Els petrocoris (llatí Petrocorii) foren un poble gal que Claudi Ptolemeu situa a Aquitània. La capital fou Vesunna (moderna Perigord). Cèsar diu que van enviar cinc mil homes a Alèsia. Segons Plini el Vell vivien a la vora del Tarnis (Tarn) que marcava la frontera amb el territori de Tolosa, però això és un error, ja que entremig hi havia d'haver els cadurcs. Estrabó els esmenta com a veïns dels niciòbroges, cadurcs, lemovices i arverns i diu que el seu territori tenia mines de ferro. Altres ciutats del seu territori foren Corterate, Trajectus i Diolindum.

Etimologia miniatura|esquerra|Dracma « d'estil extravagant », encunyat pels Petrocoris (121-52 aC)

L'etimologia del terme «Petrocorii» no es discuteix entre els lingüistes, només els historiadors la interpreten de vegades de manera diferent.

El primer element s'explica pel gal petru- «quatre». Es dedueix de l'ordinal petuar(ios) testificat en un objecte de ceràmica de La Graufesenque, a Millau (tuđđos petuar «quarta fornada») i del compost gal llatinitzat petorritum («(carruatge) de quatre rodes»), a més de diversos topònims Petromantalo, Pierremande «carrefour», cruïlla (del llatí quadri-furcus). La forma petru- està ben documentada a Petru-sidius, petru-decameto («catorze»), etc. Es pot comparar amb el gal·lès pedwar: pedr- i el bretó pevar, que volen dir «quatre». És la mateixa etimologia que el llatí quadru- i del gòtic fidur- (cf. anglès four) que tots remunten a l'indoeuropeu *kʷetur̥ o *kʷetru-.

El segon element corios vol dir «exèrcit» i es retroba a l'etnònim Tricorii «els tres exèrcits» (amb tri- traduït per «tres») i els Coriosolites, així com dins diversos topònims i noms de persona. Es tracta del mateix mot present a les llengües cèltiques modernes (cf. irlandès cuire traduït «tropa» o «exèrcit»; bretó antic cor- que vol dir «família», «tropa»), un parent del germànic *hari- (en gòtic harjis transcrit «exèrcit» i en alt alemany antic hari amb idèntic significat) i del grec koiranos «cap d'exèrcit».

El sentit general de Petrocorii seria ja que el dels «quatre exèrcits» o «els quatre clans».

Referències

Bibliografia

.

Categoria:Grups gals de la Gàl·lia Cèltica Categoria:Grups gals esmentats per Plini el Vell Categoria:Història de la Dordonya Categoria:Perigús