Maria Lluïsa Ponsa i Bassas (Barcelona, 10 de febrer de 1875Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, 1875, número de registre 779. - 7 de febrer de 1919) va ser una pianista, compositora (signava les seves obres musicals amb el pseudònim M. L. D'Orsay) i escriptora catalana.
Biografia Maria Lluïsa Nemèsia Ponsa i Bassas era filla d'Esteban Ponsa, pianista i professor de música, i de la seva esposa, Nemèsia Bassas. Des de ben petita es va sentir atreta per la música. Va estudiar a l'Acadèmia d'Esmeralda Cervantes i va ser deixebla d'Isaac Albéniz i d'Arthur Rubinstein. Als deu anys va anar a París becada per l'Ajuntament de Barcelona a estudiar al Conservatori amb Antoine-François Marmontel, professor de piano en aquella institució i compositor. L'estada a París va durar set anys, i hi va aconseguir, a més dels premis del Conservatori, el Gran Diploma d'Honor al Concurs de l'Institut Musical de París. Marmontel, en una carta adreçada a Felip Pedrell —compositor i musicòleg català— parla de M. Lluïsa Ponsa com d'una gran artista. En tornar a Barcelona, Ponsa va fer els primers concerts als teatres Principal, Romea i Líric, sempre amb gran èxit.
Es va casar el 18 de maig de 1898En l'article que li va dedicar, Carmen Karr deia que s'havia casat molt jove, però ho va fer als 23 anys, una edat molt habitual a l'època. amb el comerciant de Premià de MarRegistre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, 1898, número de registre 577. Ramon Arcarons i Alsina (1873-1955). Després de casar-se no va deixar la música, malgrat tenir tres filles i ser socialment desitjable que les dones no treballessin. Carme Karr, en la necrològica que li va dedicar a La Vanguardia l'any 1919, la qualifica de feminista. Ponsa va fundar l'Institut Musical de Barcelona, on feia classes de música de forma benèfica per a criatures que no ho podien pagar.
Com a escriptora va ser col·laboradora de Feminal i La Dona Catalana, revistes que reivindicaven els drets de les dones, i va guanyar diversos premis als Jocs Florals.
Com a compositora, va compondre diverses obres de saló, que signava amb el pseudònim M. L. D'Orsay. Era a punt d'editar la seva Suite española para piano quan va morir d'una pneumònia el 7 de febrer de 1919.
Referències
Categoria:Pianistes barcelonins Categoria:Feministes barcelonins Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Morts de pneumònia Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis en català Categoria:Feministes catalans del sud contemporanis Categoria:Morts el 1919 Categoria:Activistes barcelonins contemporanis Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Compositors barcelonins morts al segle XX Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1875