As Figueiras és una parròquia del conceyu asturià de Castropol, Espanya, i una vila d'aquesta parròquia.
La parròquia té una superfície d'1,89 km² en la qual habiten 709 persones (2009) repartides entre les poblacions d'As Figueiras, Granda, Lois, Rozadela i San Román.
La vila d'As Figueiras té una població de 600 habitants (2009), està situada a una altitud de 20 m i dista 6 km de Castropol, la capital del concejo.
Compta amb un dels 18 ports pesquers d'Astúries, pertanyent a la capitania de 3a de Ḷḷuarca.
Característiques La vila d'As Figueiras és la localitat més poblada del municipi de Castropol, malgrat no ser-ne la capital. És un enclavament caracteritzat per la seva bellesa situat en la ria del Eo, accident geogràfic que marca la frontera entre Astúries i la província de Lugo.
La principal activitat industrial de la vila prové de l'empresa Drassanes Gondán SA, amb l'ocupació de diversos centenars de treballadors de Figueres i les viles circumdants.
En l'actualitat As Figueiras és un nucli turístic la població del qual creix substancialment a l'estiu.
Compta amb serveis bàsics com a metge de guàrdia, farmàcia, correus o taxi, així com diverses petites tendes, quiosc i suficients bars. A As Figueiras es troba la seu del Col·legi Rural Agrupat Tàpia-Castropol. Entre les associacions més importants es troben l'Associació de Majors "Cristo del Buen Viaje" i el Grup Coral "Puerto d'As Figueiras".
També posseeix un camp multiusos per a futbol sala i per a bàsquet, que alberga competicions a l'estiu, així com un petit aeròdrom (Seu del Aeroclub Arnao) i Camp de Tir. Entre els clubs esportius existents es poden citar el Club Nàutic d'As Figueiras, el Marino das Figueiras (de futbol sala) i el As Figueiras Activitats Subaqüàtiques.
Platges La Reserva Natural Parcial de la Ria del Eo proporciona a As Figueiras els seus més importants platges: la de Arnao i la de San Román. miniatura|Platja de Arnao. Arnao és un tranquil i acollidor arenal en la desembocadura de la ria que disposa de tots els serveis bàsics, bon aparcament i zona d'esplai. A la rodalia hia l'àrea recreativa de Salgueiro i té una molt bona xarxa de camins per als amants de les passejades. San Román és una platja semiurbana, molt propera al port i sense serveis bàsics però amb un particular encant. En tots dos casos la superfície dels arenals es veu afectada per l'estat de les marees, que porta a la desaparició total de la platja de San Román en les pleamares i a una espectacular reducció de la superfície en la de Arnao. El Tesón és un arenal que es pot denominar com a platja, malgrat que es tracta d'un banc de sorra localitzat al centre de la ria i enfront del port d'As Figueiras, i al que s'accedeix en les baixamars amb llanxa o nadant des de moll. Altres platges de la localitat són la de Arnela o A Praya dos Botes, ja a l'interior de la ria i que són molt adequades pel marisqueig aficionat. A més poden realitzar-se diverses activitats en la ria del Eo, com a passejos amb llanxa, caiac o vela. La seva evolució ha portat a la incorporació de pantalanes per a les llanxes d'esbarjo i a la creació d'un club nàutic en vies d'expansió.
Història Les primeres restes històriques coneguts corresponen amb els cants treballats de la cultura achalense localitzats a la zona de Arnao, no existint altres coneguts ni de la prehistòria ni de l'antiguitat, excepte els citats per Miguel García Teijeiro corresponents a la cultura castreña però que són desconeguts en l'actualitat i mancades de tot estudi modern.
La vila d'As Figueiras, o port de San Román en algunes escriptures antigues, va romandre vinculada a la Puebla de Reboredo fins que al passa a la tutela del bisbe d'Oviedo. Sent bisbe Gutierre de Toledo traspassa el vedat d'As Figueiras, el de Santiso i el territori de Barres a Álvaro Pérez Osorio, marquès de Astorga, el 9 de juny de 1378. El 21 d'octubre de 1537, Pedro Álvarez Osorio, marquès de Astorga, ven a Lope Osorio de Moscoso, comte de Altamira, el senyoriu d'As Figueiras i el vedat de San Tirso de Abres incloent en aquesta venda els termes, districte, jurisdicció civil i criminal, alta i baixa, i el nero i mixt imperi de tals llocs, tot pel preu de 672 500 maravedíes, aclarint posteriorment en escriptura complementària que també les alcabalas del port figuraven en la venda.
Pocs mesos després, el 10 de febrer de 1538, el mateix comte de Altamira ven a Arias Pardo de Donlebún els vedats d'As Figueiras i San Tiso. La història d'As Figueiras sota el senyoriu dels Pardo va ser un continu litigi per les suposades arbitrarietats dels mateixos en l'exercici de la jurisdicció del vedat. L'1 de juny de 1775 el Real i Suprem Consell de Castella dicta sentència sobre la propietat del vedat i els mareantes d'As Figueiras paguen 680 000 maravedíes quedant els veïns, matriculats i terrestres, en la possessió lliure del vedat.
De la mateixa manera, en 1777 els veïns obtenen la jurisdicció, per la qual cosa a partir d'aquest moment es regiran sota les seves pròpies normes, tant que en 1779 els propis veïns aproven les seues ordenances de govern, regint-se independents fins a 1826, moment en el qual Fernando VII d'Espanya declara suprimits tots els ajuntaments particulars, incorporant-los al conceyu més proper per a la seva administració municipal i de justícia, perdent As Figueiras des d'aquell moment la seva independència.
Entre l'11 de març de 1811 i el 24 de maig de 1812, amb motiu de les diverses invasions franceses d'Astúries en el marc de la Guerra de la Independència Espanyola, As Figueiras acull a diverses institucions del Govern, tals com la Junta General del Principat d'Astúries o la regència de la Real Audiència d'Astúries.
En 1826, amb motiu de la inclusió de l'ajuntament en el concejo de Castropol tenen lloc nous litigis en la liquidació de l'ajuntament que van comportar l'embargament de béns dels antics regidors de la jurisdicció i la subhasta dels mateixos fins a cobrir els 2.436 reals i 15 maravedíes corresponents al descobert en el Tresor de l'Ajuntament, subhasta de la qual es retreuen els veïns d'As Figueiras no acudint ningú a la mateixa en dues ocasions i sent al final adquirits per la Real Hisenda.
Al llarg de la segona meitat del As Figueiras va arribar a comptar amb un total de set fàbriques de conserves com La Rayana, La Perseverancia, La Amistad i la Idea, envasant carn, vegetals i peix i convertint a la vila en una de les més industriosas de la comarca. Aquesta activitat industrial no va tenir una vida massa perllongada i el relleu va ser pres per la construcció naval (la primera informació sobre la mateixa a As Figueiras data de 1615 segons reflecteix el Plànol i Descripció del Port de Rivadeo, de Bartolomé Muñoz) amb la constitució de Drassanes Gondán en 1925 de la mà de Francisco Díaz Martínez.
Un altre dels fets més destacats de la història d'As Figueiras té a veure amb l'obtenció de la seva independència parroquial a la fi del . Històricament la vila havia pertangut a la veïna feligresía de Barres, sol·licitant ja en 1808 al Bisbe d'Oviedo Gregorio Hermida i Gamba el nomenament d'un prevere confessor per administrar els Sants Sagraments i celebrés missa els diumenges. En 1844 el Gremi de Mareantes d'As Figueiras incideix en la necessitat de reposició de la Vicaria preexistent i que havia estat suprimida amb reclamació al bisbe i a l'ajuntament, no sent fins a 1851 quan es restitueix al vicari pel bisbe Ignacio Díaz Caneja. En 1858 es va sol·licitar permís per a la col·locació de la pila bautismal, celebrar matrimonis, construir un cementiri en els límits de la Rectoria i fer funerals, tot això amb l'oposició del capellà de San Esteban de Barres.
En 1861 se sol·licita formalment la conversió en parròquia, amb resposta negativa del bisbe i aconseguint per fi l'anhelada independència parroquial en 1887, de la mà del bisbe fra Ramón Martínez Vigil, encara que retardant la mateixa fins a l'any 1894 donada l'exigència d'ampliar l'església, aquesta emancipació és recordada avui dia amb una placa en el més alt de l'església parroquial col·locada el dos de juny de 1894.
La Guerra Civil va comportar la construcció del camp de concentració de Arnao i la posterior reclusió en el mateix de nombrosos republicans entre els anys 1938 i 1943.
Urbanisme L'evolució urbana d'As Figueiras ve marcada tant per la seva orografia com per la pertinença del Vedat d'As Figueiras a la família Pardo.
Des del primer d'aquests punts de vista l'entramat dels carrers d'As Figueiras no difereix bastant del de qualsevol altra vila marinera del Cantàbric, amb estrets carrers que s'entrellacen pel vessant que descendeix des de la rasa costanera fins a la platja o port, veritable centre de l'activitat social i econòmica de la majoria d'aquestes viles.
El segon dels punts citats (la pertinença del Vedat als Pardo) va limitar sensiblement el desenvolupament de les seves possibilitats d'expansió urbana d'aquesta. Partint de la base del reduït de l'espai edificable en el Vedat (que mesurava un tir d'escopeta d'Orient a Ponent i de Migdia a Nord si fa no fa el mateix segons les respostes al Cadastre d'Ensenada) i sumant a això les limitacions establertes per la família Pardo, tal com testifiquen els veïns en el plet de tempteig de la Jurisdicció …que per trobar-se tan reduïdes les cases viuen dues o més en una i dormen en una curta peça dos matrimonis…de manera que viuen amb tanta incomoditat que amb prou feines pot recollir-se per no aconseguir més buit, i encara que confinante a la Jurisdicció hi ha termes on pot fer-se edificis i eixamplar la població, ho embarassa don Vicente Pardo s'ha de suposar que l'expansió de l'entramat urbà és posterior a l'obtenció de la redempció (1775).
Fins a aquest moment l'entramat urbà finalitzaria a l'Església Parroquial, comptant la vila en 1811 amb únicament dos carrers dignes d'aquest nom i esment en el padró parroquial: el carrer Donlebún i el carrer San Román, es pot suposar que la primera de les mateixes correspon a la baixada al Palau pel carrer Comercio i la segona probablement a la continuació de la mateixa des de la Plaça da Leña al Muelle. Sí que existia una important població (i se suposa per tant que edificacions) en altres nucleos limítrofs però no inclosos en el Vedat, tals com Granda, El Carbayo, Lois o Rozadela.
A partir de l'obtenció de la Jurisdicció sobre el Vedat i independència municipal es produeix l'eixample d'As Figueiras a la zona superior de la vila en una xarxa de carrers quadriculada propia de l'urbanisme més modern de l'època. De 1900 data el plànol publicat per Laureano L.Acevedo i que fixa les edificacions habitacionales i industrials de la vila amb molt poca variació a As Figueiras que coneixem avui dia.
El Pla General d'Ordenació Urbana que l'Ajuntament de Castropol va aprovar per a As Figueiras projecta diverses unitats d'actuació per a l'edificació d'habitatges destinats principalment a segona residència, i que s'han vist majoritàriament paralitzades a causa de la crisi del sector immobiliari.
Patrimoni Edificis Entre els edificis singulars existents a As Figueiras, tant de caràcter religiós com a civil o militar poden admirar-se els següents: Palacio dels Pardo Donlebún, la torre central dels quals data del i que aquesta abrigallada per dos cossos simètrics d'èpoques posteriors.
Església Parroquial de Santiago, del , edificada sobre un antic hospital de pelegrins i el retaule major dels quals data de 1795.miniatura|Església Parroquial d'As Figueiras
Ermita de la Talaia, del , però amb referències a la mateixa ja en 1615
El Fort de Arroxo (Fortí d'Arroxo), els orígens de la qual són coetanis als del ribadense Castillo San Damián com a parella defensiva de la bocana de la Ria del Eo, ja al . Dels edificis més moderns es poden destacar: