miniatura|Medalló amb un relleu representant a Artiga a l'Antiga Facultat de Medicina de Saragossa. Francisco José Artiga (Osca, 1650 - Osca, 20 d'abril de 1711) fou un escriptor, gravador, pintor, arquitecte, matemàtic i astrònom aragonès.
Va escriure quinze llibres de temàtica diversa, tant de matemàtiques i ciència, com d'astronomia i gramàtica, dels quals l'Epítome de la elocuencia española (1692) va tenir molt de succés. És una retòrica en vers que tingué sis reimpressions durant el . Francisco José Artiga formà part del cercle de Vincencio Juan de Lastanosa pel qual elaborà els gravats del seu Tratado de la moneda jaquesa y de otras de oro y plata del Reyno de Aragón (Saragossa, 1681). El 1692 va obtenir la càtedra de matemàtiques de la Universitat d'Osca. Com a arquitecte va dissenyar la façana d'aquesta universitat i des del 1690 en supervisà lexecució. Va elaborar un tractat inèditde poliorcética, Fortificación elemental, que il·lustrà ell mateix. Segons Juan Agustín Ceán Bermúdez fou pintor de perspectives i gravador al cisell i aiguafort.
Referències
Bibliografia
Diez Coronado, Mª Ángeles, «Francisco José de Artiga y la retórica del siglo XVII. "Epítome de la elocuencia española" (1692)», Alazet, 14 (2002), p. 201-207.
Categoria:Morts a Osca Categoria:Arquitectes aragonesos Categoria:Alumnes de la Universitat Sertoriana d'Osca Categoria:Artistes d'Osca Categoria:Arquitectes morts al segle XVIII Categoria:Arquitectes nascuts al segle XVII