és un artista català.
Biografia Estudià pintura i disseny a l'Escola Massana i es llicencià en Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Completa la seva formació amb estudis d'arquitectura i filosofia. La seva primera exposició, l'any 1968, tendia al minimalisme i reunia pintures, dibuixos i gravats.
A principis dels anys 70 del segle XX va començar a treballar en l'elaboració de la imatge, i s'incorporà dins l'esfera catalana més propera a l'art conceptual, junt a artistes com Eugènia Balcells, Sílvia Gubern, Carles Pujol, Àngel Jové, Antoni Llena, Benet Rossell o Àngels Ribé. La reflexió teòrica sobre l'art i la seva representació constitueixen l'eix de les seves intervencions. Al mateix temps, realitza films experimentals, una activitat que serà força productiva dins de la seva trajectòria, i crea fotomuntatges, performances, accions i instal·lacions. Com altres artistes conceptuals catalans, treballa també amb l'objecte, herència del dadaisme, el pop i el nou realisme.
El 1979 va realitzar una exposició a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró, després d'una estada a Nova York. La mostra es va presentar sobre uns panells mòbils penjats del sostre per tal de multiplicar la superfície mural i poder exposar bona part de l'obra amb què l'artista comptava fins al moment. Entre les peces més emblemàtiques hi havia Mort Franco TV, un qüestionament del poder dels mitjans de comunicació i de la seva manera de transmetre els relats històrics oficials. L'obra central era un exercici de crítica de la representació amb el cos femení com a suport: Suite Cos de dona dins l'art comparava el nu d'una dona amb els nus idealitzats de la tradició pictòrica i del cànon museístic, legitimat per una història de l'art que desemmascarava com a conservadora pel que fa a les qüestions de gènere. Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
Durant els anys 80 i 90, la seva obra es va tornar més reflexiva, especialment pel que fa als conceptes d'espai, temps, l'art i els mitjans de comunicació, prenent força els aspectes purament lingüístics. Durant els darrers anys, la seva obra s'ha centrat en relectures d'imatges de la història de l'art i en reflexions sobre temes com el museu com a institució.
Obres destacades Selecció: Concepte mínim (1972) Objectes i capses (1974-75) Contactes aquosos (1976) Suite René Magritte (1977) Suite Pintura (1978) Paral·lelisme cos de dona dins l'art (1977-78) Accions de cada dia: penetracions (1979-80) Reflexió-procés-pintura (1979-1981, amb Roman Vallès) Reflexions (1986)
Exposicions destacades Selecció: 1979: Reflexions, Espai 10, Fundació Joan Miró 1984: Re Reading (Relectures), SHP Bracknell Arts Centre. Berkshire 1991: Cuatro direcciones, Museu Reina Sofía 1991: Mobiliari urbà, obra feta a Nova York, 491 Art i recerca 1993: La cadira de Kosuth és una bona cadira, performance a l'aparador de la botiga Vinçon 1993: Interior amb figures retòriques Galería 4RT 1995: Dintre meu hi ha una mica de… fotoperformance 1995: Exposició retrospectiva, Museu Joan Cabré, Calaceit 1999: Reflex, desig i visió, Museu Monjo 2002: Exposició-Absorció-Reflexió, Centre de Cultura Contemporània, Barcelona 2004: Museu portàtil, 491. Art i recerca
Anàlisi En paraules de la crítica d'art Pilar Parcerisas:
Referències
Categoria:Artistes barcelonins contemporanis Categoria:Artistes de performance catalans Categoria:Nascuts el 1949