LHipogeu Mataró i Vilallonga és un monument funerari situat al marge esquerre del passeig central del cementiri de Lloret de Mar (Selva), que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció Té com a matèria primera la pedra de Montjuïc i es troba a la cruïlla del passeig central i una de les vies transversals. En conseqüència, la simetria interna de la construcció no es disposa exactament encarada al passeig, sinó que s'adapta a l'angle i perspectiva oberta per ambdós carrers. Es tracta d'una tomba de petites dimensions. Tanmateix aquesta modèstia, quant a la mida, queda trencada per la sensualitat compositiva que ofereix el monument, com així ho demostra des de les corbes sinuoses i atractives que atresora; passant per les formes ambigües, estranyes i arbitràries, quasi desconegudes i fins a arribar a la simplicitat en la conjugació de les formes. Tot això confereix un esperit solemne i bell al monument. Una bellesa obtinguda de la conjugació de dos principis antagònics com són complexitat i senzillesa. Això per una banda, mentre que per l'altra, atribueix una sensualitat càlida a la pedra freda de Montjuïc, fins al punt que dona la sensació que la pedra es converteixi en un material moldejable i manipulable, semblant a la plastilina.

En aquesta estructura funerària -on difícilment es pot copsar ja la idea de mort a través de les formes del sarcòfag ara completament metamorfosejades, ocultes- s'integren una sèrie de símbols que fan al·lusió primordial a la vida. Entre ells l'espiga, potencial i fecunda, i amb una llarga tradició dins el recinte catòlic del cementiri, remarca el poder de la sagrada forma, en què s'inscriu una creu, alhora símbol de resurrecció i camí d'immortalitat que envolten tres caps d'angelots, caracteritzats amb una expressivitat molt freda mancada de vida i complementats amb unes petites ales en les quals s'ha reproduït l'efecte del plomatge propi de les ales.

El monument prescindeix fins i tot de la làpida, situant les corresponents inscripcions (FAMÍLIA DE SALVADOR MATARÓ i VILALLONGA E.P.D.) a la cara posterior d'un cos vertical sobresortint que s'aixeca sobre una dinàmica base de planta octogonal. Tot això evidencia que l'arquitecte tendeix a l'abstracció i eliminació de tot element secundari. A la inscripció de la part posterior s'han utilitzat dos principis bàsics: per una banda el fragment FAMÍLIA DE i E.P.D. sembla gravat; mentre que el fragment intermedi (SALVADOR MATARÓ i VILALLONGA) està destacat amb una lletra en cursiva emfasitzada en negre. Al marge de la pedra bruta i enfosquida, fet propi del pas del temps, aquest monument ofereix un bon estat de conservació.

Història El projecte d'aquest hipogeu i el dels de Bandrich, Conill i Aldrich, Conill i Surís, Durall i Carreras i Pujol i Conill s'han atribuït a l'arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 1875-1946). Obres seves a Lloret de Mar foren la moderna església parroquial de Sant Romà, així com l'antic escorxador, actual casal de joves de Lloret, i Can Gelats.

Referències

Vegeu també

Panteó Esqueu i Vilallonga

Mataro i Vilallonga Categoria:Patrimoni monumental de Lloret de Mar