedicar a l'estudi de química, biologia i física. Finlàndia. Es va casar amb la botànica Lilja Moisio (1894-1972) el 1920 i va tenir dos fills amb ella.
El 1933, va comprar una granja prop de Hèlsinki, on va provar alguns dels seus resultats científics a la pràctica. Veia en la sobreproducció d'aliments només un fenomen temporal. Va viure una vida senzilla, mai va tenir cotxe propi, mai va fumar i mai va consumir alcohol.
L'any 1939 va obtenir el càrrec de professor de bioquímica a l'Institut Tecnològic de Finlàndia a Hèlsinki, dependent de la Universitat de Hèlsinki.
Va morir de pneumònia el novembre de 1973, després d'una fractura de fèmur per una caiguda unes setmanes abans. Va ser enterrat al cementiri de Hietaniemi.
Recerca científica Les seves investigacions tracten sobre els aliments parcialment sintètics per al bestiar, els bacteris fixadors del nitrogen en els nòduls de l'arrel i també en la millora dels mètodes de preservació de la mantega.
El 1943 va publicar un mètode nutricional que va millorar l'emmagatzematge del farratge verd, important durant els hiverns llargs. El procés inclou l'addició de l'àcid hidroclòric o sulfúric diluït al gra per a emmagatzemar-lo novament. L'increment d'acidesa deté la fermentació i no té cap efecte nociu en el valor nutritiu del farratge o en els animals que el mengen. El 1945 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química «per la seva recerca i les seves invencions en química agrícola i de la nutrició, especialment pel seu mètode de conservació de farratge».
Reconeixements En honor seu s'anomenà l'asteroide (1449) Virtanen, descobert el 20 de febrer de 1938 per l'astrònom Yrjö Väisälä.
Referències
Enllaços externs
Virtanen, Artturi Ilmari Virtanen, Artturi Ilmari Categoria:Alumnes de la Universitat de Hèlsinki Categoria:Alumnes de l'Imperial Alexander University Categoria:Distingits amb el Pour le Mérite (classe civil) Categoria:Morts a Hèlsinki Categoria:Comandant de l'orde de la Dannebrog Categoria:Científics de Hèlsinki Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de París Categoria:Alumnes de la Universitat d'Estocolm Categoria:Alumnes de la Universitat de Zúric