El Bages és una comarca catalana de la vegueria Central. La seva capital és Manresa, té 30 municipis, i inclou una part de la comarca natural del Lluçanès, així com un municipi de la de l'Alta Segarra. El 15 d'abril del 2015, 5 municipis van deixar de formar part del Bages i es van unir a la comarca del Moianès.
Antecedents històrics La Lacetània En l'època preromana el poble ibèric dels Lacetans habitava una àrea del centre de Catalunya que incloïa, entre d'altres, l'actual comarca del Bages, dotant així aquestes zones d'una primerenca identitat diferenciada. S'han descobert restes d'aquest poble en 15 municipis de la comarca. Es presumeixen preromans (tot i que documentats molt posteriorment) els noms de múltiples topònims comarcals com Artesse (Artés), Berguci (Bergús), Cardonam (Cardona), Menrense (Manresa), Saurisa (Súria), Talamancha (Talamanca) i Torcona (el Torcó).
El nom que avui designa la comarca sembla tenir en canvi un passat romà, podent provenir de la ciutat romana de la Lacetània de Bacasis quan a l'edat mitjana es denomina el pla de Bages com Bagas, Baias, Baies i Bacas. Si bé també podria tenir origen en el nom d'una població italiana famosa a l'època romana o bé ser cèltic. La presència romana al Bages és ben palesa també amb nombroses restes, vil·les, explotacions, sepulcres i monuments funeraris.
El comtat de Manresa Es desconeixen els detalls del període d'ocupació visigòtica que seguí a la romana si bé se suposa que no era gaire poblat més enllà d'algunes localitats com Manresa i Cardona. Amb tot també se'n conserven jaciments amb necropolis i jaciments a través de la comarca.
Amb el domini islàmic van aparèixer els topònims de Cirera, Marro i Rafechs.
Els carolingis van ocupar Manresa (796) i Cardona (798) on s'hi van fer forts establint la frontera amb Al-Àndalus als rius Llobregat i Cardener. Entre 826 i 827 amb la revolta d'Aissó el territori se sublevà contra el poder franc fet que provocà que amb la fi d'aquesta revolta el territori quedés desorganitzat i despoblat. Això va ser així fins que el comte Guifré el Pilós inicià el repoblament de la zona i la reorganització d'aquesta unificant els territoris d'Osona i el Bages en un mateix comtat i bisbat. Ja que el pes demogràfic del Bages era petit i Vic ja havia estat seu episcopal en època visigòtica. Amb tot el bisbe Gotmar va aconseguir al 889 que al pagus de Manresa li fossin atorgats privilegis pel rei Odó.
La denominació del territori centrat a Manresa com a comtat de Manresa la trobem ja l'any 906. Aquesta serà inicialment merament geogràfica denotant una subunitat pròpia centrada en l'entorn d'aquesta ciutat. Si bé amb la integració del comtat d'Osona al de Barcelona i l'allargament dels dominis aquest anirà prenent personalitat pròpia sent esmentat en múltiples documents, diferenciat del d'Osona i delimitat. Amb la expansió dels dominis comtals a la frontera sud el comtat s'anirà ampliant estenent-se de Santa Coloma Sasserra a Sidamon en la seva màxima extensió.
Les torres de vigilància pròpies del Comtat eren dites Manresanes. De planta circular, amb una sola entrada elevada respecte al terra.
El fet d'emergir més tardanament farà que la seva existència no sigui massa dilatada desapareixent cap al segle XIII amb l'aparició de les vegueries.
La vegueria del Bages / de Manresa Les primeres referències d'aquesta entitat són de mitjans del , al principi compartia veguer amb múltiples vegueries i cap a finals de segle es trobava entrellaçada amb la vegueria de Cervera per tornar a compartir veguer més endavant amb Osona, Berguedà i Ripollès fins que l'any 1319 se separaren definitivament les vegueries del Bages i del Berguedà. Aquestes dues compartiren veguer fins a la seva desaparició. La segona era anomenada vegueria o sotsvegueria indistintament si bé cap al final de la seva existència va acabar per imposar-se la darrera.
A l'interior de la vegueria del Bages van aparèixer dues sotsvegueries, la sotsvegueria del Moianès, de forma permanent a partir de 1316 i la sotsvegueria del Lluçanès de forma permanent a partir de 1611. La sotsvegueria del Moianès passà a dependre de la vegueria de Barcelona a partir de 1393. També es van produir múltiples intercanvis de termes amb les vegueries veïnes al llarg de la seva existència, finada amb la imposició dels corregiments als Decrets de Nova Planta.
El corregiment de Manresa Amb la derrota del bàndol austriacista a la guerra dels Catalans i l'abolició de les institucions del principat, es reformulà l'estructura administrativa creant els corregiments en substitució de les vegueries. El corregiment de Manresa es formà al 1719 combinant els termes de la vegueria de Manresa i les sotsvegueries del Berguedà, Lluçanès i Moianès. Aquest comptava amb un corregidor a Manresa i un lloctinent a Berga.
El corregiment perdurà fins al 1833 amb l'excepció del període d'integració de Catalunya a la França napoleònica (1812-1814) quan Manresa fou capital d'un districte napoleònic, part del departament de Montserrat. El districte de Manresa a diferència del corregiment no incloïa el Berguedà.
Els corregiments van ser abolits i substituïts per les províncies amb la divisió territorial d'Espanya de 1833.
El partit judicial de Manresa Creat al 1834 amb la majoria de partits judicials, aquestes divisions territorials van ser creades per a l'administració de justícia als jutjats de primera instància amb seu al cap de partit, que en aquest era Manresa. Amb tot aquest partit ha anat evolucionant i intercanviant jurisdiccions de municipis. Aquests partits van tenir certa influència en la creació de les comarques de 1936 i van seguir pervivint després de l'abolició de les comarques pel franquisme.
Avui en dia els municipis constituents del partit judicial de Manresa són els de la comarca original del Bages.
La divisió comarcal L'assaig de divisió territorial, de la Generalitat, del 1936 inclogué en la demarcació del Bages els trenta-sis municipis següents: Aguilar de Segarra, Artés, Avinyó, Balsareny, Calders, Callús, Cardona, Castellbell i el Vilar, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, l'Estany, Fonollosa, Gaià, Manresa, Marganell (o Santa Cecília de Montserrat), Moià, Monistrol de Calders, Monistrol de Montserrat, Mura, Navarcles, Navars, Rajadell, Rocafort i el Pont de Vilomara, Sallent, Santa Maria d'Oló, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Mateu de Bages. Santpedor, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Súria i Talamanca. Canviant Cardona per Granera, són els mateixos que formaven el partit o districte judicial de Manresa, adscrit a l'audiència territorial i a la província civil de Barcelona.
Gairebé tots els municipis esmentats comprenen diverses entitats menors de població. Que no són pas sempre uns simples apèndixs o ravals del nucli principal, sinó que es presenten sovint amb personalitat pròpia ben destacada, amb les credencials d'uns antecedents històrics remarcables o amb la categoria que el desenvolupament social, industrial i urbà o una situació privilegiada modernament als ha atorgat. En aquest capítol caldria ressenyar les antigues quadres civils i les nombroses parròquies encara subsistents i els barris industrials o les colònies de vora riu. Els municipis del Bages compten el 2012 amb 74 parròquies: dues de pertanyents a l'arquebisbat de Barcelona, dotze al bisbat de Solsona i totes les altres al bisbat de Vic. El que no vol dir que totes disposin de rector cadascuna, ni de bon tros.
Les colònies o poblats fabrils establerts a la comarca als anys 1980-90 eren en nombre de 22; onze a la vora del Llobregat, vuit a la del Cardener i tres a la riera de Calders.
El 15 d'abril del 2015, amb l'aprovació de la Generalitat de Catalunya i dels alcaldes dels municipis següents, Moià, Santa Maria d'Oló, l'Estany, Calders i Monistrol de Calders van deixar de formar part del Bages per unir-se a la comarca del Moianès.
Geografia Limita al nord amb el Berguedà; a l'est amb el Moianès i amb Osona; al sud amb el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat; al sud-oest amb l'Anoia, i a l'oest amb el Solsonès.
La població ocupada segons dades de 2001 ho està en un 52% en el sector de serveis, en un 35,7% en el sector industrial, en un 11% en la construcció i en un 2% en l'agricultura. La indústria minera és molt antiga amb la sal de Cardona i amb explotacions de potassa a Súria i a Sallent. Una indústria molt diversificada, i antigament de predomini tèxtil, aprofita la força motriu del Llobregat i el Cardener, els dos rius que reguen la comarca.
La comarca està situada al bell mig de Catalunya, equidistant dels Pirineus, de la costa, de les comarques gironines i lleidatanes, ocupa l'angle sud-est de la Depressió Central.
La vegetació és majoritàriament de caràcter mediterrani, però té molts elements submediterranis, principalment a les obagues i a les fondalades. El bosc d'alzines i/o roures (Quercus pubescens i Quercus x cerrioides) es creu que predominaria a la vegetació natural de la comarca, si bé només ocupa grans extensions a la part alta de Montserrat i el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Actualment l'arbre més important és el pi blanc, molt resistent a la sequera i adaptat a viure en sòls pobres en nutrients, que sovint es troba associat a prats secs (joncedes, llistonars) i a matollars (brolles) de romaní i altres arbustos de fulla petita.
La xarxa fluvial que travessa la comarca forma un eix arborescent format pels rius Llobregat i Cardener i les rieres de la Gavarresa, de Calders i de Rajadell. Aquest sistema fluvial ha configurat l'aspecte físic del Bages, però també l'humà, perquè la població s'ha instal·lat a les fons de les valls, a les carenes entre els rius i als altiplans.
L'agricultura del Bages és essencialment de secà. Els cultius són mediterranis, cereals, vinya i olivera. La indústria tradicional era la tèxtil i cotonera. Posteriorment s'hi van instal·lar indústries mineres de sals potàssiques, metal·lúrgiques i químiques.Geografia Comarcal de Catalunya, volum núm. 1, pàg. 145 a 155, edicions junior,
Demografia
Relleu miniatura|Mapa topogràfic del pla de Bages, al centre, de color verd. A la imatge s'hi aprecia: el massís de la muntanya de Montserrat, al sud; el massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac, al sud-est; l'altiplà del Moianès, a l'est; les valls de la riera Gavarresa, el riu Llobregat i el riu Cardener, al nord; la serra de Castelltallat, al nord-oest, i la serra de Palomes, al sud-oest. El Bages és constituït essencialment per una extensa conca d'erosió vorejada d'altiplans i muntanyes enlairades, dins la Depressió central. El pla de Bages constitueix el fons de la conca d'erosió, excavada per les aigües del Llobregat i dels afluents en les argiles, margues rogenques i gresos que hi ha en aquest lloc. Aquests materials es dipositaren durant l'època geològica de l'Eocè, al començament del Terciari. Posteriorment els rius s'hi encaixaren i part dels seus fondals es reompliren progressivament de materials al·luvials, donant lloc a diferents nivells de terrassa. Aquests nivells d'al·luvions poder ser observats en punts diferents al llarg de la carretera de Manresa a Berga. Són fàcilment identificables per l'abundor de còdols, o pedres ben arrodonides per l'aigua corrent.
El pla de Bages ocupa una posició central en la comarca, i és continuada per altres plans com el de Sant Vicenç al sud, i el de Fals i de Camps (Fonollosa) a l'oest.