Falstaff és una commedia lirica operística en tres actes de Giuseppe Verdi, segons un llibret d'Arrigo Boito adaptant les obres de Shakespeare The Merry Wives of Windsor i Henry IV. S'estrenà amb gran èxit el 9 de febrer de 1893 a La Scala de Milà. A Catalunya s'estrenà el 18 d'abril de 1896 al Gran Teatre del Liceu. És considerada com l'última òpera bufa.
Encara que no tan immensament popular com les obres que immediatament la precedien, Aida i Otello, Falstaff ha estat durant molt de temps una de les favorites dels crítics pel seu refinament melòdic. Fou l'última òpera de Verdi, escrita en la vuitena dècada del compositor, i la segona que era una comèdia de les seves vint-i-sis òperes. Era també la tercera de les seves òperes basada en una obra de Shakespeare, i com la seva primera adaptació del dramaturg anglès, Macbeth, conclou amb una fuga, el Tutto nel mondo è burla.
L'acció es desenvolupa a Windsor (Anglaterra), durant el regnat d'Enric V, a començaments del . El personatge central té, a més dels inevitables aspectes bufonescos, una dignitat i una intel·ligència natural —hedonista, materialista i cínica— que li atorguen un gran atractiu. L'òpera, que és una gran comèdia sobre les febleses humanes, explica les cruels burles que dues poderoses burgeses de la població anglesa de Windsor preparen a Falstaff i duen a terme en resposta als seus ridículs intents de seducció, amb un inevitable final feliç.
Origen i context Després de dotze anys de silenci, Verdi recupera la seva activitat amb dues òperes basades en personatges de Shakespeare: Otello i Falstaff. No és una decisió fortuïta perquè aquests dos títols que tanquen l'obra de Verdi estan impregnats d'una profunda teatralitat i expressivitat pròpia, que marcarà decisivament els compositors de l'escola verista.
Verdi va escriure aquesta obra mestra poc abans de fer vuitanta anys, i és considerada el testament musical del genial compositor. S'hi va inspirar a partir de dos textos del seu admirat Shakespeare: Les alegres comares de Windsor i Enric IV on s'explica un mateix conte. Boito, autor de cultura clàssica i un versificador refinat, amarat en els últims corrents de la literatura europea, adequat per interpretar Shakespeare mitjançant el decadentisme en comptes del romanticisme de Verdi, li proposa el 1889 un nou projecte shakespearià basat en aquestes dues obres. Aquesta nova col·laboració representa una nova direcció per les obres de Verdi i també per la tradició del llibret italià. Boito es va trobar amb dificultats per poder adaptar l'obra de teatre al llibret i, comparativament, el llibret es desenvolupa d'una manera més lineal que no l'obra de teatre. Una fidel adaptació de Les alegres comares de Windsor no hauria estat suficient perquè Falstaff fos una obra mestra si no fos perquè la font de la grandesa teatral recau en les dues parts d'Enric IV, amb la decisió crucial de Boito d'extreure els passatges que millor delineaven l'heroi.
Representacions L'estrena de Falstaff es va dur a terme el 9 de febrer de 1893 a La Scala de Milà amb gran èxit. L'il·lustre baríton francès Victor Maurel, que havia interpretat el paper de Iago en l'òpera anterior de Verdi, Otello, va cantar Falstaff en l'estrena.
La primera representació a l'estranger va ser a Viena el 21 de maig de 1893.Grove's Dictionary of Music and Musicians, 5a ed., 1954 A Hamburg s'hi estrenà el 2 de gener de 1894, dirigida per Gustav Mahler. Al Regne Unit, l'òpera es va representar per primera vegada a la Royal Opera House el 19 de maig de 1894 amb Arturo Pessina en el paper principal, mentre que l'estrena als Estats Units va ser al Metropolitan Opera de Nova York, el 4 de febrer de 1895 amb Victor Maurel fent de Falstaff. L'òpera encara és representada per tot el món.
Primera representació: repartiment Aquesta és la llista dels actors escollits per l'estrena: personatgeveucantantSir John FalstaffbarítonVictor MaurelFord, marit d'AlicebarítonAntonio Pini-CorsiFentontenorEdoardo GarbinDr. CaiustenorGiovanni ParoliBardolfotenorPaolo Pelagelli-RossettiPistolabaixVittorio ArimondiMrs. Alice FordsopranoEmma ZilliNannetta, la fillasopranoAdelina StehleMrs. QuicklymezzosopranoGiuseppina PasquaMrs. Meg PagemezzosopranoVirginia GuerriniMine, hoste de l'alberg Gatermim, sense veuAttilo PulciniRobinmim, sense veu?Burgesos i poble, servents de Ford, bruixes, fades, etc Durant el llarg procés de composició les alteracions fetes al text de Boito van ser relativament poques. Boito va prendre detalls de les tres obres de Shakespeare. En aquest llibret simplifica l'acció i dona relleu humà a sir John, aquest seductor vingut a menys, però simpàtic. (És un parent, encara que llunyà, del baró Ochs que apareix en El Cavaller de la Rosa)
Verdi escrivia Falstaff sense haver pensat en teatres o cantants. La va escriure per al seu propi gaudi. Abans que la composició s'acabés, el llarg procés d'escollir el repartiment de la primera representació havia començat. L'estrena tindria lloc en el teatre de La Scala.
Per la comèdia buscava cantants que també sabessin actuar i que es moguessin amb gran seguretat a l'escenari. A la seva correspondència posa en relleu la dificultat de trobar cantants amb bona dicció:“La música no és difícil però ha de ser cantada de forma diferent a com van ser cantades l'opera buffa i les comèdies modernes. No volia que es cantés com Carmen ni tan sols com Don Pasquale ...Generalment parlant els nostres cantants només poden cantar amb veu plena, ells no tenen elasticitat vocal ni clara dicció, atenuen els atacs i accents verbals i musicals i perden el control de la respiració...” “A cada nota i síl·laba se li ha d'atorgar la seva merescuda exactitud. No volia un elevat drama i emoció, a Falstaff. Això és comèdia, música, notes i paraules no cantades, moviment sobre l'escenari i quantitat de canvis de ritme.”
Síntesi argumental Acte I Quadre I A l'interior de lOsteria della Giarretiera el vell Falstaff està còmodament instal·lat. El doctor Cajus, personatge ridícul i amanerat, li retreu que la nit passada ell mateix i els seus criats Bardolfo i Pistola el van fer beure massa i li robaren tots els diners. El vell cavaller reacciona amb cinisme, demana a l'hostaler més xerès, i quan Cajus se'n va, recrimina als criats el poc art de les seves malifetes. L'hostaler porta a Falstaff les factures que deu i el cavaller es desespera en veure que la seva bossa està buida. Com a solució de la seva mala economia se li acut seduir una bella burgesa de Windsor, Alice Ford, casada amb un home ric i generós, i també una altra burgesa, Meg Page, que suposadament també està encantada amb ell. Quan ordena als criats que portin dues cartes que ha escrit, inflamades d'amor, a les dues dames, aquests refusen fer de missatgers argüint que això lesionaria el seu honor. Falstaff hi envia el seu petit patge Robin i s'adreça als criats amb una esplèndida diatriba contra l'ús del concepte «honor» i els acomiada.
Quadre II A prop de la casa dels Ford a Windsor, entren Meg Page i una simpàtica i alegre veïna, Mrs. Quickly, que es troben amb Alice Ford i la seva filla Nannetta. Les dues burgeses, molt amigues, s'ensenyen les ridícules cartes amoroses, i idèntiques, que acaben de rebre de Falstaff. Divertides i irritades decideixen, amb l'ajuda de Nannetta i Quickly, preparar una venjança i posar en ridícul el vell cavaller. D'altra banda, es troben Mr. Ford, el doctor Cajus —pretendent de la seva filla Nannetta—, Fenton —que estima Nannetta i és correspost—, Bardolfo i Pistola. Els criats comuniquen a Ford els plans de seducció del vell cavaller i la indignació de Ford és enorme. Els cinc homes decideixen també preparar una estratègia per venjar-se del vell sapastre. Després d'una deliciosa escena d'amor entre Fenton i Nannetta, les tres dones decideixen que Mrs. Quickly porti un missatge de part d'Alice Ford al vell Falstaff proposant-li una cita galant, per fer-lo caure en una trampa i llançar-lo a l'aigua. Ford, amb el suport dels antics criats de Falstaff, decideix amagar la seva personalitat i anar a visitar el cavaller per poder preparar-li una bona emboscada. Les dones tanquen l'acte entre grans riallades.
Acte II Quadre I Altre cop a lOsteria della Giarretiera, Falstaff, al seu confortable racó bevent xerès, rep Bardolfo i Pistola, que li demanen perdó i es posen al seu servei. Fan entrar Mrs. Quickly, que es presenta a sir John Falstaff i amb una gràcia especial porta l'encàrrec d'Alice Ford, enamorada del vell cavaller, que el rebrà a casa seva de dues a tres, hora en què el seu gelós marit acostuma a sortir. Falstaff rep el missatge amb gran satisfacció, convençut del seu poder seductor. Li porta també un missatge de la bella Meg, a la qual el marit no deixa mai sola. Falstaff se sent content i feliç. Es presenta després Ford amb el fals nom de "mestre Fontana", que li regala una garrafa de vi de Xipre i li ofereix un saquet ple de monedes d'or. La raó d'aquest obsequi és que està follament enamorat d'una dama de Windsor anomenada Alice Ford, que el rebutja, i està convençut que si sir John aconsegueix obtenir els favors de la dama, el camí restarà obert per a ell. Falstaff ho accepta i empès per l'entusiasme davant el regal li diu que ho doni per fet, que té una cita amb aquesta mateixa senyora de dues a tres. Se'n va a posar-se elegant i Ford, indignat, canta una ària plena de violència contra les dones.
Quadre II En una cambra de la casa dels Ford, Mrs. Quickly informa Alice i Meg que Falstaff ha caigut al parany i les dones ho preparen tot per a la burla, però Nannetta diu plorosa a la seva mare que el seu pare vol casar-la amb el doctor Cajus. Alice li promet ajuda. Mrs. Quickly avisa de l'arribada de Falstaff i totes s'amaguen menys Alice, que comença a tocar el llaüt d'una manera seductora. Falstaff entra i mostra una gran passió amorosa, però aviat Mrs. Quickly i Meg anuncien amb grans escarafalls l'arribada de Ford amb un grup nombrós d'homes que busca l'intrús, disposat a venjar-se. L'acció es precipita: Falstaff s'amaga darrere un paravent, entra violentament el marit, que dona ordre d'escorcollar-ho tot i Meg convenç Falstaff, aterrit, que es fiqui dins el cove de la roba bruta. Nannetta i Fenton s'amaguen també darrere el paravent. Ford s'adona que darrere el paravent hi ha algú, el fa encerclar segur que hi trobarà in fraganti Alice i Falstaff, però la seva decepció i enrabiada són grans quan hi apareixen Fenton i Nannetta. Tot seguit, Alice ordena als criats que llencin el cove pesant de la roba bruta en una bassa del Tàmesi al costat dels safareigs que hi ha sota la finestra. Després de la gran trompada, les dones expliquen la burla als homes i tots riuen i s'alegren del ridícul que ha fet el pobre Falstaff.
Acte III Quadre I