miniatura|Josep Pin i Soler. El Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler és un guardó literari creat amb el propòsit de retre homenatge a aquest escriptor tarragoní.

Té el seu origen en el premi de narrativa Pin i Soler, convocat el 1984 per Òmnium Cultural del Tarragonès, en el marc de la Nit literària dels Països Catalans, que va tenir lloc a Altafulla. En aquella ocasió, el premi s'atorgava a un relat i no en comportava la publicació.

El premi va ser reprès el 1991, en el marc del cartell dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, convocat per Òmnium Cultural del Tarragonès i l'ajuntament de la ciutat. Des d'aquesta data fins al 2000, el premi estava obert a col·leccions de relats i novel·les i el publicava edicions El Mèdol. A partir de 2001, la convocatòria s'ha centrat en el gènere novel·lesc i l'han publicat, successivament, les editorials Proa, Columna, Angle i Edicions de 1984.

El 2026 tenia una dotació de 21.000 euros.

Guanyadors 1984: Carles Sigla i Casellas per Darrera voluntat. Editat amb el títol He perdut el meu piano, per El Llamp, Barcelona, 1988. 1991: Antoni Arca per Els catalans no dormim mai. Editat per El Mèdol, Tarragona, 1992. 1992: Martí Boada i Juncà per Hivern al Montseny. Editat per El Mèdol, Tarragona, 1993. 1993: Zoraida Burgos Matheu per L'obsessió de les dunes. Editat per El Mèdol, Tarragona, 1994. 1994: Josep Valls i Grau per Granoturco. Editat per El Mèdol, Tarragona, 1995. 1995: Jordi Cervera i Nogués per Dibuixos obscens. Editat per El Mèdol, Tarragona, 1996. 1996: Adam Manyé i Sardà per Garites deshabitades. Editat per El Mèdol, Tarragona, 1997. 1997: Desert. 1998: Jordi Tiñena i Amorós per Dies a la ciutat. Editat per El Mèdol, Tarragona, 1999. 1999: Àngel-O Brunet i Las per Contra mendacium. El misteri dels còdexs màgics. Editat per El Mèdol, Tarragona, 2000. 2000: Joan Mestre Domènech per El mas de la Guineu. Editat per El Mèdol, Tarragona, 2001. 2001: Joan Agut per L'arbre de la memòria. Editat per Proa, Barcelona, 2002. 2002: Francesc Puigpelat per Roger de Flor, el lleó de Constantinoble. Editat per Proa, Barcelona, 2003. 2003: Desert. 2004: Desert. 2005: Antoni Pladevall i Arumí per Terres de lloguer. Editat per Columna, Barcelona, 2006. També editat per Labutxaca, Barcelona, 2012 2006: Jaume Benavente per Llums a la costa. Editat per Columna, Barcelona, 2007. 2007: Roc Casagran per Austràlia. Editat per Columna, Barcelona, 2008. 2008: Dolors Borau per Com una pedra. Editat per Columna, Barcelona, 2009. 2009: Joan Giné Masdeu per Cavalls a la casa de les roses surant. Editat amb el El genet nu, per Columna, Barcelona, 2010. 2010: Gerard Guix per Tot el que hauries de saber abans d'estimar-me. Editat per Columna, Barcelona, 2011. 2011-2012: Berta Noy per Llocs que no surten en els mapes. Editat per Columna, Barcelona, 2012. També editat en castellà per Temas de Hoy. TH Novelas, Madrid, 2013. 2013: Jordi de Manuel i Barrabín per La decisió de Manperel. Editat per Columna, Barcelona, 2013. 2014: Desert. 2015: Salvador Company per Sense fi. Editat per Angle Editorial, Barcelona, 2015. 2016: Carles Rebassa per Eren ells.Carles Rebassa s'endú el 26è premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de novel·la». Vilaweb, 7 maig 2016. [Consulta: 11 maig 2016]. Editat per Angle Editorial, Barcelona, 2016. 2017: Xavier Aliaga per Les quatre vides de l'oncle Antoine. Editat per Angle Editorial, Barcelona, 2017. 2018: Marc Capdevila Clapera per L'observador de núvols. Editat per Angle Editorial, Barcelona, 2018. 2019: Jaume C. Pons Alorda per Ciutat de mal. Editat per Angle Editorial, Barcelona, 2019. 2020: Albert Pijuan per Tsunami. Editat per Angle Editorial, Barcelona, 2020. 2021: Marc Quintana Llevot per Els culpables. Editat per Angle Editorial, Barcelona, 2021. 2022: Manel Castromil Pérez per Amor. Editat per Angle editorial. 2023: Desert. 2024: Marta F. Soldado per Al bosc vermell, un cavall fuig. 2025: Desert. 2026: Andreu Carranza per L'octau clima.

Referències

Enllaços externs Grup 62 Angle Editorial

Pin i Soler de narrativa