LHipogeu Durall i Carreras és un monument funerari situat al marge dret del passeig central del cementiri de Lloret de Mar (Selva), que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció Té com a matèria primera la pedra de Montjuïc i el marbre blanc. Es tracta d'una sepultura de planta rectangular d'extrema senzillesa. Trenca aquest ritme monòton tant la posició en descens de la tomba, com els quatre pivots ubicats en els quatre punts cardinals del rectangle base, amb sengles baranes. Els dos elements capitals que focalitzen i monopolitzen tota l'atenció de la sepultura són dos: per una banda, la làpida la qual conté una gran inscripció a manera de llegenda que diu així: FAMILIA DURALL CARRERAS. Mentre que per l'altra i aquest és l'element capital, hi ha l'escultura exempta de l'àngel ubicada al coronament de la tomba. Ens trobem davant d'una imatge alada amb el cabell solt i amb uns trets físics que tot apunta que són femenins i està vestida amb una túnica a manera de casulla. Presenta una actitud solemne de pregària; el cap s'inclina endavant, amb els ulls tancats i les mans juntes; apareix postrada, en una manifestació plàcida que fon la figura sobre la sepultura. Les ales de l'àngel s'encorben perfilant una possibilitat dinàmica que repercuteix sobre la vertical estàtica del cos i hi introdueix una tensió que articularà un conjunt complagut en equilibri. La seva posició, tensa i equilibrada al mateix temps, implica una actitud clara, la de l'oració. En observar de prop la figura observem sobre el pit de l'àngel, la presència de la creu, així com la utilització d'un sistema ornamental fonamentat en la repetició del trèvol.

La visió frontal de l'escultura ens planteja la coherència d'un projecte que s'elabora a partir de formes triangulars. Inclús en la modulació acabada del rostre de l'àngel es manifesta l'elecció d'aquella imatge triangular. L'escultura evidencia una gran diversitat i amalgama de textures. Així el rostre - la testa sencera des de l'escot- i les mans de la figura orant, en finíssim i ters modelat en marbre, constrasten també cromàticament amb la pedra de Montjuïc utilitzada en la realització del cos vestit i les ales de l'àngel, de manera que el to pàl·lid i blanquinós del material s'atribueix a les carnacions fent-se notori sobre el gris tacat i rugós de la resta del conjunt. El blanc de la làpida en què és gravat el nom de la nissaga, completa la combinació de tons i el joc bicolor d'aquesta sepultura.

L'emplaçament de l'escultura no és aleatori ni arbitrari sinó tot al contrari, ja que està absolutament premeditat i estudiat. Així tant la postura com la posició del cap de l'àngel condueix ràpidament la nostra mirada, en un descens que acompanya la configuració de les ales, a la làpida. La pedra està molt enfosquida i plena de fongs.

Història El propietari era el pilot Bonaventura Durall i Mataró, nascut el 1863 a Lloret de Mar i fill de Bonaventura Durall i Salvador i Rosa Mataró i Domènech. El 1895 es va casar amb Concepció Carreras i Casanovas, també de Lloret i amb 20 anys d'edat, resident al carrer de Sant Narcís, 7, filla de Manuel Carreras Botet (difunt) i Concepció Casanovas i Macià. Al padró de 1901, Bonaventura Durall i Mataró apareix com a resident al carrer Mar de Venècia, 20.

El projecte d'aquest hipogeu i la dels Bandrich, Conill i Aldrich, Conill i Surís, Mataró i Vilallonga i Pujol i Conill s'han atribuït a l'arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 1875-1946). Obres seves a Lloret de Mar foren la moderna església parroquial de Sant Romà, així com l'antic escorxador, actual casal de joves de Lloret, i Can Gelats.

Referències

Vegeu també

Panteó Esqueu i Vilallonga

Durall i Carrera Categoria:Patrimoni monumental de Lloret de Mar