Els apòcrits (Apocrita) són un subordre d'insectes himenòpters, que inclou nombroses famílies, comprenent vespes, abelles i formigues. Són les formes més avançades dels himenòpters. Els apòcrits es divideixen tradicionalment en dos grups sense categoria: Parasitica i Aculeata.
Característiques El fet més destacat i que els diferencia clarament de l'altre subordre d'himenòpters, els símfits, és la presència d'una estreta cintura que separa els tòrax de l'abdomen. L'ovipositor o oviscapte de la femella és retràctil, i en algunes espècies s'ha convertit en un fibló emprat com a mecanisme de defensa. Les larves no tenen potes, i es crien en un niu o com paràsits d'un hoste.
Parasitica Els parasítics (Parasitica) són un grup parafilètic 2007: Phylogeny and classification of Hymenoptera. Pp. 521-548 in: & (Eds) Linnaeus tercentenary: progress in invertebrate taxonomy. Zootaxa, 1668: 1–766. que inclou la majoria dels himenòpters, i és un grup compost per espècies paràsites d'altres insectes. Els parasítics ponen els seus ous dins d'un altre insecte (siga un ou, una larva o una crisàlide) i les larves paràsites creixen i es convertix dins d'eixe amfitrió. La majoria són xicotets, amb l'oviscapte adaptat per a la perforació i inclusió de l'ou dins l'hoste; en alguns d'estos les larves paràsites induïxen una metamorfosi prematura, mentre que en altres la prolonguen. L'hoste mor quan els paràsits s'acosten a la maduresa.
Hi ha espècies que són paràsites d'altres paràsits. Molts himenòpters paràsits s'utilitzen com a agents de control biològics per a controlar insectes com mosques i corcs. L'himenòpter adult continua amb la seua forma de vida lliure.
Aculeata Els aculeats (Aculeata) són un clade que inclou les espècies en les quals l'oviscapte de la femella es transforma en un fibló; s'hi inclouen les formigues, les abelles i les vespes. En els apòcrits solitaris (no socials), les larves s'alimenten amb la presa (paralitzada) capturada o poden ser alimentades amb pol·len i nèctar.
Famílies i superfamílies El subordre dels apòcrits compren 14 superfamílies i 72 famílies. La més diversificada és la superfamília Chalcidoidea, amb 20 famílies.
Stephanoidea Stephanidae
Sphecoidea Sphecidae
Trigonalyoidea Trigonalyidae
Megalyroidea Megalyridae
Evanioidea Aulacidae Evaniidae Gasteruptiidae
Ceraphronoidea Ceraphronidae Megaspilidae
Proctotrupoidea Austroniidae Diapriidae Heloridae Monomachidae Pelecinidae Peradeniidae Platygastridae Proctotrupidae Renyxidae Roproniidae Scelionidae Vanhorniidae
Cynipoidea Cynipidae Figitidae Ibaliidae
Chalcidoidea Agaonidae Aphelinidae Chalcidae Elasmidae Eucharitidae Eulophidae Eupelmidae Eurytomidae Leucospidae Mymaridae Mymarommatidae Omyridae Perilampidae Pteromalidae Rotoitidae Signiphoridae Tanaostigmatidae Tetracampidae Torymidae Trichogrammatidae
Ichneumonoidea Braconidae Ichneumonidae
Chrysidoidea Bethylidae Chrysididae Dryinidae Embolemidae Plumariidae Sclerogibbidae Scolebythidae
Apoidea miniatura|Sceliphron caementarium, un apoid de la familia Sphecidae i del gènere Sceliphron. Ampulicidae Apidae Colletidae Andrenidae Halictidae Anthophoridae Megachilidae Crabronidae Heterogynaidae Sphecidae
Vespoidea Bradynobaenidae Formicidae Mutillidae Pompilidae Rhopalosomatidae Sapygidae Scoliidae Sierolomorphidae Tiphiidae Vespidae
Platygasteroidea Platygastridae Scelionidae
Referències